NEBEA. Nuevo ensayo de bibliografía española de ajedrez 1238-1938

:: José A. Garzón; Josep Alió; Miquel Artigas, Nuevo ensayo de bibliografía española de ajedrez 1238-1938. Con apuntes para la historia del ajedrez español, València: ROM EDITORS, 2012, 664 p., il. ISBN 9788493570194. ::

El Nuevo ensayo de bibliografía española de ajedrez (a partir d’ara, NEBEA) de Garzón, Alió i Artigas es planteja, ja des del títol, com un homenatge a l’editor i escaquista barceloní Josep Paluzie (1860-1938), que el 1912 havia publicat un Primer ensayo de bibliografía española de ajedrez.

NEBEA conté 164 fitxes ordenades cronològicament sobre obres manuscrites i impreses -monografies i publicacions periòdiques- produïdes per autors espanyols o d’altres procedències però publicades i/o traduïdes als territoris peninsulars entre els segles XIII i primer terç del XX, d’Alfons X el Savi de Castella-Lleó fins al mateix Paluzie. Encara que, en principi, es tracta d’una bibliografia de literatura tècnica al voltant dels escacs, s’hi troben entrades dedicades a textos que se solen englobar en altres gèneres literaris, però que remeten al joc com a marc al·legòric, de vegades amb referències específiques de gran utilitat per a la història i la difusió dels escacs. És el cas dels Escacs d’amor de Bernat Fenollar, Narcís Vinyoles i Francí de Castellví (c. 1475; NEBEA 10), el “documento original donde se alumbra el nacimiento del ajedrez moderno o ajedrez de la dama“. És el cas, també, del Liber de moribus hominum et de officiis nobilium super ludum scachorum del dominic Jacobus de Cessulis, ben present a les corones d’Aragó i Castella en l’original llatí o en traduccions medievals catalanes i castellanes, i editat diverses vegades en català a partir del 1900 (NEBEA 2-6, 8, 9, 82, 84); recentment ha aparegut l’edició crítica d’una de les dues traduccions catalanes medievals a la tesi doctoral d’Alexandre Bataller.

Cada fitxa de NEBEA s’obre amb un paràgraf descriptiu sobre l’ítem considerat, seguit d’un comentari referent al context específic en què se situa l’obra que conté i la significació d’aquesta en la història dels escacs, amb il·lustracions de l’exemplar -generalment triades per recolzar el discurs anterior, sobretot quan s’hi presenten hipòtesis de treball- i una bibliografia bàsica. La procedència dels ítems és diversa: institucions i biblioteques públiques i privades europees i americanes, incloses algunes peces de col·leccionista poc o gens conegudes fins ara.

NEBEA també dóna notícies detallades sobre obres documentades en la tradició, però de les quals no es conserva cap exemplar, un fenomen força freqüent en la literatura antiga de caràcter tècnic i de consum, dues característiques de què participen els manuals i els tractats d’escacs. Un problema aquest, el de la manca d’exemplars d’elements clau d’una tradició envitricollada, que afecta especialment la història dels escacs moderns i explica que el catàleg bibliogràfic de NEBEA es completi amb un aparat d’un miler de notes que constitueixen, tal com s’afirma al subtítol, uns veritables “apuntes para la historia del ajedrez español” i més d’una vegada es converteixen en excursos sobre investigacions in fieri al voltant d’una obra. En són un exemple els passatges dedicats al Llibre dels jochs partitis dels schachs (València: Lope de Roca, 1495; NEBEA 11 i p. 519-531), de Francesc Vicent, de Sogorb, el primer tractat imprès sobre el joc i una de les baules decisives de la història dels escacs moderns, en la qual l’ambient cultural de la València de l’últim quart del segle XV té un paper determinant. Recordem que Alessandro Sanvito ja proposava identificar Vicent amb un “maestro Francesco spagnolo maestro de scacchi” de Lucrècia Borja a Ferrara el 1506, i que s’ha atribuït al sogorbí dos manuscrits anònims de problemes d’escacs, conservats a Perusa i Cesena, el segon amb valencianismes (NEBEA 15 i 16). L’incunable valencià de Vicent de 1495, d’existència demostrada documentalment i recordada en catàlegs i correspondència erudita del XVIII, ha estat objecte els últims cent anys de diferents cerques per localitzar-ne un exemplar, que tenen com a protagonistes, entre d’altres, el llibreter català Salvador Babra i bibliòfils com J. G. White i G. A. Pfeiffer, pares de sengles col·leccions bibliogràfiques sobre escacs donades a les biblioteques públiques de Cleveland i Nova York. Les notes de NEBEA contenen un relat viu i apassionat sobre les pistes seguides fins ara per localitzar l’incunable, tema al qual un dels autors, J. A. Garzón, ha dedicat dues monografies (En pos del incunable perdido, València, 2001, i El regreso de Francesch Vicent, ibídem, 2005, també en edició anglesa), i objectiu últim de la convocatòria, el passat desembre de 2012, del premi Von der Lasa, vigent fins al 15 de maig de 2015 mentre no n’aparegui cap exemplar.