[1] “Fassém be á la Causa-Pia / del Sant Mallorquí major / de la Fé gran defensor, / y defensor de Maria”, [Mallorca]: En Casa de la Viuda FRAU[1] Impres. De la Real Aud. En la cadena de Cort, s. a. [c. 1733]. ¶ [2] “Fassém be á la Causa-Pia / del Sant Mallorquí major / de la Fé gran defensor, / y defensor de Maria”, [Mallorca]: En Casa de la Viuda FRAU Impres. De la Real Aud. En la cadena de Cort, 1752.
Font: Biblioteca Lluís Alemany del Centre Cultural La Misericòrdia de Palma
Font: Biblioteca de Catalunya
Els fulls més antics on es troba escrit un “càntic” al “Sant Mallorquí major” són aquests dos folis, paral·lels, l’un imprès vers l’any 1733 i l’altre datat el 1752.
No porten títol explícit ni destacat, però sí una xilografia magnífica que representa Ramon Llull resant agenollat davant d’un crucifix, a qui s’adreça una filactèria que diu “O BONITAS”[2] i, a terra, un llibre obert que mostra una de les figures geomètriques que caracteritzen i interpreten la seva Ars. La diferència entre els dos impresos rau en els florons que emmarquen la imatge, els dos corondells que separen les cobles i l’any d’impressió de 1752 imprès a l’última ratlla d’un d’ells.
El nom explícit de Ramon Llull apareix solament al final dels fulls, en quedar incorporades a la composició una Antífona i l’oració “Ad Magnificat Beati Martyris Raymundi Lulli Majoricensis”: es tracta d’aquells dos textos litúrgics comentats justament en la primera entrada, dedicada a la protohistòria dels seus goigs, i que tornarem a trobar perquè era usual afegir-los als textos laudatoris amb finalitat coral.
Pel que fa a les dades tipogràfiques, cal destacar que consta la mateixa autorització del canonge Morelles, en la seva qualitat de “Vicarius Generalis et Officialis”, escrita al final de les cobles, i que també apareixia al full de l’Antífona de l’apunt precedent. Les indicacions referides a l’obrador tipogràfic de la viuda Frau com a impressor titular de la Reial Audiència són també les mateixes en aquests dos exemplars de goigs.
* * *
Des de bon començament, el text de les cobles d’aquests goigs està condicionat per donar suport a una “Causa-Pia” esmentada ja al primer vers, expressió jurídica clàssica per designar institucions eclesiàstiques subjectes a una regulació determinada. La present Causa Pia Lul·liana s’institucionalitza el 1610, impulsada pel Gran i General Consell de Mallorca, amb la finalitat de cercar i conservar la documentació relativa al culte i a la causa de beatificació de Ramon Llull des de Mallorca. Al seu moment s’enviaria a Roma per gestionar la canonització. A finals del segle XIX, la documentació acumulada al llarg de tants anys va quedar dipositada a l’arxiu del bisbat de Mallorca; recentment ha vivificat perquè es torna a cercar el reconeixement de Ramon Llull com a “Sanctus Martyr” per poder inscriure’l amb aquests qualificatius en el “Llibre dels Sants”.[3]
Del segle XVIII ens han arribat aquests dos goigs, dels quals van publicar-se posteriorment diverses edicions diferents amb la mateixa lletra, acompanyades de xilografies alternatives. En els apunts següents anirem comentant el text dels versos que, contínuament, ofereixen argumentacions enginyoses i suposadament vàlides per obtenir la desitjada santificació de Ramon Llull, tan cara d’aconseguir.
* * *
Fulls documentats l’un, el datat, a la Biblioteca de Catalunya, i l’altre a la Biblioteca Lluís Alemany del Centre Cultural La Misericòrdia de Palma de Mallorca. Modernament, aquest va ser repartit de forma facsimilar, com a obsequi, dins de la publicació de Joan Roig i Montserrat, Els goigs dels poetes insulars de la Renaixença ençà, Tarragona: Gogistes Tarragonins, 1994. Full solt identificat com a “Làmina IV”. A la part inferior pot llegir-se la nota “Gogistes Tarragonins”.
Notes
[1] La viuda Frau queda documentada entre els anys 1729 i 1752 en succeir Jeroni Frau, segons Joaquim Maria Bover, Imprentas de las Islas Baleares, Palma: Pedro José Gelabert, 1862, p. 14.
[2] La interpretació lul·liana d’aquesta l’exclamació pot llegir-se al capítol “Introducció a Ramon Llull”, dins Qui és Ramon Llull? [web en línia], Barcelona: Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona [consultada 15-01-2016].
[3] Aquests dos articles informen amb claredat de la problemàtica de les anomenades “causes lul·lianes”: Sebastià Trias Mercant, “Els escrits de Llorenç Pérez: la Causa lul·liana i la Causa pia lul·liana”, Studia Lulliana, 45-46 (2005-2006), p. 71-74; i Rafael Ramis Barceló, ressenya del llibre de Josep Amengual Batlle, Ramon Llull, Sanctus Martyr mallorquí. La reivindicació de Benet XIV, Palma: Llibres Ramon Llull; El quadern gris, 2014, 131 p., publicada a l’Anuario de Historia de la Iglesia, 24 (2015), p. 530-532.
Vademècum 