Pomell de goigs del Jardí de Maria de Narcís Camós (1657): Nostra Senyora del Miracle (2)

Notícia de noves imatges de Nostra Senyora del Miracle posteriors a la narració del Jardí de Maria de Narcís Camós

Retaule de Carles Morató (detall)

El santuari del Nostra Senyora del Miracle de Riner va tenir importants transformacions al llarg dels segles XVIII i XIX i va gaudir d’un gran atractiu per part de devots que, periòdicament, el visitaven en romeries i aplecs.[1] Totes aquests visites propiciaven nous goigs que, amb un motiu o un altre, cantaven les lloances per acabar suplicant beneficis i favors. La comarca del Solsonès va tenir un alt protagonisme en les afluències contínues al santuari,[2] i els seus neguits eren exposats en els precs envers la Mare de Déu i també escrits en goigs que reproduïen sovint la meravellosa escultura de la predel·la del nou retaule barroc de Carles Morató de 1774. Justament el dia 3 d’agost d’aquest any va tenir lloc la inauguració amb un ofici solemne. “Y acabada la missa, reservat lo Santíssim Sagrament, se cantaren los goigs a Maria Santíssima per conclusió de dita translació”.[3] Aquesta bonica imatge de la Verge nena en el moment de la seva aparició, amb una creu a la mà dreta, tot adreçant-se als pastors, és l’escena reproduïda sempre en les imatges xilogràfiques dels goigs del segle XIX.

Abadal, 1852, exemplar doble. El gravat gran va firmat pel gravador Noguera

.

Els goigs del segle XIX i les seves súpliques

La llista completa dels goigs, va publicar-la Lluís Barrera i Augé a Goigs de Ntra. Sra. del Miracle (Riner) 1708-2002.[4]

El lloc d’estampació de tots els fulls del XIX és Manresa, i els impressors són els Abadal i els Roca d’aquest segle, ben documentats per Manuel Llanas quan parla de “Manresa” en la seva Història de l’edició a Catalunya al segle XIX.[5] O també per Imma Socias en la seva monografia sobre Els Abadal.[6] Aquí comentarem aquells aspectes que caracteritzen aquesta etapa de goigs del Miracle publicats al segle XIX. Per entendre millor el seguiment, el web del Santuari de Miracle ofereix una cronologia força orientativa en el seu apartat d’història.

Precs per sequeres

La lletra d’inicis del segle XVIII, que començava “Dels afligits alegria, / y camí dels desviats: / del Miracle Verge pia / donaunos pluja als sembrats”, torna a repetir-se en moltes edicions noves al llarg de tot el segle XIX, tot insistint al subtítol on clarament supliquen “per la escasés de Aygua” que és constant al llarg de tota la centúria.

Precs per la pesta i les guerres

Una altra petició present és la preocupació per la pesta la fam i la guerra. L’any 1876, uns goigs expliquen de forma molt evident com “Guerras, trastorns, alborots / Es cosa tan ordinària; / […] Mortaldat de las persones, / Ruina de bens i cases.” I en altres estrofes el mateix full diu: “També la fam y la peste / Solen donà una passada, / L’una fereix de traïdor, / L’altra mossega de rabia.”

Precs per la fil·loxera que arriba a les vinyes cap el 1890

Queda recollit i incorporat com a súplica al títol dels goigs “per alcansar lo remey de las vinyes infectades”, que comença de forma ben original: “Puig que ja està descoberta / la pedra filosofal; / Acudim tots á Maria / Del Miracle universal”.

Precs per l’acabament de les obres del temple

Antoni Bach, en el seu apartat de “Construccions”,[7] comença exclamant “¿Com pot ser que aquest santuari fos capaç d’alçar les grans construccions que hi veiem?” I, a continuació, explica breument, però amb total claredat, les diverses edificacions del santuari i les etapes que van haver de passar i superar entre crisis i guerres durant el segle XIX per portar-les a terme. Uns goigs estan escrits “per exortar á la continuació de l’obra”, amb termes sorprenents com: “Endavant camarades, / Camaradas, avant: / Donemhi una estrebada, / Donemhi un colp de ma:” Altres versos canten: “Mirau aquesta obra / Empressa dels passats […]”, “Ells feren molts esforsos / Y no s’ pogué acabar […]”; i també d’altres diuen: “Al menos una pedra / Tothom la pagarà […]”, “Ditxós qui podrà veurer / Lo Miracle acabat”.

Facsímils dels goigs de Nostra Senyora del Miracle de Riner del segle XIX al·ludits als comentaris

Relació d’alguns goigs de Nostra Senyora del Miracle de Riner del segle XIX

Segle XIX = Abadal

♥ Goigs de Nostra Senyora del Miracle per la escasés de Aygua, Manresa: Per Ignasi Abadal plasa del Olm, any 1844. “Dels afligits alegria, / y cami dels desviats: / del Miracle Verge pia / donaunos pluja als sembrats.”

♥ Copblas de Nostra Senyora del Miracle, compostes per Manuel Ribalta del terme de Riner, Manresa: Per Ignasi Abadal plasa del Olm, 1846. “Vull començar en nom de Deu / de la humil Verge sagrada; / ó comarca de Riner / molt alta te nets pujada.”

♥ Goigs de Nostra Senyora del Miracle per la escasés de aygua, Manresa: Impremta de Andreu Abadal, plassa del Olm, 1852. “Dels afligits alegría, / y camí dels desviats: / del Miracle Verge pia / donaunos pluja als sembrats,”

♥ Goigs de Nostra Senyora del Miracle venerada en son molt frecuent y devot Santuari, Manresa: Imprenta de NDREU Abadal, plassa del Olm, any 1857. “Puig sou hermós Tabernacle / obra de la Omnipotencia / Guardaunos de pestilència / Verge Santa del Miracle.”

