E d’Eulàlia, santa

Eulàlia, verge noble, co en etat de ·XII· anys oýs dir que Dacian, rector de Spanya, en la ciutat de Barsalona perseguia e turmentava los christians, ja sia que·ls parents, sentints sa voluntat, la tinguessen enclosa en una torre luny queachom de la dita ciutat, ella, de nits la porta obrint, per boschs e lochs senes camín venc ab los peus sanguonoses davant lo jutge, en sa kadira stant, e reprès-lo durament de la persecució que faïa. Qui la féu penre. E provocant-la a la cultura dels déus, ella no respòs, mas, scopint a les ýdoles, gittà en terra ab lo peu lo bassí en què l’encens cremava. Dacian, indignat, féu-la despular, e ab ungles de ferre féu-li descarnar lo pits e·ls costats e ab fayles cremants socarrar. Ella sens plant e plor Déu loant, los cabeyls del cap cresqueren soptament tant que tot lo cors li cobriren; la flama, emperò, de les fayles cremants volava per la cara e per tota la persona e intrava per la bocha. E lavores ixí-li de la boqua una coloma pus blanqua que neu e, vehents tots, montà-sse’n volant al cel; e axí la ànima ixint del cors, la flama morí e romàs lo sant cors aquí.

Actor Semblant passió quax en tot se lig d’altra santa Eulàlia, sinó que aquesta pres martiri a Barsalona e l’altra en Emèrita, ciutat dins pregon en Espanya, e la festa d’aquesta [de] Barsalona és a ·IIII· ydus de deembre; e d’aquella de Emèrita, lo dia davant ydus de febrer. E aquesta d’Emèrita fo depux translatada en la ciutat de Elna, e és cap de la sglesa katedral d’aquell bisbat.