De gats i de gossos

A Tarragona, l’any 1777, el caputxí Ildefons de Barcelona obtenia llicència del provincial per confeccionar un volum de poesies per al seu ús particular. Durant deu anys com a mínim, el bon frare hi va anar copiant peces, la major part de contingut religiós -hi ha força nadales-, escrites per autors anònims en català i en castellà, alguna en italià i en llatí. El Libro de canciones, un volumet de butxaca de 150 x 100 mm i 200 folis, devia acompanyar el caputxí en els seus viatges. Avui es conserva a la Biblioteca de Catalunya amb la signatura ms. 57, procedent del fons Aguiló (MCEM 2024). No tot són nadales al Libro, però. També s’hi llegeixen poemes humorístics i de caràcter polític, notes d’horticultura i altres textos que revelen el caràcter pràctic i miscel·lani del volum. N’he triat dues poesies sobre les aventures d’un gat bon vivant i un gos beat que abans de morir dicten uns testaments força peculiars.

La primera peça és una de les moltes versions del Romance de don Gato que van córrer a la Península Ibèrica i a l’Amèrica Llatina, algunes encara vives com a cançó infantil i recuperades per autors com Federico García Lorca. La presència d’una còpia emparentada amb la que edito aquí, amb alguna estrofa més, en un altre manuscrit setcentista del mateix fons (BC, ms. 63, MCEM 2026), és una mostra del seu èxit en terres catalanes al segle XVIII. Encara més, Joan Amades cita una versió en aquesta llengua, que comença: “S’està el guapu de don Gatu / en cadira d’or sentat”.

La segona peça, la Lletra burlesca al senyor Gos, té un regust anticlerical curiós, però no estrany, en un recull devot com aquest.

gat&gos
W. Cheselden, 1733. Font: The Wellcome Library, via Europeana
Letra al señor Gato

1
Estava el señor Gato
en silla de oro sentado,
calsando medias de seda
y el sapatico picado.
Estrivillo:
Aaaa, eeee y el sapatico picado.

2
Calzando medias de seda, etc.,
y el sombrero a tres picos,
a uso de buen soldado.
Aaaa, etc.

3
El sombrero a tres picos,
a uso de buen soldado.
Ya le trahen la noticia
que havía de ser casado.
Aaaa, etc.

4
Ya le trahen la noticia
que havía de ser casado
con una gata morena
que tenía sien ducados.
Aaaa, etc.

5
Con una gata morena
que tenía sien ducados.
Viola venir por encima,
por encima de un texado.
Aaaa, etc.

6
Viola venir por encima,
por encima de un texado.
Iva para darle un beso,
cayó del texado abaxo.
Aaaa, etc.

7
Iva para darle un beso,
cayó del texado abaxo.
Se ha rompido la cabesa,
se ha desconcertado un brazo.
Aaaa, etc.

8
Se ha rompido la cabesa,
se ha desconcertado un brazo.
Llamaron al cirujano
para que fuese curado.
Aaaa, etc.

9
Llamaron al cirujano
para que fuese curado.
Y lo que le receptó
fue muy bien de su agrado.
Aaaa, etc.

10
Y lo que le receptó
fue muy bien de su agrado:
que le maten cien gallinas
y le den caldo reposado.
Aaaa, etc.

11
Que le maten cien gallinas
y le den caldo reposado.
Quiso hacer testamento
de lo que havía hurtado.
Aaaa, etc.

12
Quiso hacer testamento
de lo que havía hurtado:
cien varas de langonisa
y otras tantas de adobado.
Aaaa, eeee y otras tantasde adobado.

Lletra burlesca al senyor Gos

1
De un gos que·s va morir
tinguí gran sentiment,
perquè en son testament
no·m deixà res a mi.
Estrivillo:
Tot ho deixa als capellans,
frares, monjos y escolans,
y mana a los fosés
que·l pasèjian per los carrers
y que lo entèrrian después
a la casa dels Jegans.

2
O gos desgraciat,
infame, vil, traÿdor!
Què és lo que te he fet jo
per haver-me despreciat?
Etc.

3
Jo te tenia adornat
de hermosos cascabells
y te umplia lo ventrell,
y ara me has olvidat.
Etc.

4
Regala als capellans
de la pell y lo pèl,
perquè en temps de gel
tots púgan portar guans.
Etc.

5
Los frares bons talens
tindran per emplear,
pues los mana deixar
sas preciosas dents.
Etc.

6
Perquè no ha deixat la pell
al jove enterrador,
li deixa ab gran amor
per paga lo servell.
Etc.

7
Com sempre ha guardat clausura,
la sua llengua regala
a las senyores monjes
perquè estíguia recatada.
Etc.

3 Comments

  1. “Se ha rompido la cabesa,
    se ha desconcertado un brazo”

    Hahaha. Boníssim. “Desconcertado un brazo”. Una manera absolutament plàstica de dir.ho! Hom s’imagina a la perfecció “el brazo desconcertado”.
    Aquesta balada del gat és la que ha arribat fins a l’actualitat i que tots cantem des de petits.

    Pel que fa al gos, quin malagraït, tu!

    Molt curioses les dues cançons. Gràcies, Maria, per descobrir-nos tantes curiositats interessants.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.