Els colors de les togues doctorals

El sastre barceloní Joan Detrell datava el setembre de 1802 un mostrari de les peces que probablement confeccionava al seu taller, potser el mateix del carrer Comte d’El Asalto que ell o un successor amb el mateix nom regentava quaranta anys després, segons que informava la Guía de forasteros en Barcelona de 1842. No és l’únic exemplar del seu gènere que coneixem d’aquests anys; es conserva el d’un sastre de Santa Cristina d’Aro, Joan Romeu i Albertí, de 1805, que refà el Llibre de geometria de l’ofici de sastre (1617) del perpinyanenc Baltasar Segòvia (BC, ms. 876). Tampoc no seria estrany que aquests volums estiguessin relacionats amb oposicions per obtenir la “mestria de traces” en una confraria de l’ofici, com les que van tenir lloc a Barcelona el mateix 1805. En tot cas, tenint en compte que el 1802 els reis Carles IV i Maria Lluïsa de Parma van visitar aquesta ciutat i que l’estada, entre els mesos de setembre i novembre, va ser objecte de grans celebracions públiques, àmpliament descrites i comentades en relacions i poesies de circumstàncies, és més que probable que al sastre Joan Detrell se li girés feina i li resultés útil comptar amb un llibre que era alhora un catàleg de l’oferta de la botiga i un manual d’instruccions.

El Llibre de Joan Detrell, sastre de traces es conserva manuscrit a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB, ms. B-27). És un volum de forma apaïsada, d’una trentena de folis, que contenen el patró o “traça”, amb l’escala, i unes breus instruccions per a la confecció de cada peça, redactades en un català d’escriptura gairebé fonètica i gramàtica insegura que denoten una alfabetització rudimentària, de caràcter instrumental i allunyat de les polèmiques ortogràfiques coetànies. Prèviament s’expliquen les escales de pams i canes segons diferents regnes. Pel que fa a les peces descrites, hi dominen les litúrgiques, el vestuari clerical –de les sotanes dels canonges de la catedral als hàbits dels frares– i l’acadèmic –doctors i col·legials–, i això ja ens dóna pistes sobre la possible clientela del sastre.

Com a botó de mostra, transcric la fitxa corresponent a la toga dels doctors universitaris, on crida l’atenció el contrast del negre amb els folres acolorits, una pràctica que s’explica per l’assignació de colors distintius a les facultats, costum de llarga tradició avalat per normatives que culminaran en els reials decrets de 6 de març i 2 d’octubre de 1850 sobre la indumentària i les insígnies acadèmiques.

Toca de seda para doctor de Unibercitat

[Segueix el patró, amb l’escala]

Para fer-sa com se veu són menester 1 cana 1 pam ab las matteyxas midas que aquí se veu, abertín que los botons y traus que ban aquí señalats à de anar al mitg del pits, lo demés és llarch el esplicar. El modo en què tallada és negra y los forros destingexen a las facultats: del doctor de en Teologia és blanchs y los en Canos [i.e. Cànons] bers y los Lleys carmasí, los en Madasina groch y los catradàtichs de Filosofia blaus; y los sarells del boneto és tanbé del color del forros de la tuga. Acostumats metisat [?] or al boton y sarells, pues acabo.