Per a la recepció catalana de les vides dels pontífexs de Platina

La carrera pontifícia de Bartolomeo Sacchi, dit Platina pel lloc de naixement (Piadena, 1421 – Roma, 1481), s’inicia quan arriba a la Roma del papa humanista Pius II, de la mà del cardenal Francesco Gonzaga, de qui probablement havia estat preceptor i que serà el seu valedor en la crisi amb Pau II; anys a venir l’autor enllestirà una història llatina de Màntua en lloança de la nissaga del cardenal. A Roma forma part del col·legi d’abreviadors de parco maggiore, creat per Pius, i és membre de l’Acadèmia de Pomponio Leto. El nou papa, Pau II, aboleix el col·legi; Platina s’hi enfronta i és empresonat. Un segon incident implica l’humanista en una presumpta conjura contra el pontífex, sembla que conduïda per alguns membres de l’Acadèmia moguts per un republicanisme nostàlgic; a la presó serà custodiat per Rodrigo Sánchez de Arévalo, que es convertirà en el seu interlocutor al De falso et vero bono. Platina dedica la seva magna compilació d’història pontifícia a Sixt IV, que l’havia rehabilitat i el nomenarà bibliotecari de la Vaticana el 1475. De l’època que dirigeix la institució, conservem l’inventari de llibres, registres de comptabilitat i de préstec de volums; coetàniament es completen les obres de condicionament de les instal·lacions.

El Liber de vita Christi ac pontificum omnium és una col·lecció de biografies de papes fins a Pau II, que s’obre amb Crist, i no amb Pere, per subratllar l’origen diví de la institució papal. El model és el Liber pontificalis, iniciat al segle VI, completat i posat al dia fins al XV. L’estructura és marcada pels successius pontificats, i dins de cada apartat hi ha un resum d’història profana, com era habitual en les cròniques medievals de papes i emperadors. De fet, Platina ofereix, en reescriptura humanística, un manual d’història pontifícia que vol substituir els vells representants del gènere (Liber pontificalis, Martí de Troppau). Alhora hi fa una reflexió sobre la història de Roma i el papat a la llum dels projectes de renovació de Sixt IV, amb al·lusions a la decadència de l’Església, el problema turc i d’altres temes d’actualitat. Hi inclou passatges autobiogràfics: al capítol sobre Pau II narra l’enfrontament amb aquest, que li deu en bona part la imatge d’enemic de les humanitats que arrossega. D’altra banda, el Liber conté una interessant biografia del primer papa Borja, Calixt III.

El manual d’història pontifícia de Platina, imprès per primera vegada a Venècia el 1479, esdevé un model en el gènere i afins, i serà continuat i traduït a diverses llengües. Per exemple, trobem préstecs de la dedicatòria a Sixt IV en l’endreça que el canonge i arxiver de la seu de Barcelona Francesc Tarafa escriu el 1547 per al bisbe de la ciutat Jaume Caçador en la seva Historia de vitis pontificum ecclesiae barcinonensis, un episcopologi barceloní en llatí. Tarafa podia haver llegit Platina al mateix arxiu que custodiava, perquè al catàleg d’incunables de la institució elaborat per Jaume Caresmar hi consta un exemplar de l’edició de 1485. Text de l’endreça de Tarafa segons la còpia autògrafa de Madrid (BNE, ms. 1516, f. II):

Reverendissime antistes: Si veteres illi, apud quos in precio virtus fuit, maiorum suorum statuas in foro collocatas celebrari ad utilitatem hominum pro templis in locis publicis respicientes volebant, quanti facienda est a nobis historia, que non muta ut statue, non vana ut picture, sed veras nobis praeclarorum virorum imagines exprimit! Et ideo non frustra putaverim res gestas pontificum nostrorum barcinonensium scribere, ne illorum perirent negligencia scriptorum benefacta, quas apud priscos auctores licet paucos librosque fidedignos in archiviis eorundem sedis legi, addita prestrictim usque ad nostra tempora historia, qui sudore suo sanguineque aliquorum spercione hanc rem publicam christianam tam praeclaram nobis reliquere, ut posteri nostri deinceps habeant quo ad bene vivendum beateque incitarentur. Et si quid ex hac scriptione nostra emolumenti lectores equo animo perceperint, tibi soli, optime pontifex, gratias agant. Vale.

