Fray Luis de Granada en català

Les obres del dominic Luis de Granada, al segle Luis de Sarria (1504-1588), van constituir un èxit de vendes de la impremta europea a l’Edat moderna, afirmació fàcilment constatable donant un cop d’ull als quatre volums de la bibliografia que el P. Llaneza li va dedicar. De la Guía de pecadores, en particular, publicada per primera vegada el 1556 i refosa el 1567, se’n documenten traduccions impreses entre els segles XVI i començament del XX a l’alemany, l’anglès, el flamenc, l’italià, el japonès, el llatí, el polonès i el portuguès. Encara que el català no apareix en aquesta llista, les obres espirituals i homilètiques del frare, presentades com a model de retòrica cristiana -malgrat alguns frecs amb la Inquisició-, van ser llegides i editades en la seva llengua original a la Corona d’Aragó. L’autor i els títols s’enregistren als inventaris de particulars i a les biblioteques conventuals, són citats en sermonaris i reculls diversos generalment relacionats amb la predicació i la catequesi. I es tradueixen, segons que demostra un manuscrit setcentista que conté una versió catalana inèdita de la Guia de pecadors, produïda en les seves estones de lleure per un advocat gironí, Josep Boada i Prat, de qui tinc algunes notícies documentals sobre la carrera professional i correspondència referent a negocis privats que el situen al darrer terç del segle XVIII, però que no és citat, per exemple, al recent i d’altra banda útil Diccionari de la traducció catalana (2011). Val a dir que l’obra de Luis de Granada ja s’havia publicat en castellà a Girona el 1588 i el 1622.

Boada encapçala la versió amb un pròleg justificatiu de la seva feina, que es basa tant en les propietats intrínseques -de contingut i estilístiques- de la Guia del dominic, com en el desconeixement del castellà entre el públic al qual s’adreça. Confirma, un cop més, que l’estatus innegable del castellà com a llengua de cultura a Catalunya durant l’Edat moderna, defensat per autors com Boada amb arguments diglòssics sobre la superioritat d’aquest idioma com a vehicle literari, no s’ha de confondre en cap cas amb un coneixement generalitzat en totes les capes de població.

He descrit el manuscrit de la Biblioteca de Catalunya que conté la traducció de la Guia de pecadors de Luis de Granada a MCEM-Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna (MCEM 1884), amb la transcripció del pròleg del traductor que trobareu a continuació.

Pròlech del traductor

Dos són los motius, caríssim lector, que me han mogut a traduir de la llengua castellana a la catalana lo present llibre de la Guia de pecadors del venerable fra Lluís de Granada. Lo primer y principal, per lo desitg que he tingut y tinch de la salvació de las ànimas y al vèurer la escacès de llibres catalans, que a penas n’i ha que tràctian de la reforma de vicis y exaltació de las virtuts. Per esto, mogut de un verdader zel y confiansa en Déu, nostre señor, que no deixaria de fer un gran profit la traducció de dita obra, emprenguí lo traduir-la enmitg de mas indispensables ocupacions de la advocacia, aprofitant los ratos que lo Señor me dispensava.

No ha estat mon intent de empèndrer est treball per la gent literata, perquè qualsevol que sie tal qual versat en la llengua castellana no hi ha dubte que trobarà altre elegància y eficàcia en son original que en la traducció, no sols per ser estas circunstàncias més pròprias y proporcionadas a aquella llengua que a la catalana, sinó també perquè a vegadas no és fàcil lo donar igual sentit a las clàusulas quant estas se han de traduir en altre llengua que de si ja no és tan allimada ni pulida com la natural de l’autor. Lo meu fi, pues, no ha estat altre que per poder-se aprofitar de esta obra la gent ignorant que no falta en est bisbat de Gerona, y lo mateix penso serà en lo restant del Principat, que, a excepció de las ciutats y vilas pobladas, no són molts los versats en la llengua castellana y abúndan los que ni menos saben llegir-la, quant menos entèndrer-la, y per estos he emprès est treball. Per qual motiu no me he entretingut en continuar a la marge las citas de la sagrada Escriptura y altres que porta lo autor, afigurant-me que auria estat supèrfluo semblant treball, perquè, en quant als ignorants -que han estat lo meu obgecte-, no és regular lo voler-las examinar ni valer-se de ellas y, en quant als demés, los serà fàcil acudint a la obra del mateix autor.

Lo altre motiu que també me ha mogut a esta traducció ha estat la gran afició que sempre he tingut a las obras de dit autor, pues puch assegurar ab tota ingenuïtat que, si bé he llegit molts altres llibres espirituals, però en ningun de ells he trobat tanta eficàcia y suavitat en los assumptos de què tracta com en las obras del venerable fra Lluís de Granada, que, deixant a part lo estil tant natural y clar, comprenen las matèrias de major importància per la direcció de las ànimas, especialment en esta obra de la Guia de pecadors, ahont, después de haver tractat copiosament de la virtut y observància dels divinos manaments y principals motius que·ns oblígan a amar y servir a Déu, passa a soltar las escusas que solen al·legar los hòmens per no seguir lo camí de la virtut, y per facilitar-los més a ella tracta seguidament dels vicis y de sos remeis, y finalment proposa y enseña com se ha de practicar lo exercici de las virtuts, y conclou ab una carta que escrigué Euchèrio, bisbe de Lió de Fransa, a Valeriano, son parent, que en effecte és digne de ser llegida per lo molt que mou al menyspreu del món y amor a la virtut.

Estos han estat, lector caríssim, los motius que me han mogut a traduir esta obra. No hi ha més que valer-se de ella, tenint sempre present que los dies de nostra vida són pochs, per molts que sien, en comparació de la eternitat y que lo únich negoci de nostra importància és vèurer y gosar de Déu en lo cel. Allí nos vejam tots. Amén.