Històries de Barcelona: Jaume Ballester o els consellers cap per avall

La ciutat de Barcelona fa acte de presència des de ben aviat en la nostra historiografia. Ara bé, a la segona meitat del segle XV es produeix un fet decisiu: les institucions polítiques que governen la ciutat -els consellers, el Consell de Cent- es converteixen definitivament en protagonistes d’un discurs històric construït al seu voltant, que pren forma en un gènere nou, el catàleg de consellers. Un gènere de formulació literària força elemental: un tronc central constituït per les llistes de consellers anuals, amb anotacions marginals i/o inserides al text. La seva font immediata són les nòmines de consellers que es poden extreure del Manual de novells ardits, dels registres de deliberacions i d’altres llibres del Consell. Amb el pas del temps, aquesta estructura es tornarà més complexa i confluirà amb altres gèneres, especialment els dietaris privats.

Amb poca diferència d’anys apareixen, al darrer quart del XV, les primeres mostres de catàlegs de consellers de Barcelona que coneixem. Són iniciatives privades, tot i beure de fonts municipals. El més antic dels que s’han conservat és el Memorial del racional Joan Francesc Boscà (m. 1480), avi de Joan Boscà i poeta ell mateix, que va ser editat el 1977 amb el títol Memorial històric; el catàleg forma part d’una compilació de textos historiogràfics. El segueix el catàleg sense títol de Jaume Ballester, un personatge poc conegut de l’estament dels ciutadans, nebot del mercader Pere de Preixana, membre actiu del Consell de Cent entre 1446 i 1482, potser el batlle homònim de Barcelona de 1468. El seu catàleg, inèdit, es llegeix en un manuscrit autògraf que reutilitza un llibre d’albarans del mateix autor (AHCB, ms. B-7, que he descrit a MCEM 920). Conté les conselleries de 1249-1482 i serà continuat per dues mans del tombant dels segles XVI-XVII per a les llistes posteriors fins al 1601.

L’autoritat del poder municipal, representada per la sèrie ininterrompuda de conselleries -completada allà on Ballester deixava llacunes-, emana de privilegis reials recordats en els assentaments corresponents i que remunten a les disposicions de Jaume I de 1249. Les llistes monòtones de conselleries ordenades cronològicament van acompanyades d’anotacions sobre fets en què els consellers i la ciutat tenen un paper protagonista. En Ballester -també en Boscà- aquestes notes adquireixen el seu màxim interès quan arriben al segle XV, amb l’accés d’Alfons el Magnànim i, sobretot, els esdeveniments que van des del triomf de la Busca en l’elecció dels consellers de 1453 fins al final de la guerra civil, el 1472. La importància acordada a aquests fets indica que deixar-ne memòria ha estat un element decisiu en la redacció de les obres de Boscà i Ballester i, encara, en l’emergència del gènere dels catàlegs de consellers. És justament aquests anys que les institucions de la “terra”, amb els conflictes entre partits pel control del Consell i l’enfrontament amb el rei Joan, amplien la seva acció de govern i intervenen en l’elecció de nous reis: una situació excepcional que obliga a replantejar la pròpia imatge, a una presa de consciència que queda reflectida en el seu paper com a protagonistes d’un nou gènere historiogràfic. Boscà i Ballester juguen un paper actiu en aquests esdeveniments, tal com recorden en les anotacions autobiogràfiques de les seves obres respectives. Això sí, des de posicions polítiques diferents: Boscà, bigaire moderat, serà un joanista convençut durant la guerra, ocasionada -diu- per la rebel·lió de Barcelona (“prenent color que u feyen per defensió de libertats, e era lur factió per ocupar-se la senyoria”). Ballester és un bigaire radical, que no s’està de criticar les accions de la monarquia. Aquest aspecte ja s’apunta en algun comentari anterior sobre el Cerimoniós, però aflora en la notícia sobre l’entrada de la Busca al govern, que li provoca un exabrupte sobre el qual Agustí Duran i Sanpere, un dels grans coneixedors de la Barcelona medieval i moderna, ja havia cridat l’atenció:

L’any MCCCCLIII se féu una gabella de malls hòmens en Barchelona. E fon-ne sucitador mossèn Galceran de Racasens, governador de Cathalunya, a tracta del rey Alfonço, qui era en Nàpols, e foren-ne, de aquesta gabella, los demés manestrals e mols artistes e mercadés, qui desijaven ésser consellers de Barchelona. E lo dit rey Alfonso, perquè posqués mils fer a sa volentat de la ciutat, e contínuament pensava en metra divís en la dita ciutat, e de fet féu gran cara e part manifesta ab los pobles manuts contra los ciutadans honrats […]. E com vench lo jorn de sent Andreu de l’any MCCCCLIII, lo dit governador, contra Déu e no obstant lo sagrament e homenatge que fet havia de tenir e servar los privilegis de la dita ciutat, trancant aquells, per sa pròpria auctoritat elegí per conseller[s] dos malvats ciutadans e III malvats mercadés, acceptant per lur cobdícia en deslibertar una tant noble ciutat, de lla [ms. dells] qualls eren fills -més eren fills del gran diable, qui crech sens falla bullen en l’infern-; mes per so s’eren fets de lla gabella de lla Busca: per aver la consellaria. E per la gran trahició que feren com vengueren contra la cosa pública per ells haver lo regiment de la ciutat, són ací scrits cap en avall.

L’obra de Ballester tindrà repercussió en la rica tradició dels catàlegs de consellers barcelonins dels segles XVI-XVIII, una veritable selva textual on, al costat d’anònims (per exemple, els tan citats com poc estudiats Annals consulars, MCEM 27), trobem noms ben coneguts com Dídac Montfar-Sorts i el seu nebot Josep Montfar-Sors (MCEM 1051) o Joan Francesc Ferrer (MCEM 1029). Així ho semblen indicar els casos en què la conselleria de 1453 apareix representada cap per avall.

Addenda

Sobre Jaume Ballester i els primers catàlegs de consellers de Barcelona vegeu ara Maria TOLDRÀ, “Historiadors del segle XV”, dins Àlex BROCH (dir.), Història de la literatura catalana, III: Lola BADIA (dir.), Literatura medieval (III). Segle XV, Barcelona: Enciclopèdia Catalana; Barcino; Ajuntament de Barcelona, 2015, p. 172-190.