Una carpeta amb fragments miscel·lanis de l’Arxiu Municipal de Girona: assaig de presentació i de descripció

:: Eduard SIERRA VALENTÍ (†) & Pep VILA I MEDINYÀ ::

Eduard Sierra Valentí (Girona, 1940-2014), amic, conseller i estret col·laborador dels Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, ens va deixar sobtadament un fatídic 22 de novembre del 2014, a causa d’un problema cardíac, mentre llegia una obra de sant Tomàs d’Aquino a la venerable Biblioteca de Lletres de la Universitat de Girona. Un cop jubilat, en una data exacta que no puc precisar, regestava desinteressadament pergamins i documents a la Biblioteca de Catalunya (2004-2010) i a l’Arxiu Històric Municipal de Girona. A l’AHMG transcrivia correspondència i el contingut dels primers manuals d’acords conservats. Vegeu les notes d’agraïment de Reis Fontanals, de la Biblioteca de Catalunya, «Eduard Sierra Valentí (In Memoriam)», i de la junta de l’Institut d’Estudis Gironins (Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, LVI [2015], p. 463-466).

Mentre treballava a l’AHMG, Eduard Sierra recollia en una carpeta fragments d’impresos i manuscrits sense catalogar, que anava trobant ací i allà. La majoria d’arxius i biblioteques importants del país conserven fons amb restes documentals: fulls solts provinents de manuscrits malmesos, fulls de guarda que formaven part de velles relligadures, quaderns o pàgines de llibres avui perduts. Altres vegades són papers malmesos, amb trossos esborrats, salvats de l’oblit i de la destrucció, provinents de trasllats de documentació, de donacions de particulars, etc.

L’AHMG conserva, entre d’altres, una carpeta amb cinc textos miscel·lanis de diverses èpoques i consideració salvats de la incúria del temps. Amb l’Eduard Sierra i Valentí, teníem intenció de donar-los a conèixer. Ell els havia de catalogar i jo, amb el seu ajut, col·laborava en la transcripció i anotació segons les meves capacitats. Em cal dir que vaig aprendre molt al seu costat. Fou un dels meus mestres. La desaparició d’aquest savi, bon paleògraf, home pacient i meticulós, gran amic, va deixar el treball inconclús. Avui n’oferim la descripció sumària amb algunes primeres transcripcions parcials o totals (doc. 4). Encara tinc altres dos altres treballs inacabats de major envergadura, que vam planificar plegats.

Aquestes col·leccions factícies contenen de vegades documents interessants que obren noves perspectives d’estudi. Per exemple, i relacionat amb el document número 2, Miracle de sant Narcís, l’arxiver Josep Maria Marquès Planagumà, de l’Arxiu Diocesà, ens explicava que en altres èpoques s’havia conservat un llibre a Girona que portava per títol Llibre de memòries dels fets de monsenyor sant Narcís. Pel que en sabem, contenia relats datats entre 1581 i 1759, referits a favors atribuïts al sant per persones particulars. Però aquests fulls que presentem avui sobre el patró de Girona són més antics.

Sobre la recepta d’estuba d’herbes del número 4, que en aquest text s’atribueix al llicenciat en medicina Lluís de Jonqueres,[1] de Barcelona, he pogut saber en fullejar el llibre de Josep Hernando Delgado, Els esclaus islàmics a Barcelona: blancs, negres, llors i turcs. De l’esclavitud a la llibertat (s. XIV) (Barcelona: CSIC, 2003, p. 617, doc. 845), que aquest home havia comprat el 15 de juny de 1398, per 45 lliures, una esclava agarena, de 17 anys d’edat, anomenada Maria. Ja veieu com sovint els documents admeten més d’una lectura, són polièdrics com les cares d’un prisma.

Les carpetes i els arxius personals de l’Eduard van restar en poder de la seva vídua en un domicili de Girona, sense haver-los pogut consultar posteriorment. El seu esborrany —del qual tinc còpia— conté cinc fragments amb els originals fotocopiats, de caràcter miscel·lani, d’un full de paper cadascun, el primer imprès, i els altres manuscrits en lletra gòtica cursiva tardomedieval, el contingut dels quals és el següent. Els cataloguem per si algun lector o lectora desitja més endavant consultar-los a l’AHMG, encara que ignoro si n’hi havia més i si tots ja tenen adjudicat un número de catalogació definitiu.

