Bon any 2017!

Si hagués de triar una de les cançons més boniques que s’han escrit mai, “Du bist die Ruh” (“Ets el repòs”) tindria molts punts. L’inesgotable Franz Schubert va posar música a uns versos del poeta romàntic Friedrich Rückert, un prolífic autor d’aquells que se solen relegar a un lloc secundari, però que val la pena de llegir per trobar-hi petits tresors com aquest “Kehr ein bei mir”. De versions catalanes en porto dues: la primera és del crític musical i wagnerià il·lustre Joaquim Pena, en una faceta –la de traductor i divulgador del Lied– que ja li hem vist a “El rei dels verns”; la segona versió arriba d’un dels noms de referència de la traducció dels clàssics alemanys, Feliu Formosa, i està treta d’un volum de Poesia alemanya. Antologia del segle XVI al XIX (Barcelona, 1984, MOLU) que per a una servidora va ser llibre de capçalera fa molts i molts anys. La interpretació de la cançó ve de la mà d’un altre clàssic, Dietrich Fischer-Dieskau. A la imatge, les ulleres de Schubert que s’exposen a la Schubert Geburtshaus (Museu de Viena).

Du bist die Ruh

Du bist die Ruh,
der Friede mild,
die Sehnsucht du,
und was sie stillt.

Ich weihe dir
voll Lust und Schmerz
zur Wohnung hier
mein Aug und Herz.

Kehr ein bei mir,
und schließe du
still hinter dir
die Pforten zu.

Treib andern Schmerz
aus dieser Brust!
Voll sei dies Herz
von deiner Lust.

Dies Augenzelt
von deinem Glanz
allein erhellt,
o füll es ganz!