Els goigs de Ramon Llull (14)

Goigs del segle XX, 3

Llorenç Riber, Goigs a llaor al benaventurat màrtir i doctor il·luminat Ramon Llull. Lletra de Mn… Música de Antoni Pérez Moya. Barcelona: Arnau-Ors i Bartrés, Princesa 23, 1927. [Sèries i edicions diverses dins del mateix any d’edició, amb orles diferents]

Uns goigs a Ramon Llull que tornen a la seva filiació natal, ja que estan redactats pel mallorquí Llorenç Riber i Campins,[1] poeta i escriptor reconegut àmpliament. Joan Roig i Montserrat els inclou al seu inventari sobre Els goigs dels poetes insulars de la Renaixença ençà.[2] També al seu recull sobre Els goigs lul·lians[3] li dedica unes ratlles específiques, atesa l’estreta vinculació d’algunes obres seves amb la vida i la figura de Ramon Llull. Finalment Roig estudia extensament el cas de la gestió i evolució de la lletra d’aquests goigs d’ençà que van ser escrits i publicats com a himne l’any 1915, tot passant per dues edicions més amb variants notòries, fins a arribar al present full solt, primer de tots en aquest format, l’any 1927. A partir d’aquí ha estat el text més reproduït de goigs dedicats a Llull als segles XX i XXI,[4] que comentarem al seu moment.

Per primera vegada veiem música per cantar goigs lul·lians. La dificultat d’empremtar partitures és la causa principal de no haver trobat fins ara una interpretació melòdica de les seves cobles, llevat del cas comentat a l’apunt 10, que remetia, de fet, a un manuscrit.[5] L’autor de la música és Antoni Pérez Moya, conegut compositor, director de corals i harmonitzador de molts goigs com assevera l’enllaç anterior. Altrament, Josep Capdevila i Sanitjas ha fet possible l’audició d’aquesta partitura, i la seva melodia pot sentir-se al web Els goigs d’Obaga o tot acostant un enginy mòbil al present codi QR. És realment bonica.

 * * *

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La imatge, que representa Ramon Llull a Randa, és la mateixa que presideix els goigs de l’apunt 12, on va quedar àmpliament documentada i comentada.[6] Atès que entre aquella edició anterior i la present dista poc espai de temps, i que Barcelona era la seu de les dues impremtes, cal pensar en una bona entesa per poder estampar-la.

  * * *

La lletra és extraordinària i evidencia una lectura atenta i motivadora dels escrits de l’il·luminat beat per part de Llorenç Riber. De fet, les seves estrofes canten la vida de Ramon en un to líric ple de sentiment. Les referències a textos lul·lians són contínues, per estil i per paràfrasis més o menys velades: “No ens entenem per llenguatge, /entenem-nos per amor […]”, “Cantaven ocells l’Aurora / i despertaren l’Amat”.[7] Roma, Jerusalem i Bugia són les ciutats esmentades del pelegrinatge apostòlic: “Cap frontera el detenia, / ni cap mar ni tempestat”. Les cobles acaben amb una oració que exclamen els cantors que es convertiran, en entonar-la, en “trobadors trobats”.

Escoltau, Ramon, benigne,
aquest himne en vostre honor;
si de vós no és prou digne
escalfau-lo vós d’amor;
feu més bo de cada dia
el joglar qui l’ha trobat.

No és d’estranyar que aquesta lletra de Llorenç Riber sigui, fins ara, la que més vegades hagi estat reproduïda, per poètica i per biogràfica alhora. Les diferents edicions que la repeteixen es comentaran pròximament, juntament amb les seves motivacions i variants.

* * *

Full documentat en un arxiu particular.

Notes

[1] Josep Massot i Muntaner, “Riber i Campins, Llorenç”, dins Gran Enciclopèdia Catalana, 12, Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1978, p. 573.

[2] Joan Roig i Montserrat, “Mn. Llorenç Riber i Campins, pvre.”, dins Íd., Els goigs dels poetes insulars de la Renaixença ençà, Tarragona: Gogistes Tarragonins, 1994, p. 107-108.

[3] Roig i Montserrat, “Llorenç Riber i Campins (1881-1958), escriptor i poeta classicista…”, dins Íd., Els goigs lul·lians, recull i comentaris, Mallorca: Ganzell, 2016, p. 22.

[4] Ibídem, p. 22-24.

[5] Orienten sobre el cas i d’altres successius: Joan Parets; Santiago Cortés, “Els músics compositors en els goigs de les Illes Balears: catàleg”, dins II Jornades de cultura popular a les Illes Balears, Menorca: Consell Insular de Menorca, 1995, p. 89-136.

[6] Miquela Sacarès Taberner, ‘A l’Obra Maguntina figura 10’, “’En un instant li venc certa il·lustració divinal’. L’episodi de la il·luminació a la iconografia de Ramon Llull”, Locvs Amoenvs, 9 (2007-2008), p. 114-115. “Rossetti, Domenico”, dins Imatges de Ramon Llull a la Biblioteca Lluís Alemany, Palma: Consell de Mallorca, 2014, p. 27.

[7] “Cantaven los ocells l’alba e despertà’s l’amic”, una de les expressions més glossades dels escrits lul·lians de tots els temps, on els sentiments es vinculen a la música com a via de comunicació mística. Joan Santanach dedica al tema un article recent: “La música segons Ramon Llull”, Sonograma magazine. Entre lletres, 031 (juny 2016).