Anna Maria del Santíssim Sagrament, monja i lul·lista mallorquina del segle XVII

:: Rosa Planas i Ferrer, Anna Maria del Santíssim Sagrament: Vull fer càtedra del teu cor, Palma: Ajuntament de Palma, 2017 (Biografies de mallorquins, 32), 64 p., il. ISBN 9788469773680. ::

La millor presentació d’aquest breu però intens lliurament de la sèrie “Biografies de mallorquins” de l’Ajuntament de Palma, la trobem a la introducció del llibre:

El propòsit d’aquest llibre és acostar la figura de Margalida Mas Pujol, sor Anna Maria, a un lector mitjà que, allunyat de tòpics, sàpiga valorar la importància d’aquesta monja dominica que, a la segona meitat del segle XVII, en una societat patriarcal tancada i en una atmosfera de lluites civils, fou capaç d’engegar una obra de valor indiscutible com fou el seu comentari al Llibre d’Amic i Amat, una de les obres més universals de Ramon Llull, oferint-ne una mirada nova i una lliçó espiritual de gran tonatge, que roman encara a l’espera d’una edició completa.

Edició, val a dir-ho, que la mateixa autora, Rosa Planas, té en curs com a objecte de la seva tesi doctoral, ja que l’extensa Exposició de sor Anna Maria sobre el Llibre d’amic e Amat encara s’ha de llegir en la versió castellana publicada el 1760 a Palma, en l’antologia de Sebastià Trias Mercant (1988) o directament sobre els nombrosos manuscrits que conserven l’original català i la traducció, algun ja disponible en versió digital,[1] que són testimonis de l’èxit que l’obra va tenir a Mallorca durant el segle XVIII. L’edició de Planas, doncs, se sumarà amb aquest llibret que presentem a altres estudis de l’autora sobre la recepció de Llull i el pseudo-Llull, especialment un text divulgatiu sobre Ramon Llull i l’alquímia (2014) i la recent monografia Del Doctor il·luminat al Doctor fosc: de Ramon Llull al Doctor Faust (2017).

El paràgraf transcrit més amunt ja indica que l’aproximació a la figura i l’obra de la dominica mallorquina Anna Maria del Santíssim Sagrament, al segle Margalida Mas i Pujol (Valldemossa, 1649 – Palma, 1700) té un caràcter altament reivindicatiu –l’autora defensa la necessitat de recuperar l’obra oblidada de les monges lul·listes mallorquines de l’Edat moderna–, que en cap cas està renyit amb el rigor científic del discurs. Aquest s’inicia amb el repàs del que sabem de la biografia de la mística. Per molt que es pugui contextualitzar amb uns sòlids coneixements sobre la història i la societat de l’època, la informació que ens ha arribat de moltes monges escriptores de l’Edat moderna està mediatitzada pel relat dels antics biògrafs, sovint confessors que van incloure l’escriptura, sigui autobiogràfica de la religiosa, sigui revisada o assumida per un tercer, el mateix confessor, entre les activitats de la pràctica espiritual de les monges que estaven sota la seva guia. En aquest cas, el confessor-biògraf és Gabriel Mesquida (m. 1693), autor d’unes notes manuscrites que són a la base de les vides de sor Anna Maria escrites al segle XVIII. El relat biogràfic de Planes, doncs, ha de tenir en compte necessàriament les fonts hagiogràfiques, a les quals s’afegeix un document de primer ordre conservat a l’Arxiu Diocesà de Palma, el procés i causa de non cultu obert el 1732 a instàncies de les autoritats de la ciutat de Palma, on es llegeix còpia de documentació arxivística que completa aspectes de la seva biografia i les declaracions d’un nodrit grup de testimonis. El procés es proposava tant reunir el testimoni de la generació que encara havia pogut conèixer la dominica o els seus coetanis més propers, com demostrar que durant els trenta anys llargs posteriors a la seva mort no se li havia retut cap culte que pogués resultar sospitós per a les autoritats eclesiàstiques. S’hi recullen les declaracions de religioses del convent de Santa Caterina de Sena, de Palma, on Anna Maria va viure durant més de vint anys després de catorze més de sol·licitar la seva admissió, denegada una i altra vegada per les monges per motius poc clars, tot i els importants suports de l’aspirant entre la noblesa mallorquina coetània, inclosos la família del fundador (els Despuig) i el protector del convent, i alguns influents sacerdots jesuïtes; també declaren al procés clergues, ermitans, metges, autoritats civils, etc., que aporten informació inèdita sobre la difunta.

A la biografia de sor Anna Maria hi trobem tots els elements típics de les hagiografies de monges de l’època, en aquest cas marcats per una línia ascètica molt accentuada, de vegades frenada pel mateix confessor –dejunis i ús d’instruments per mortificar la carn (cilicis, deixuplines…), tot i les constants malalties–; per la freqüència de les visions –algunes profètiques, en una se li apareix Llull–; pels miracles –guaricions de malalts– i per les experiències místiques –que inclouen diàlegs amb Jesucrist, l’“Amat”, i amb l’“Inimic”, el dimoni. Entre aquestes visions i contactes amb la divinitat, destaca, en una línia que el model de santa Teresa de Jesús impulsarà definitivament, la presència de motius relacionats amb l’escriptura com a característica de la producció de i sobre el nombrós i encara mal estudiat grup de monges escriptores, un perfil important en la literatura feta per dones durant l’Edat moderna. En el cas de sor Anna Maria, l’ordre d’escriure, com a pràctica lligada a l’obediència deguda als superiors, ve donada pel confessor Mesquida, que la introdueix en la lectura del Blaquerna i sobretot del Llibre d’amic e Amat, i fins i tot pel mateix Jesús, que resol els dubtes de la monja davant de l’ordre de comentar, seguint una rígida disciplina marcada pel confessor, l’obra del beat, a qui tenia una especial devoció des de la infantesa i la joventut, influïda pels contactes amb els ermitans de Trinitat a Valldemossa.

El llibret de Planas desglossa aquests i altres temes de l’espiritualitat de sor Anna Maria amb informació extreta de l’Exposició del text lul·lià, i els contextualitza de forma general en les tradicions religioses i espirituals corresponents, sobretot la franciscana (ideal de pobresa), la carmelita (mística i ascètica castellana) i la dominica (figura de santa Caterina de Sena). Després de la lectura del quadre tan travat que se’n desprèn, escrit amb un estil amè, ens quedem amb ganes de llegir més fragments de la prosa catalana de sor Anna Maria. Esperem, doncs, veure completada aviat l’edició d’una obra important, tan citada com desconeguda, en la recepció del Llull místic durant l’Edat moderna.

Nota

[1] Vegeu la fitxa de l’obra a la Base de dades Ramon Llull del Centre de Documentació Ramon Llull (Universitat de Barcelona) [consulta: 10/03/2018].

2 Comments

  1. Apreciada Maria,
    Moltíssimes gràcies per aquest article tant bo i complet sobre sor Anna Maria, que m’encoratja a seguir amb la tasca de transcripció, que em té ocupada ja fa més d’un any, però que he de dir que val molt la pena, atesa la qualitat i la bellesa del text.
    Una abraçada,

    Rosa

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.