Primers fulls de goigs, 1
[1] “Fassém be á la Causa-Pia / del Sant Mallorquí major / de la Fé gran defensor, / y defensor de Maria”, [Mallorca]: En Casa de la Viuda FRAU[1] Impres. De la Real Aud. En la cadena de Cort, s. a. [c. 1733]. ¶ [2] “Fassém be á la Causa-Pia / del Sant Mallorquí major / de la Fé gran defensor, / y defensor de Maria”, [Mallorca]: En Casa de la Viuda FRAU Impres. De la Real Aud. En la cadena de Cort, 1752.
Els fulls més antics on es troba escrit un “càntic” al “Sant Mallorquí major” són aquests dos folis, paral·lels, l’un imprès vers l’any 1733 i l’altre datat el 1752.
No porten títol explícit ni destacat, però sí una xilografia magnífica que representa Ramon Llull resant agenollat davant d’un crucifix, a qui s’adreça una filactèria que diu “O BONITAS”[2] i, a terra, un llibre obert que mostra una de les figures geomètriques que caracteritzen i interpreten la seva Ars. La diferència entre els dos impresos rau en els florons que emmarquen la imatge, els dos corondells que separen les cobles i l’any d’impressió de 1752 imprès a l’última ratlla d’un d’ells.
El nom explícit de Ramon Llull apareix solament al final dels fulls, en quedar incorporades a la composició una Antífona i l’oració “Ad Magnificat Beati Martyris Raymundi Lulli Majoricensis”: es tracta d’aquells dos textos litúrgics comentats justament en la primera entrada, dedicada a la protohistòria dels seus goigs, i que tornarem a trobar perquè era usual afegir-los als textos laudatoris amb finalitat coral.
Pel que fa a les dades tipogràfiques, cal destacar que consta la mateixa autorització del canonge Morelles, en la seva qualitat de “Vicarius Generalis et Officialis”, escrita al final de les cobles, i que també apareixia al full de l’Antífona de l’apunt precedent. Les indicacions referides a l’obrador tipogràfic de la viuda Frau com a impressor titular de la Reial Audiència són també les mateixes en aquests dos exemplars de goigs.
* * *
Des de bon començament, el text de les cobles d’aquests goigs està condicionat per donar suport a una “Causa-Pia” esmentada ja al primer vers, expressió jurídica clàssica per designar institucions eclesiàstiques subjectes a una regulació determinada. La present Causa Pia Lul·liana s’institucionalitza el 1610, impulsada pel Gran i General Consell de Mallorca, amb la finalitat de cercar i conservar la documentació relativa al culte i a la causa de beatificació de Ramon Llull des de Mallorca. Al seu moment s’enviaria a Roma per gestionar la canonització. A finals del segle XIX, la documentació acumulada al llarg de tants anys va quedar dipositada a l’arxiu del bisbat de Mallorca; recentment ha vivificat perquè es torna a cercar el reconeixement de Ramon Llull com a “Sanctus Martyr” per poder inscriure’l amb aquests qualificatius en el “Llibre dels Sants”.[3]
Del segle XVIII ens han arribat aquests dos goigs, dels quals van publicar-se posteriorment diverses edicions diferents amb la mateixa lletra, acompanyades de xilografies alternatives. En els apunts següents anirem comentant el text dels versos que, contínuament, ofereixen argumentacions enginyoses i suposadament vàlides per obtenir la desitjada santificació de Ramon Llull, tan cara d’aconseguir.
* * *
Fulls documentats l’un, el datat, a la Biblioteca de Catalunya, i l’altre a la Biblioteca Lluís Alemany del Centre Cultural La Misericòrdia de Palma de Mallorca. Modernament, aquest va ser repartit de forma facsimilar, com a obsequi, dins de la publicació de Joan Roig i Montserrat, Els goigs dels poetes insulars de la Renaixença ençà, Tarragona: Gogistes Tarragonins, 1994. Full solt identificat com a “Làmina IV”. A la part inferior pot llegir-se la nota “Gogistes Tarragonins”.
Notes
[1] La viuda Frau queda documentada entre els anys 1729 i 1752 en succeir Jeroni Frau, segons Joaquim Maria Bover, Imprentas de las Islas Baleares, Palma: Pedro José Gelabert, 1862, p. 14.
[2] La interpretació lul·liana d’aquesta l’exclamació pot llegir-se al capítol “Introducció a Ramon Llull”, dins Qui és Ramon Llull? [web en línia], Barcelona: Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona [consultada 15-01-2016].
[3] Aquests dos articles informen amb claredat de la problemàtica de les anomenades “causes lul·lianes”: Sebastià Trias Mercant, “Els escrits de Llorenç Pérez: la Causa lul·liana i la Causa pia lul·liana”, Studia Lulliana, 45-46 (2005-2006), p. 71-74; i Rafael Ramis Barceló, ressenya del llibre de Josep Amengual Batlle, Ramon Llull, Sanctus Martyr mallorquí. La reivindicació de Benet XIV, Palma: Llibres Ramon Llull; El quadern gris, 2014, 131 p., publicada a l’Anuario de Historia de la Iglesia, 24 (2015), p. 530-532.