♥ Goigs de Nostra Senyora del Miracle per la escasés de aygua, Manresa: Imprenta de Andreu Abadal, 1864. “Dels afligits alegria, / y camí dels desviats: / del Miracle M [sic] erge pia / donaunos pluja als sembrats,”

♥ Coplas novas de Ntra. Sra. del Miracle advocada contra peste, fam y guerra, Manresa: Imprenta de Joseph Abadal – 1876. “De la Verge del Miracle / Cantarem las alabances; / Puig que Ella sempre n’ha estat / La font de nostra esperansa: / Deslliureunos de la guerra, / Del Miracle Verge Santa.”

♥ Coplas novas de Nostra Senyora del Miracle per exortar á la continuació de la obra, Manresa: Imp. de Joseph Abadal, plassa del Olm, 2, 1840 c. “Devots de aquesta terra / Que al miracle heu estat, / Haureu reparat l’obra / Que’s diu de n’Flavia:”

♥ Copblas de Nostra Senyora del Miracle, Compostas per Manuel Ribalta del terme de Riner. Manresa: Per Ignasi Abadal plassa del Olm, 1846. “Vull comensar en nom de Deu / de la humil Verge sagrada; / ó comarca de Riner / molt alta te nets pujada.” [Mida gran foli.]

♥ Goigs de Nostra Senyora del Miracle venerada en son molt freqüent, y Devot Santuari, Manresa: Per Ignasi Abadal Estampér del Gobern, per el Rey N.S. (Q.D.G.) Plasa del Olm. “Pues sou hermós Tabernacle / obra de la Omnipotencia / Guardaunos de pestilència / Verge Santa del Miracle.” [Xilografia diferent de les usuals de l’època.]

Segle XIX = Roca

♥ Goigs de Ntra. Sra. del Miracle per la escasés de Aygua, Manresa: Imp. Lit y Llib de Lluis Roca. St. Miquel, 15. “Dels afligits alegria, / y camí dels desviats, / del Miracle Verge pia, / donaunos pluja als sembrats”.

♥ Lo Santuari Universal. Coplas novas de Nostra Senyora del Miracle, per alcansar lo remey de las vinyas infectadas, Manresa: Imp. y Lit. de Lluis Roca, S. Miquel, 15. “Puig que ja està descoberta / La pedra filosofal; / Acudim tots á Maria / Del Miracle universal”.

♥ Goigs de Nostra Senyora del Miracle, Manresa: Imprenta y Llibreria de Josép Roca, s. a. “A Riner Us heu desclosa / Rosa vera celestial: / -Del Miracle verge hermosa, / deslliureu-nos de tot mal.-“

Síntesi històrica d’aquest segle XIX al voltant del santuari del Miracle

Per entendre les etapes viscudes pel santuari al llarg d’aquesta època cal tenir present el successos del XIX: la Guerra del Francès (especialment l’episodi de l’any 1810),[8] els efectes de la desamortització (1841), la confiscació de tots els béns del Miracle, que foren venuts a diferents compradors en subhasta pública (1860 i 1862), el desposseïment del patrimoni del santuari, que va quedar completament abandonat (1872), i l’adquisició de la propietat del Miracle per Antoni Freixes, de Riner; aquest en feu lliurament a la diòcesi de Solsona, que reconvertí el santuari en el centre religiós que havia estat (1886).[9] El segle XX s’iniciarà amb la presència al santuari, a partir de 1901, d’una comunitat benedictina de monjos procedent de Montserrat.

Notes

[1] L’extensa monografia de Cebrià BARAUT, Santa Maria del Miracle (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001, segona edició), informa àmpliament i amb moltes notes i fotografies de la història i evolució d’aquest santuari.

[2] Antoni BACH, “Riner”, dins Joan BELLMUNT I FIGUERAS, Devocions Marianes Populars: El Solsonès, Lleida: Pagès editors, 1998, p. 155-162.

[3] “El trasllat a l’església nova”, dins BARAUT, Santa Maria del Miracle, p. 50-54.

[4] Lluís BARRERA I AUGÉ, Goigs de Ntra. Sra. del Miracle (Riner) 1708-2002. Col·lecció de 132 facsímils i reculls varis, recerca i bibliografia a cura de […], Solsona: Gogistes Solsonins, 2004 (Gogistes Solsonins, núm. 150-282), 8 folis sense numerar + 132 facsímils.

[5] Manuel LLANAS, “Manresa. Més Abadals. Trullàs, els Roca i la impremta Sant Josep”, dins ÍD., L’edició a Catalunya: el segle XIX, Barcelona: Gremi d’Editors de Catalunya, 2004, p. 321-324.

[6] Imma SOCIAS BATET, “Els Abadal de Manresa i el gravador Noguera”, dins ÍD., Els Abadal, un llinatge de gravadors, Barcelona: PAM, 2007, p. 211-212. Amb referència directa als goigs dobles vists més amunt.

[7] Antoni BACH, “Construccions”, dins BELLMUNT I FIGUERAS, Devocions Marianes Populars […], p. 160-162.

[8] “Les guerres del segles XVIII i XIX”, dins BARAUT, Santa Maria del Miracle, p. 118.

[9] Extret del web del Santuari del Miracle [en línia] [consultat el 12/01/2019].