Bon any 2014!

7 comentaris

JPSimon_Cochemar

L’adaptació lliure que Jean-Pierre Simon va fer el 1810 d’El malson del suís Johann Heinrich Füssli, més conegut com a Henry Fuseli (1741-1825), és segurament la versió més simpàtica d’aquest inquietant retrat de la bogeria, que ha donat peu a curioses lectures psicoanalítiques. No em negareu que l’íncube que torba el son de la noia té un punt d’entremaliat; ella mateixa no acaba de tenir l’aspecte d’ultratomba de l’heroïna de Fuseli i més aviat sembla estar patint les conseqüències d’un àpat nadalenc massa generós.

Fos o no fos la intenció de Simon frivolitzar sobre un tema de moda a l’època, o és que senzillament la seva destresa amb el gravat no arribava gaire lluny, aquest Cochemare em servirà per treure ferro a un any que comença amb un escenari tan ple d’esperances com de malsons, i per desitjar-nos a tots plegats un bon 2014.

7 Comments

  1. Gràcies per la nota d’humor, tan necessària ara com ara!
    Això sí que és una mostra d’adaptació lliure d’un tema! L’animaló, podria sortir fàcilment d’un dels dibuixos del Tex Avery de quan érem petits, o actualment d’un manga …
    Per jugar a la comparació, vet aquí la imatge original

    Molt bon any, Maria

    M'agrada

    2. Ah, i gràcies per afegir una altra versió del quadre de Fuseli! A l’enllaç de l’entrada hi ha el de l’Institut de les Arts de Detroit, que és el més conegut i diria que més antic. L’home va reincidir en el tema, molt adequat per a la sensibilitat preromàntica. El quadre no ha perdut gens el seu punt de misteri.

      M'agrada

  2. Trobo molt encertada la teva presentació d’aquest nou any especial. Ja va bé per desdramatitzar una mica. A tothom li agradaría saber ara mateix què haurà passat realment quan la dona desperti d’un llarg son 365 dies enllà.

    Maria, que et provi el nou any i gràcies pel blog!

    M'agrada

  3. Dolenta dolentota, Maria, pobra criatura, ha caigut profundament en braços del Morfeu més avorrit i la fas derivar d’un procés d’indigestió nadalenca o més aïnes d’un enfit irrompible. Posats a interpretar, podíem pensar que el donyet, més que íncube, està pensant com passar-li la llista a tan grassona i redoneta persona per a trencar-li l’empatx. Insubstituïble la nota d’humor negre que fa de ben prendre aquest inici d’any. Que la mare de Déu t’acompanye i et guie pel bon camí en aquesta etapa tan interessant i tan miserable, Maria.
    Joan

    M'agrada

    1. Que Déu, sa Mare i la jerarquia angèlica sencera t’escoltin, Joan, que com a mínim estarem ben acompanyats, perquè ballar-la la ballarem, aquí dalt, allà baix i mar enllà. Bon any, Joan!

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.