XIV Congrés d’Arxivística de Catalunya: Arxius, identitat i Estat

Lligall35Publicació de les actes de l’últim congrés d’arxivística de Catalunya, amb un bloc central de ponències sobre el sistema d’arxius català, un breu resum de la seva història recent, la legislació en què es basa i les limitacions actuals, així com propostes de millora (Alberch et al. i Bernadí). Alguns temes tractats: casuística de les diferents titularitats i competències cedides o compartides amb l’Estat (cas de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, etc.); problemes que crea l’adscripció tradicional dels arxius com a patrimoni cultural, al costat de biblioteques i museus, en els organigrames institucionals; reptes de l’administració electrònica.

Dues col·laboracions presenten experiències arxivístiques amb elements que poden ser un referent per al cas català. La primera (Boel) és un repàs dels projectes patrocinats per la UNESCO, al llarg de la seva història, al voltant de la concepció dels arxius com a patrimoni de la humanitat: l’organització “sempre ha treballat vers la idea dels arxius universals, en el sentit que ha lluitat per la conservació universal d’un accés als arxius i ha intentat ‘salvar les distàncies’ entre els països rics i els països pobres i les institucions”; projectes entre els quals troben el seu lloc la reclamació i restitució d’arxius. La ponència de Habjan descriu el procés de construcció d’un sistema d’arxius en un estat de nova creació, Eslovènia.

Un parell de ponències (de los Ríos i Sancho) tracten qüestions relacionades amb l’administració electrònica i la necessitat d’una bona gestió dels sistemes d’informació dels organismes públics. Una política basada en l’open data no només garanteix que la informació produïda per una entitat pública estigui a disposició de la ciutadania, sinó que pot revertir en una millora del nivell de participació democràtica d’aquesta en la vida política.

La perspectiva de l’usuari queda reflectida en els textos que obren i tanquen el volum (Fontana i Soler). Em quedo amb un resum de més de quaranta anys de treball en arxius: “Hi ha dues coses importants que m’ha donat el treball a l’arxiu. Una és l’eixamplament de la visió […]. La més important, però, és la certesa que en els materials que guarda es troben totes les possibilitats d’una necessària renovació de la nostra visió de la història” (Fontana).

Contingut del volum:

  • Josep Fontana, “Els meus arxius”
  • Jens Boel, “Arxius, identitat i Estat: la perspectiva de la UNESCO”
  • Hana Habjan, “Els arxius eslovens en la transició des de l’estat conjunt de la República Federal Socialista de Iugoslàvia fins a l’estat independent de la República d’Eslovènia: el reflex de la transició en la teoria i la pràctica de l’arxivística eslovena”
  • Ramon Alberch, Pilar Cuerva, Josep Matas i M. Àngels Suquet, “El model arxivístic de Catalunya, propostes per a un sistema propi”
  • Xavier Bernadí, “Els arxius de l’Estat propi: sobirania arxivística i arxius compartits”
  • Nagore de los Ríos, “Gobierno Abierto”
  • David Sancho, “Nous models d’Administració: Com la tecnologia pot fomentar la transparència”
  • Toni Soler, “Identitat i memòria”

:: Ponències i experiències del XIV Congrés d’Arxivística de Catalunya: Arxius, identitat i Estat (Barcelona, 23, 24 i 25 de maig de 2013) [Lligall. Revista Catalana d’Arxivística, 35 (2013)], a cura de Patrícia Lloveras et al., Barcelona: Associació d’Arxivers – Gestors de Documents de Catalunya, 2013. 174 p. ISSN 1130-5398. ::