C de Catalans (o G de Gotolans), segons el Compendi historial de Jaume Domènec

CATALÀ, -ANA m. i f. El rei Pere, “volent provehir a son regne de regiment degut e profitós, ha manat que li sien aportades les històries he fets qui són estats en los anys passats […]. E no tan solament ha volgut e manat que li sien aportades les istòries de son regne o de una gent ho de un temps, mas del començament del món tro en aquest temps en lo qual lo dit senyor regna, de totes gents, regnes e estaments qui·s poran trobar; e per tal que sien pus covinents e de major utilitat a tot lo seu poble, ha ordenat que sien transladades e posades en lengua romana, e que digam mills, en lengua catalana”. És per això que el 1363, a Perpinyà, el Cerimoniós encarrega al frare dominicà Jaume Domènec un projecte que acabarà sent el Compendi historial, una de les poques cròniques universals en català de què hi ha notícia, que comença amb la creació del món, l’any 4061 abans del naixement de Crist, i que la mort de l’autor el 1384 va deixar interrompuda en l’any 626 de la Nativitat. Seguint l’ordre reial, el frare hi relata -extractant, refent, traduint i reordenant materials de l’Speculum historiale de Vicenç de Beauvais, el Chronicon llatí de Guillem de Nangis, la crònica de papes i emperadors de Martí de Troppau, les obres de Rodrigo Ximénez de Rada i alguns textos no historiogràfics- els orígens i les històries de les antigues nacions escampades pel món. Quan ha d’explicar l’ètim de “català” i “Catalunya”, però, les fonts clàssiques no en diuen res i Domènec recorda dues hipòtesis: la primera té dues variants, que fan derivar aquells noms dels “gots” o dels “gots” i “alans” -anys a venir es parlarà de “gotolans”-, i és una mostra primerenca d’apropiació per part dels historiadors catalans de l’anomenada tesi neogòtica, tan estesa entre els cronistes castellans, que a través d’ella erigien el regne de Castella com a successor natural de la Hispània romana; la segona, el nom de la ciutat Catalano o Cataló, que Domènec situa correctament a la Borgonya en referir-se a la derrota d’Àtila als camps Catalàunics (“la ciutat de Xaló, em Bergonya, en latí dita Cathalano”), apareixerà a principis del XV unida a la llegenda d’Otger Cataló, ben estudiada per Miquel Coll i Alentorn. De l’una i de l’altra, la compilació historiogràfica de Domènec és, fins ara, el testimoni més antic i endarrereix fins al llarg regnat del Cerimoniós les bases d’una polèmica que renaixerà amb força entre els historiadors catalans, italians i castellans ja ben entrat el Quatre-cents.

Catalans, aragonesos, navarros, dels quals no he pogut trobar perfetament per què an axí nom. És ver que alguns dien que Catalunya deu ésser dita Gotholunya per los goths, e de goths an fet cath e an dit catalans. Altres dien que vengueren dels gots o dels alans, e foren dues gents qui occuparen Spanya, e[n] fets de armes sobresbons, per què dels antichs cathalans deya Gervasius: “Cavallers infanten les catalanes en fets d’armes sobresvalents, gentilment armes portants”. O per ventura és dita Catalunya per Catalano, qui és una noble ciutat en Gàl·lia, de la qual hac moltes gents en la conquesta quant aquesta terra se recobrà dels moros, com aquest nom de Catalunya no·l trobarets en antigues històries.