1. Vida de sant Sever, bisbe de Barcelona (un full imprès en lletra gòtica librària).
2. Miracle de sant Narcís, bisbe de Girona, amb la llegenda del bisbe pecador i la diablessa prostituta (un full en paper, manuscrit en lletra gòtica cursiva).
3. Fragments de procés, relacionats amb Xàtiva i el regne de València, amb transposició d’unes lletres en hebreu (un full en paper, manuscrit en lletra gòtica cursiva).
4. Una recepta d’estuba d’herbes amb la seva fórmula (un full en paper, manuscrit en lletra gòtica cursiva). Ben segur que era una aplicació de vapor d’aigua calenta contra el mal o eiximent de la matriu, també per ajudar a parir.
5. Textos processals corresponents als anys 1399 i 1400 (un full en paper, manuscrit en lletra gòtica cursiva).

1. Fragment imprès amb la vida de sant Sever, bisbe de Barcelona. Foli 273 (recto i verso) d’una edició impresa probablement al segle XVI en lletra gòtica librària i en llengua catalana, corresponent a la vida de sant Sever. Possiblement es tracta d’un Flos sanctorum. El boix i el marge esquerre del foli on hi havia el gravat del bisbe apareix malmès. «Sever fou bisbe de Barcelona (615-636). Hom en coneix històricament ben poca cosa. És probable que sigui Sever el personatge anònim que Sisebut imposà com a bisbe de Barcelona, segons que diu la carta del rei a l’arquebisbe Sisebut de Tarragona, que en volia un» (GEC). El text comença: «—Sever fon natural de la» i acaba: «la erectió». Per a aquesta avinentesa hem consultat els articles de Carme Arronis Llopis, «La tradició editorial del Flos sanctorum català en el Cinccents» (Magnificat, 8 [2021], p. 229-302) i «Sever de Barcelona en la primera hagiografia reformada» (Specula, 1 [2021], p. 153-182). Es conserva una edició barcelonina de Carles Amorós de 1524. A la portada es declara: Flos sanctorum novament fet e corregit, e afegit moltes altres vides de sancts e sanctes, ab la passió de nostre mestre redemptor Jesús. N’hi ha un testimoni complet al CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona (sign. B-58/2/12) i un altre, acèfal i incomplet, a la Biblioteca de Catalunya (10-VI-18); vegeu-ne la descripció codicològica a BITECA (manid 2087).

2. Fragment manuscrit que conté una transcripció del miracle de sant Narcís, bisbe de Girona, amb la llegenda del bisbe pecador i la diablessa prostituta. (Un full recto/verso en paper, manuscrit en lletra gòtica cursiva). Sembla una transcripció manual d’un text del miracle de sant Narcís, que impedeix que el bisbe pecador se’n vagi amb el diable disfressat de prostituta (hi ha un relleu al Museu d’Art de Girona sobre aquest tema, que devia ser famós). Text a dues columnes. En dono un resum del text, foli recto, ratlles 10-23, columna esquerra:

[…] romenguí jo sola an àbit de pelagrí, per ço car lo para meu és rey molt poderós, lo qual me volia ajustar a matrimoni ab I gran príncep, al qual jo respog[u]í que tot ajustament de matrimoni m’i avia jo desemperat, e la mia verginitat avia a Christ deÿcade e per alò no poria consentir an el carnal ajustament, e en la fi axí per costreta que a fer-me venia que la sua voluntat obeýs o que soferís diverses tèrmens, per què ameguadement jo me fugí per ço car més vulguí ésser axilade que si a l’espòs me’n trenquava la mia fe.

3. Fragment del procés de Lluís de Loris, de Xàtiva, al regne de València. (Un full recto/verso en paper, manuscrit en lletra gòtica cursiva. Hi ha transposició de lletres hebrees al final, que és il·legible.) A l’Arxiu del Regne de València es conserva el document amb la Sentencia real condenando a muerte y multa a Lluís de Loris y Jacmont de Claramunt, con motivo de la guerra del reino de Castilla contra los rebeldes del principado de Cataluña; y cancelación de la misma a favor de sus descendientes (València, 10 de gener de 1464) (ARV, Pergamins Nicolau Primitiu, núm. 218). El fragment exposa breus notícies de bandositats comeses per Lluís de Lloris i els seus valedors, bandejats pel governador del regne de València.

