Bilingües amfilingües

En la seva monografia recent sobre les formes del plurilingüisme en la literatura catalana, Albert Rossich i Jordi Cornellà dediquen un llarg apartat a les obres amfilingües, és a dir, “escrites simultàniament en dos o més idiomes”. És el lector qui ha de decidir en quina llengua les llegirà, ja que, en teoria, el lèxic, la morfologia i la sintaxi no li donaran cap pista; amb la tria s’incorpora la pronúncia que decanta cap a una de les opcions possibles. Els autors documenten l’èxit que la pràctica de l’amfilingüisme, especialment el castellanocatalà, va tenir a la literatura catalana des del segle XVI. Entre els exemples que aporten hi ha una mostra del pas del segle XVIII al XIX, que havia estat localitzada poc abans, durant l’elaboració de l’inventari de l’arxiu de l’Hospital de la Santa Creu -en la secció conservada a l’Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau-, i descrita a la base de dades Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna (MCEM 2049).

Es tracta de dues octaves escrites arran de la reorganització de la cura dels infants orfes majors de set anys de l’Hospital, el 1800, una actuació més entre les que es van dur a terme al voltant d’aquest any a favor dels expòsits i les donzelles de l’Hospital, traduïdes en noves ordinacions i en obres a l’edifici. L’autor de les “Bilingües” castellanocatalanes deu ser el mateix poeta que firma, “con el nombre supuesto del presbítero don Ygnacio Salas”, un Rasgo épico, poema copiat just abans d’aquelles estrofes, escrit per celebrar la mateixa reforma de 1800. El tal Ignasi Sales, prevere i antic professor de poesia i eloqüència a Cervera, estava ingressat a l’Hospital “en clase de demente habitual, donde fue conducido desde Italia, y ocupa uno de los aposentos de los hermanos enfermeros, a los quales está también confiado el cuidado en la dirección de los expósitos”. Aquell “supuesto” fa pensar que es tracta d’un pseudònim. No sabem a qui es referia ni si exercia cap funció a l’Hospital que l’acollia, ja que no era estrany que els orats s’encarreguessin d’algunes feines; el 1812, per exemple, s’assignava una ració com a empleat per tasques indeterminades a Federico Sabatini, clergue d’origen italià ingressat com a dement.

A l’hora d’editar el poema, per no influir en la possible lectura des de qualsevol de les dues llengües en què es basa l’artifici amfilingüe, en dono una transcripció paleogràfica. Cal tenir en compte que la grafia i el lèxic tenen un aspecte molt castellanitzat, cosa d’altra banda habitual en la poesia culta de l’època.

Bilingues

1
O tu, fogosa, reanimada pira,
que del dolor y gratitud en alas,
a la esfera del amor que te inspira,
las ansias compasivas aqui exalas!
cesa en tan justa pena, si, respira,
que el mortal, que de honor servia a Palas,
de immortal gloria en aras se te abona,
premiada la virtud que la corona.

2
Busca en ella las gracias adquiridas
de una modesta y activa prudencia,
generosa bondad, y reunidas
la economia, la beneficencia:
O Expectador! si tantas repetidas,
miras del Hospital en la asistencia,
no son ellas, diras, digna memoria
de aquella alta virtud, de aquella gloria?

10 modesta y] interl. sobre modestia ratllat. || 10 prudencia] interl. sobre en excelencia ratllat. || 16 alta] interl.

:: Albert Rossich; Jordi Cornellà, El plurilingüisme en la literatura catalana, Bellcaire d’Empordà: Edicions Vitel·la, 2014, 474 p. ISBN 978-84-938514-6-0 ::