El coneixement de Platina a Catalunya, però, és força anterior. Jeroni Pau, que mantenia contactes amb membres de l’Acadèmia romana, esmenta la seva col·laboració en un projecte del bibliotecari, un inventari documental de les possessions temporals de l’Església, del qual s’excloïa la donació de Constantí. No sabem si fou a través de Pau que Pere Miquel Carbonell va consultar el Liber, citat a les Cròniques d’Espanya; l’obra li confirmava l’existència d’un primer comte de Barcelona desconegut, Bernat de Septimània, que ja coneixia per una notícia de Pau procedent de Flavio Biondo: “E de aquest Bernat, Plàtina orador fa menció en lo libre ha compost De viris [sic] pontificum, en la vida de papa Eugeni segon”.

 *  *  *

A continuació descric l’exemplar de l’edició de Platina de 1485 que es conserva al Seminari de Girona, potser provinent de la biblioteca d’Antoni de Bastero.

Edició: Liber de vita Christi ac pontificum omnium, [Treviso]: Johannes Rubeus Vercellensis (Giovanni Rossi), 10 de febrer de 1485. ISTC ip00770000.

Exemplar: Girona, Biblioteca del Seminari, inc. 3 (olim I/2).

Descripció: 2 f. prel. + a10 + b-q8 + r5 + 2 f. en blanc. 136 f. 52 línies. 280 × 190 mm; caixa de 210 × 130 mm. Espais en blanc per a les caplletres. Notes de mans del XVI al marge, en llatí, i del XIX al f. a1, en castellà. Enquadernació de pergamí. Llom: “Platina. Vitas pontifi.” Antics possessors: Josep Vaquer, Maurici Pau (?) i Gallart, doctor en ambdós drets, Llucià Parareda, prevere, i Joaquim Torramilans. “El relligat, del s. XVIII, és similar al de certs llibres de la nostra biblioteca, adquirits pel provençalista Antoni de Bastero a Roma” (Baburés).

F. a1v: “PROEMIVM PLATYNAE IN VITAS PONTIFICVM AD SIXTVM .IIII. PON-|TIFICEM MAXIMVM.”

F. a2-r5v: “PLATINAE HISTORICI LIBER DE VITA CHRISTI AC PONTIFICVM | OMNIVM : QVI HACTENVS DVCENTI ET VIGINTIDVO FVERE.”

F. r5v: “Excellentissimi historici Platinae in uitas summorum | pontificum ad Sixtum .iiii. pontificem maximum | praeclarum opus foeliciter explicit : accurate castigatum ac impensa magistri Ioannis uercelen-|sis .M.cccc.lxxxv. die .x. februarii”.

Altres: Versió digital d’un exemplar de l’edició de 1485 conservat a la Bayerische Staatsbibliothek de Munic.

Selecció bibliogràfica

Baburés, Joan, Els incunables de la Biblioteca del Seminari de Girona, Girona, 1985.

Bartolomeo Sacchi il Platina (Piadena 1421-Roma 1481). Atti del convegno internazionale di studi per il V centenario (Cremona, 14-15 novembre 1981), Pàdua, 1986.

Carbonell, Pere Miquel, Cròniques d’Espanya, 2 vol., ed. d’Agustí Alcoberro, Barcelona, 1997.

Coll i Alentorn, Miquel, “Dos humanistes italians en la nostra historiografia”, dins íd., Historiografia, Barcelona, 1991, p. 417-427.

Duran, Eulàlia (dir.); Toldrà, Maria (coord.), MCEM – Base de dades Manuscrits catalans de l’Edat moderna, Institut d’Estudis Catalans, 2011-

Heers, Jacques, La cour pontificale au temps des Borgia et des Médicis, 1420-1520. La vie quotidienne, París, 1986.

Müntz, Eugène; Fabre, Paul, La bibliothèque du Vatican au XVe siècle d’après des documents inédits, París, 1887.

Pau, Jeroni, Obres, 2 vol., ed. Mariàngela Vilallonga, Barcelona, 1986.

Piacentini, Paola, Platina, la Biblioteca Vaticana e i registri di introitus ed exitus, Roma, 2009.

Platynae historici liber de vita Christi ac omnium pontificum, ed. de G. Gaida, Città di Castello, 1913-1932.

(Una primera versió de l’apunt a El bisbe Margarit i la seva època, Girona: Fundació Caixa Girona, 2006, p. 62-63. Imatge: Historia de vitis pontificum de Tarafa, BNE, ms. 1516.)