Dos anys de la base de dades MCEM – Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna

Ara fa dos anys, el desembre de 2011, es feia pública la base de dades Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna (MCEM), un projecte de l’Institut d’Estudis Catalans dirigit per Eulàlia Duran i coordinat per Maria Toldrà, que forma part de la Biblioteca Digital de Catalunya. MCEM recollia i continuava les dues sèries de l’antic Repertori de manuscrits catalans, 1474-1620 i 1620-1714, de les quals l’IEC ja havia publicat cinc volums en sis toms, amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona i la xarxa d’universitats Joan Lluís Vives. La decisió de substituir el format en paper pel dgital va obeir en el seu moment a diversos motius. D’una banda, implicava comptar amb una plataforma adequada perquè els col·laboradors poguessin corregir i actualitzar la informació dels volums publicats, ja que la base de dades incorpora les descripcions d’aquests, i ampliar-la amb nous materials; de l’altra, millorava la difusió d’una obra fins aleshores accessible, en la major part dels casos, en les biblioteques amb fons antic. El projecte pioner BITECA va ser, sens dubte, un referent. També cal tenir en compte la tendència, aleshores incipient i avui ja consolidada, a introduir les col·leccions de manuscrits en els catàlegs en línia de les grans biblioteques del país (Biblioteca de Catalunya i CRAI Universitat de Barcelona), tot i la problemàtica que comporta en aquest cas l’adaptació d’uns materials força heterogenis als estàndards de la descripció bibliotecària.

MCEM va néixer amb l’objectiu de proporcionar a l’investigador un catàleg en línia de manuscrits produïts als països de parla catalana de l’antiga Corona d’Aragó durant l’Edat Moderna. El seu marc cronològic, des de finals del segle XV fins a les primeres dècades del XIX, no té cap pretensió de periodització a partir de criteris literaris o culturals. És precisament la comoditat d’una etiqueta general com Edat Moderna allò que permet establir comparacions, constatar continuïtats i descobrir trencaments en la producció d’aquests anys amb la baixa Edat Mitjana i intuir novetats dels primers moviments contemporanis, tradicionalment identificats amb el preromanticisme i el romanticisme.

La mateixa flexibilitat condiciona la selecció dels continguts. MCEM inclou materials procedents de camps diversos de la història de la cultura catalana: ciència, dret, ensenyament, espiritualitat, filosofia, historiografia, literatura, predicació, teologia, etc. En queden exclosos els documents que són fruit d’una activitat administrativa o legislativa concreta, els manuscrits litúrgics i els musicals. El resultat és un ampli panorama de la producció escrita als Països Catalans, estructurat en camps que permeten contrastar-la amb la bibliografia impresa de l’època, fàcilment accessible a la xarxa a través de catàlegs i projectes de digitalització. Els criteris de selecció i descripció de MCEM s’apliquen amb independència de la llengua en què és escrita l’obra, sempre que l’autor, el copista o el text pertanyin a l’àmbit català o hi estiguin vinculats explícitament. Criteris generosos, doncs, els referents a la cronologia i a la selecció de documents, que responen a una definició àmplia de la filologia i estableixen ponts amb altres àmbits culturals de la nostra tradició. Això és especialment visible al camp Observacions de la base de dades, pensat per discutir els problemes que planteja un manuscrit o l’obra que conté -autoria, datació, context de la còpia, etc.-, ressenyar o transcriure notes, pròlegs i addicions interessants, i formular hipòtesis que futures investigacions hauran de confirmar o corregir. MCEM vol ser, sobretot, una eina de treball.

Cada entrada de MCEM, identificada amb un número correlatiu i firmada pel seu autor, conté la descripció d’un manuscrit -o conjunt de manuscrits, si es tracta d’una obra dividida en volums-, estructurada segons aquests camps d’informació: Id MCEM (número identificatiu del manuscrit a la base de dades, pel qual se cita cada entrada), Ciutat, Biblioteca/Arxiu, Signatura, Signatures antigues, Data, Llengua, Suport, Mides, Folis, Copista, Enquadernació, Llom, Procedència, Estat de conservació, Ornamentació, Matèries, Autor, Títol, Contingut, Observacions, Bibliografia i Enllaços.

Hi ha dues vies d’accedir a l’inventari, des del menú desplegable Manuscrits:

• Tots els manuscrits: panorama general dels manuscrits descrits, ordenats per ciutat i centre.
• Cerques o inventari pròpiament dit, amb tres cercadors: general, per matèries i per camps; aquest consisteix en un desplegable que permet restringir la cerca per un dels camps següents: Id MCEM, Ciutat, Biblioteca/Arxiu, Signatura, Títol, Autor, Llengua, Data, Suport, Copista, Enquadernació, Contingut o Observacions.

Coincidint amb el segon aniversari de la seva creació, MCEM estrena una nova secció, Materials, on l’investigador trobarà un recull d’eines de treball inèdites que complementen l’inventari de manuscrits, però alhora tenen una entitat autònoma. El primer títol d’aquesta nova secció és el Diccionari biogràfic d’autors carmelites descalços de la província de Sant Josep, a cura de Mercè Gras Casanovas, historiadora i arxivera de l’Arxiu dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears. Es tracta d’una aportació cabdal sobre el paper que aquest orde juga en la nostra història cultural des de finals del segle XVI fins a l’exclaustració, amb noms estudiats pels historiadors de la literatura, com el místic Antoni de Sant Maties, i textos pràcticament desconeguts, com la relació històrica Luz de verdad (MCEM 2207), sobre els fets que van sacsejar Barcelona entre 1691 i 1719. En un altre apunt hauré de comentar el Diccionari amb més detall. Per ara ja se’n poden consultar la introducció general i les primeres fitxes biobibliogràfiques d’autors, que s’aniran implementant al llarg dels propers mesos.