[…] honorable linatge. Ítem lo homey en dannà […] christians e moros, ab aquell prodicionalment comès e perpetrat en la persona de l’honorable en Martí de Torres,[2] pare del dit en Loís de Torres, ab tracte que aquell favor e ajuda de molts qui en pau e treva voluntària eren ab lo dit Martí, lo qual era honorable, qu·és ciutadà e de honorable linatge, perquè lo dit bando és stat e és, segons desús és declarat, e per la qual cosa de aquell se són seguits los dampnatges. E la part altra ha comès e perpetrat los crims e delictes desús recitats e altres, ut supra parlan. Que autem crimina inpune permansire non debet civis publice utileque xistat, ne crimina remaneant inpunita.

Ítem, venint al segon punt, contenent que·l dit en Loýs de Loris e sos valedors per occasió del dit bando són stats bandejats per lo governador del regne de València de la ciutat de Xàtiva e de son terme et cetera, dién que·l dit bandejament vench per aquesta manera: que ja sia per tots los de aquesta part ans que morts aguns e casos irreparables fossen entre les parts (segunts per les rahons e causes en diverses scriptures públiques per los de aquesta part proposades largament declarades) fos mes e pesat tot lur debat e que no en poder e mà del noble governador del regne de València e dels honorables justícia, jurats e consell de la dita ciutat de Xàtiva per sentència de pau ad pena quaxi que·ls plahia, per ço que aquells fossen nuls tenguts e servats que no sien stades tro en aquell dia que tots aquells dels partides qui fossen trobats culpables fossen punits segons llurs deme[…] […] offerant-se […] soltament en poder dels dits noble governador, justícia, jurats e consell, e a la punició, correctió e càstich de aquells, segons que aquestes coses e altres en les dites scriptures e cartes d’aquí fetes és largament contengut […] [text il·legible a partir de la meitat del verso del foli, amb transposició de lletres hebrees provinents d’un altre foli].

4. Una recepta d’estuba[3] d’herbes i llista de noms de dones a les quals probablement era destinada (un full recto/verso en paper, manuscrit en lletra gòtica cursiva). El full està ben retallat al marge dret. Ben segur que al dors del document hi havia els noms de les dones a les quals aquest guariment fou aplicat.

[Recto] Stuba a les dones dejús. [Verso, dividit en tres columnes. Text sencer]

[Col. 1ª] Murta frescha. — Arpta. — Moraduix. — Seyorida. — Saluja. — Dorzel.[4] — Artemèsia. — Tomanias. — Romaní. — Mandastre.[5] — Hissop. — Malrubí ventós. —Puliol. — Estepa negre. — Brots fuls de pondemer [?].

De tot açò, de quiscuna Iª manada de totes, e bula[6] en fin […] vermey en Iª gran ola[7] […]ona, e tot age datz II o III buls mesclats vi, […]lla aprecien deiús escrits, I puny.

[…] rofle.[8] — Gingebra. — […]ringal?

[Col. 2ª] Rosas seques. — Camamilla. — (De quiscun, I onza.)

[Col. 3ª] Sitorial. — Cubebes. — Fflor de maçís. — Bebre[9] llonch. — (De quiscun, I onza.) — Ameos.[10] — Gra de puliol [?]. — Batafalua.[11] — (De quiscun, Iª onza e miga.). — G[…]

Tot açò desús escrit és per fer estuba dejús las faldas a les dones, ordenada per mestre Loís de Jonqueres,[12] metge de Barcelona; e açò per porgar e confortar la mara e per escalfar aquela per consebre. És axí:[13] bulirets-ho axí com deiús és dit en Iª ola nova e de II o III buls en vin fin u mel. Posarets sobre la dita ola I embut ab què per lo canon prena lo insum aquela[14] vapor per la ratla amont.

5. Textos processals corresponents als anys 1399 i 1400 (un full recto/verso en paper, manuscrit en lletra gòtica cursiva). Acte d’avinença entre les parts. Serra i Lasa, amb motiu d’una discòrdia, fan venir tres pagesos de Celrà, potser com a testimonis, per un deute que hi havia amb Jaume Gordiol per valor de seixanta sous. Amb la venda de bestiar i el cobrament del deute, hom posa fi a la demanda.

