Stefan Zweig: Maria Stuart

:: Stefan Zweig, Mary Stuart, traducció d’Eden i Cedar Paul, Londres: Pushkin Press, 2011, 446 p. ISBN 9781906548377 ::

Amb pocs dies de vida, Maria Stuart (1542-1587) ja era reina d’Escòcia. Abans dels vint era reina vídua de França i tornava al seu país per ocupar el tron patern. Acusada amb el seu tercer marit, James Bothwell, d’haver ordenat l’assassinat del segon, lord Darnley, la vida sentimental de Maria I d’Escòcia, baluard dels catòlics a les anglicanes Illes britàniques, va ser esbombada a les principals corts d’Europa a través de cartes i poemes que se li atribuïen i de rumors de diplomàtics. Els últims vint anys de la seva vida, els va passar en una presó daurada, de castell en castell, en poder de la seva cosina Elisabet d’Anglaterra, fins que va ser executada als 45 anys.

Les biografies de Stefan Zweig (1881-1942) continuen enganxant el lector generació rere generació; de fet, és un dels autors periòdicament comentats a la xarxa Llibres per llegir. Maria Stuart es va publicar per primera vegada en alemany el 1935. No espereu trobar-hi un llibre d’història estricta ni un escorcoll de fonts arxivístiques, com el que hi ha darrere d’algunes de les millors biografies històriques actuals pensades per a un gran públic (estic pensant en la d’Eric Ives sobre Anna Bolena, The life and death of Anne Boleyn: the most happy, Malden, MA: Blackwell, 2004). Stefan Zweig no és cap historiador, però té una capacitat única d’extreure el drama de la història. L’estructura és ben simple: protagonista contra antagonista, començant pel gran enfrontament que determina l’estructura del llibre, el que oposa la catòlica, vital i culta Maria d’Escòcia contra l’anglicana, racional i calculadora Elisabet d’Anglaterra. A partir d’aquí, l’acció és mínima -ja la posa, inevitable, el mateix decurs dels esdeveniments. El que li interessa a Zweig és la dissecció psicològica de les dramatis personae de cada escena, que de tant en tant ens regala frases lapidàries com aquesta: “Mary Stuart never gave anything creative to the land of her birth except the saga of her life” (p. 110).