La vida cotidiana y la sociabilidad de los dominicos

:: Rosa Maria Alabrús (ed.), La vida cotidiana y la sociabilidad de los dominicos. Entre el convento y las misiones (siglos XVI, XVII y XVIII), Sant Cugat: Editorial Arpegio, 2013, 286 p., il. ISBN 978-84-938261-9-2 ::

Acaba d’arribar-me a les mans el volum La vida cotidiana y la sociabilidad de los dominicos, un recull de treballs sobre els frares de sant Domènec durant l’Edat Moderna, la major part centrats en els convents de la Corona d’Aragó. Aquí en teniu l’índex. El llibre és un nou lliurament d’un projecte en curs sobre la història cultural dels dominics durant aquells segles, coordinat per la professora Rosa M. Alabrús, que ja ha tingut cura dels reculls Tradición y modernidad. El pensamiento de los dominicos en la Corona de Aragón en los siglos XVII y XVIII (Madrid, 2011) i La memoria escrita de los dominicos. Corona de Aragón. Época moderna (Sant Cugat, 2012).

De les diverses línies d’investigació que es desenvolupen en els treballs publicats al volum que acaba d’aparèixer, em centro en una: la contribució -d’altra banda, ben coneguda- dels dominics a la infraestructura cultural i acadèmica de l’època. Només cal revisar la nòmina d’autors d’una obra tan útil, per bé que pendent d’actualització, com el diccionari d’Escritores dominicos del principado de Cataluña, d’Albert Collell Costa (Barcelona, 1965), sense oblidar els de Celedonio Fuentes per als regnes de València i Aragó (València, [1930?], i Saragossa, 1932, respectivament). Encara que al llibre que ressenyo no hi podia faltar un estudi sobre una de les grans figures literàries de l’orde (Mariela Fargas sobre Luis de Granada, autor que ja ha fet aparició anteriorment en aquest blog), en destaco les contribucions que incideixen directament en aquella constatació: la presència dels dominics en el sistema d’ensenyament (Rafael Ramis per al cas del convent de Sant Domènec de Palma) o en el disseny de les grans biblioteques de l’època (Marina Ruiz sobre el mecenatge de Tomàs Ripoll a la llibreria de Santa Caterina de Barcelona). Anàlisis, d’altra banda, que caldrà contrastar amb les dades aportades per projectes sobre la producció manuscrita i impresa conservada de membres de l’orde, com ara les descripcions de manuscrits dels segles XV ex.-XVIII d’aquesta procedència consultables a la base de dades Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna (MCEM). Precisament dues col·laboradores de MCEM han participat en el volum La vida cotidiana… amb sengles estudis sobre la xarxa social i religiosa del monestir de Nostra Senyora dels Àngels i Peu de la Creu de Barcelona (M. Mercè Gras) i sobre la biobibliografia d’una de les seves monges més actives, Hipòlita de Jesús, al segle Isabel de Rocabertí i de Soler (Laia de Ahumada), l’un i l’altre basats en bona part en documentació inèdita de l’arxiu del monestir, actualment dipositat a Sant Cugat.