Avinensa e fin

Ítem, al dehembre del dit any de XC nou [1399] per alcun divís que·l dit Serra ach ab en Lasa, nos convenguem que se’n anàs en totes cozes, e él feu-hi venir de Salran III pagesos, so és: en […] e en Vermey e I altre per sa part; e yo, per ma part, lo Bancanelles e seus (en P. R. e en Pere de Pug de Cas, son gendre). E, tots comptes fenets e avenguts de totes cozes, ach-ne tornar LX sous, dels quals me feu dit en Jacme Gordiol he haüts. Ítem, vaní la mia part del bestiar manut de Pug de Cas, e fuy pagat.

P. de Budells

Al poble de Serinyà encara existeix una edificació en runes (Budellers de dalt). El document que dona fermesa o estabilitat a un pacte, confirmació d’uns drets.

Item, aferme aquest dessús dit any de XC nou en P. de Budells, del loch de Serinyà. E per matí li entren él e sa muyer per lo proper any e calsar e altres cozes, segons que apar en carta d’en Johan Aguyana, e·m feu homenatge a VIII anys. Ítem més, lo dia matex ma feu son procurador e ab o[…] […] yo ané per el a Bualleu, e·l dit Budells donà mig. Item a Bualleu lo prior de Sancta Maria enfre Castell ma donà per un dels XIII solidos los quals tenia d’él, e yo li fiu absolució. Item yo despesiy per ell asò tot, e primerament me cas[…] […] rocien de lloguer II sous. Item doné per ell al carceller […] na tenia per penyores XIII sous VI diners. Item doné I procuració que y sostituí per ell e la àpoque del dit Pere […] egues del escrivà, III sous. Item, a X de […] al dit Budells, comptant, mig solido // tant que li fiu venir sa muyler, la qual estava ab sa filla del bayle de Pug Ernulf ab gran affany, e aprés pochs dies […] [A partir d’aquí el text està molt corromput] […] antentrà e consterà-y totes les galines que no me’n romeseren si no poliquen, e tornaran la seu a Pug Ernulf, yo estant ab erchantat e consentiment del dit Budells.

A continuació, Eduard Sierra va copiar un altre text que cita «Bengon Serrijan», del qual dono les primeres ratlles. Fan referència a deutes:

En febrer de l’any CCCC [1400] en P. Serrijan me afermà age son fill en Bengon al qual me mès a DIX lliures per any per Carnestoltes […] III de juny del dit any li doné per unes sabates III sous e VIII. <IX de agost> X de setembre vené-li al dit Bengon sebes e mil […] e anà-se’n a casa son pare, unt estech XVII jornz. A XX de setembre, que fo la vespra de Sent Matheu de vuytubre del dit ant, doné 1 flo[rí].

---

Notes

[1] Sobre Lluís de Jonqueres, nom cristià de Bendit Caravida, vegeu Lluís Cifuentes, «Bendit Caravida», MedCat. Corpus Medicorum Catalanorum (consulta: 25-6-2025). Pericó Ballester, convers de jueu, que abans es deia Jucef Teroç, fill de Teroç Abraham («Juceff Taroç, filius Teroç Abraham»), ja difunt, jueu de Barcelona, contracta els seus serveis com a criat amb mestre Lluís de Jonqueres, físic, per a tres anys. Té entre 15 i 25 anys. Sense sou. El metge es compromet a alimentar-lo i vestir-lo, i a allotjar-lo, tant si està sa com malalt, segons dicten els Usatges de Barcelona (Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, 42/2, s. f.). Vegeu Josep M. Madurell i Marimon, «La contratación laboral judaica y conversa en Barcelona (1349-1416): documentos para su estudio», Sefarad, 16 (1956), p. 33-71 i 369-398, i 17 (1957), p. 73-102.

[2] Martí de Torres (o Torrents).

[3] Estuba o estuva: aplicació de vapor d’aigua calent, bany d’aigua bullent o cambra on es prenen banys calents, generalment com a dependència d’un hospital. Segons Coromines (DECat, s. v.), provinent del grec ektuphein (‘convertir en fum’), com a derivat de túphos (‘vapor’).

[4] Donzell.

[5] Mendastra o mentastre.

[6] Bulla.

[7] Olla.

[8] Girofle.

[9] Pebre?

[10] Planta umbel·lífera del gènere Ammi.

[11] Matafaluga.

[12] Vegeu nota 1.

[13] Ratllat: «este […]».

[14] aquela: repetit dos cops per error del copista.