Pomell de goigs del Jardí de Maria de Narcís Camós (1657): Caldes d’Estrac

Notícia de Nostra Senyora de Caldes d’Estrac del Jardí de Maria de Camós

La imatge de Nostra Senyora de Caldes d’Estrac –del bisbat de Barcelona– es venera a la parròquia situada a l’interior d’aquesta localitat del Maresme, però lluny de la costa. Narcís Camós descriu perfectament la seva història al llarg dels temps: trobada per dos bous, resistència a ser relegada, entronització a l’església i descripció de l’escultura romànica que representa la Verge i l’Infant, tots dos “morenets”. Després, atac de moros des de la costa i salvació de la preuada imatge per un veí de Caldes anomenat Montserrat Pi, que es va veure recompensat amb el do de poder guarir fractures amb els seus ungüents, extensible als seus descendents, encara que la virtut minvava en cada generació. Els seus devots procedeixen també de pobles veïns i durant l’any la passegen en processó cinc o sis vegades. El text complet pot llegir-se al facsímil adjunt.[1] Cal destacar que enlloc no se la denomina “del Remei”, al text de Camós, però sí ho fan els goigs i la devoció popular, com veurem.

Els seus goigs són dels més antics i han merescut una petita monografia de Manuel Llanas dedicada a La Mare de Déu del Remei de Caldes d’Estrac.[2]

Els goigs de la Mare de Déu del Remei de Caldes d’Estrac

Les edicions dels seus goigs en fulls solts són diverses i arriben fins a èpoques ben recents.

Cal destacar en primer lloc una impressió en llatí on, tot seguint la dinàmica de les lletanies clàssiques dedicades a la Verge, van desgranant-se epítets laudatoris a la seva figura per acabar implorant, en les dues cobles finals, ajut en malalties i en el trànsit de la mort.

♣ Laudes deprecatoriae Beatissimae Virginis Mariae de Remedio, Patronae, seu Titularis Parochialis Ecclesiae Loci Calidarum Destarach, Barcelona: Jaume Surià. Al carrer de la Palla, s.a. Mereixerien un estudi a fons. Sobre la seva data i impressor poden consultar-se monografies adients.[3]

La xilografia que representa la imatge, la trobem exactament igual en d’altres goigs contemporanis: ♣ Goigs de Nostra Senyora de Vallformosa molt devots, Barcelona: Joan Jolis Estamper, carrer dels Cotoners, 1698, o als ♣ Goigs en alabansa de N. Sra. de la Roca situado en lo terme de Monroig, Camp de Tarragona, Tarragona: Magí Canals estamper, s.a.

Pel que fa el text, que comença “Puix la devoció amparada / vos donà esta invocació, / Mare del Remey sagrada / valgans vostra protecció”, se’n conserven diverses edicions. Les dues darreres amb una estrofa nova afegida al final.

No tenen res a veure amb el text llatí. De fet, els seus versos expliquen la història recollida per Narcís Camós i, a la xilografia que acompanya les edicions més antigues, es pot veure com els bous troben la imatge mariana amagada a terra. Els dos darrers gravats reprodueixen una estampa convencional de la marededéu al seu cambril.

♣ Goigs en alabança de la prodigiosa imatge de Maria Santissima, baix la Invocació del Remey; ques cantan en lo Lloch de Caldes Destarach, ahont fonch miraculosament trobada, y devotament se venera, Barcelona: En la Estampa de Joan Forns, s.a.

♣ Goigs en alabanza de la prodigiosa imatje de Maria Santíssima, baix la invocació del Remey, ques canten en lo lloch de Caldes Destrach, ahont fonch miraculosament trobada y devotament se venera, Mataró: Joseph Abadal, s.a.

♣ Goigs en alabanza de la prodigiosa imatje de Maria Santíssima, baix la invocació del Remey, ques canten en lo lloch de Caldes de Estrach, ahont fonch miraculosament trobada y devotament se venera, Mataró: Imp. Horta, 1891.

♣ Goigs en alabanza de la prodigiosa imatge de Maria Santíssima, baix la invocació del Remey, ques canten en lo lloch de Caldes de Estrach, ahont fonch miraculosament trobada y devotament se venera, Mataró: H. Abadal, s.a.

♣ Goigs en lloança de la Mare de Déu del Remei que es venera a l’Església Parroquial de Santa Maria de Caldes d’Estrac, edició d’homenatge a Josep Mont i Grau, autor d’aquesta música, s. ll., s. i., 1984.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La partitura musical que acompanya aquesta edició de 1984 a dues tintes és de Josep Mont i Grau, es va fer en homenatge seu i va ser inclosa com a làmina extra al llibre ja citat de Manuel Llanas, La Mare de Déu del Remei de Caldes d’Estrac. L’editor de músiques Josep Capdevila permet ara sentir-la a través del seu “Banc de melodies” del web Els goigs d’Obaga o clicant directament aquí: Remei, Mare de Déu del – Caldes d’Estrac (Maresme).

Corol·lari

Advocació mariana, localització, text de les cobles rimades, xilografia i melodia, tots ells seran els elements demostratius que, a través dels goigs, el periple de Narcís Camós, al segle XVII, rere devocions pel principat de Catalunya, és encara verificable, i si bé el pas dels segles ha anat reconfigurant la memòria històrica, la localització geogràfica de les ermites i santuaris és encara constatable. Els aplecs sovint reuneixen ara al seu voltant devots, veïns i excursionistes que amb esperit festiu volen entonar un cop més aquests cants d’origen medieval!

Notes

[1] Narciso CAMOS, “De la Imagen de Nuestra Señora de Caldes de Estarach”, dins ÍD., Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña […], Barcelona: Jayme Plantada, 1657, p. 82-83.

[2] Manuel LLANAS; Bartomeu ROIG, “La devoció del Remei a Caldes. Tres estampacions dels goigs”, dins ÍD., La Mare de Déu del Remei de Caldes d’Estrac, Barcelona: Ajuntament de Caldes d’Estrac, 2004 (Caldae Aquae, 1), p. 25-35.

[3] Manuel LLANAS, “Els Surià. Jaume Surià”, dins ÍD., L’Edició a Catalunya: el segle XVIII, Barcelona: Gremi d’Editors de Catalunya, 2003, p. 95-96; Goigs de Nostra Senyora de Vallformosa molt devots, Barcelona: Joan Jolis Estamper, carrer dels Cotoners, 1698 [cas de la xilografia amb la imatge de la verge]; Manuel LLANAS, “Joan Jolis, primer nom d’una empresa històrica”, dins ÍD., L’Edició a Catalunya: segles XV a XVII, Barcelona: Gremi d’Editors de Catalunya, 2002, p. 319-322.