M. Pilar Perea: El Diccionari català-valencià-balear i les seves fonts bibliogràfiques

:: Maria Pilar Perea, El Diccionari català-valencià-balear i les seves fonts bibliogràfiques, Palma: Edicions UIB; Institut d’Estudis Baleàrics; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011 (Biblioteca Miquel del Sants Oliver, 39), 250 p. ISBN 978-84-9883-372-0 ::

El Diccionari català-valencià-balear (DCVB) es va elaborar en part gràcies al buidatge d’una gran quantitat de fonts bibliogràfiques, algunes ja ressenyades al primer volum de l’obra. Ara, el llibre de M. Pilar Perea ofereix un assaig de reconstrucció del llegat bibliogràfic de l’impulsor i alma mater del projecte, Antoni M. Alcover (1862-1932), considerat com a element constitutiu de primer ordre entre aquelles fonts. L’autora parteix de la premissa següent: els afanys del canonge per col·leccionar llibres estan estretament lligats amb l’“obra del diccionari” i difícilment es poden encabir en una definició formal i literal de bibliofília, que Perea ha tingut la humorada de reprendre, entre altres fonts, d’un passatge d’El llibreter assassí de Barcelona, un text difícil de classificar sobre la llegenda d’un bibliòfil compulsiu, escrit per Ramon Miquel i Planas, contemporani de mossèn Alcover i amant dels llibres en un sentit més clàssic però igualment allunyat dels excessos d’en Vicents…

La reconstrucció de la “biblioteca catalana” -sic, encara que conté obres en altres llengües- d’Alcover es basa en quatre fonts: un “Libro-inventario de la Biblioteca filológico-literaria propiedad de la Editorial Alcover, Soc.dad Lda.”, de mà de Francesc de Borja Moll, en què es recullen els llibres del canonge que el 1930 van passar a aquesta societat, fundada per assegurar la continuïtat del diccionari; les ressenyes dels llibres enviats a la direcció del Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana; els exemplars conservats al fons Alcover-Moll de l’Arxiu del Regne de Mallorca i la bibliografia ja citada del primer volum del DCVB. El gruix del llibre de Perea consisteix en la transcripció pacient dels 1.824 registres bibliogràfics, corresponents a 3.167 volums, continguts en aquelles quatre fonts, completada i anotada quan ha calgut. A continuació se n’analitzen les dades estadístiques referents a matèries (68,4% per a la llengua i la literatura), autors -inclosa l’obra pròpia del canonge-, publicacions periòdiques, llengües (61,3% en català) i dates (67,1% del segle XX, amb escassa presència del llibre antic: 24 edicions anteriors al XIX, de les quals tres del XVI: Manuel Dies de Calataiud, Onofre Pou i Antonio de Nebrija). Per acabar, s’edita una selecció de la correspondència mantinguda per Alcover amb llibreters de diverses ciutats.

El resultat: una prova empírica de l’abast i la complexitat de les bases d’un projecte de l’envergadura del DCVB i dels esforços del seu promotor, a nivell de formació personal i despeses financeres, per tirar-lo endavant.