Primers fulls de goigs (segles XVIII-XIX), 5
“Fassem be à la Causa-Pia / del Sant Mallorquí major / de la Fe gran defensor, / y defensor de Maria.” [Mallorca]: En case de Pera Antoni Guasp,[1] Impressor de la Real Marina, [1784-1819] Xilografia firmada per Guasp Prevere, fecit 1769. [Al final] Lo imatge del il·luminat doctor, y martyr de Christo el beato Ramon Llull, per tots los seus devots.
Dos temes nous i importants apareixen en aquests goigs, a pesar que la lletra continua sent la mateixa dels casos anteriors, tots del segle XVIII. La presència de la Puríssima com a inspiradora dels escrits de Ramon Llull i la nova tipologia xilogràfica més abarrocada en la seva composició, com es veu en el marc del gravat i els detalls innovadors que s’hi ofereixen, són aspectes no vists fins ara.
* * *
La devoció que Ramon Llull sentia per Maria, a qui havia dedicat dues importants obres monogràfiques, entre d’altres: el Libre de Sancta Maria, de 1290, i el Libre d’Ave Maria inclòs a Blaquerna entre 1283-1286, on glossava el text de l‘“Ave Maria”, és prou coneguda i estudiada.[2]
En l’època moderna la seva imatge, tot representant-la com a Immaculada Concepció, o Puríssima, és un tema molt recurrent en gravats d’aquesta etapa vinculats a Ramon Llull. I de la mateixa manera que Crist li inspirava el que havia d’escriure en els que havíem vist, ara és Maria, nimbada sovint de querubins, qui se li apareix per inspirar-li la doctrina. Dins de l’article de Miquela Sacarès sobre les aparicions que suggerien escrits a Ramon Llull, a Randa, es dedica tot un apartat al tema marià amb el títol de “Les variants de l’episodi de la il·luminació de Randa: La revelació inspirada per la Immaculada”.[3] Cal considerar que, al segle anterior, la Puríssima havia estat declarada patrona de Mallorca el 1643, i els magnífics gravadors baleàrics havien estampat excel·lents xilografies incorporant-la als seus temes: Capó i Guasp entre d’altres.
La Causa Pia, l’entitat gestora de tots aquests goigs del XVIII, ja adverteix en la lletra de la seva entrada que “Fassem bé à la Causa-Pia / del Sant Mallorquí major; / de la Fe gran defensor, / y defensor de Maria”, i més endavant diu en la tornada que “Maria vos consolava / en extasis vos tenia”. El cert és que Crist és substituït ara per la seva Mare sota l’aspecte iconogràfic de la Immaculada, qui, des del cel, inspira Ramon assegut i amb un llibre obert per escriure. Porta l’hàbit de franciscà i està levitant sobre un paisatge rural.
Un marc barroc volta l’escena, que es completa, al peu, amb tres escuts magnífics: el pontifici de Climent X, el del regne de Mallorca i el d’Espanya. La data gravada és del 1769.
A finals del segle anterior, concretament el 1698, s’havien publicat unes Constituciones, estatutos, y privilegios de la Universidad Luliana del Reyno de Mallorca (En La Emprenta de Melcior Guasp, Impresor de la Universidad y Reyno de Mallorca, año 1698).[4] Estatuts elaborats el 1693 i aprovats per Carles II el 1697.[5] Al gravat de la portada ja s’havia anticipat tota la simbologia d’aquests goigs amb una altra xilografia: la Immaculada inspirant Ramon, assegut i en actitud d’escriure, els tres escuts abans esmentats, i tots els elements encerclats per la inscripció: “VNIVERSITAS MAIORICENSIS LVLLIANA”. Llull donava títol a la seva universitat, que la Immaculada presidia.
L’últim llibre publicat aquest Any lul·lià de 2016, que justament tracta sobre Els goigs lul·lians, de Joan Roig i Montserrat,[6] porta a la coberta posterior aquesta xilografia, atesa la importància que representava la nova filiació al seu moment.
* * *
Full documentat en un arxiu particular.
Notes
[1] Documentat a Joaquin María Bover, “Pedro Antonio Guasp”, dins Íd., Imprentas de las Islas Baleares, Palma: Imp. de Pedro José Gelabert, 1862, p. 17.
[2] El Libre de Sancta Maria (document enllaçat al ms. 397 de la Biblioteca de Catalunya), i el Libre d’Ave Maria (edició enllaçada: Ramon Llull, […] Llibre d’Ave Maria, Barcelona: Barcino, 1927, p. 107-147.
[3] Miquela Sacarès, “La revelació inspirada per la Immaculada”, Locus Amoenus, 9 (2007-2008), p. 119-122. Molt interessant tot el que diu sobre el tema, ben anotat i ben il·lustrat.
[4] Recentment, un altre article publicat per les autores Miquela Forteza Oliver i Miquela Sacarès Taberner amplia i actualitza el tema en tractar “Las Xilografías antiguas del Bto. Ramon Llull. Repertorio luliano de la Imprenta Guasp”, Gutenberg Jahrbuch (2015), imatges 3 i 8, p. 143 i 151, i els textos que les acompanyen.
[5] Ibidem, p. 151.
[6] Joan Roig i Montserrat, Els goigs lul·lians. Recull i comentaris, Mallorca: Ganzell, 2016, 43 p. (Quaderns de Fraguerau, 1).
1 Comment