Una crònica universal catalana del segle XIV: el Compendi historial de Jaume Domènec

:: Maria TOLDRÀ SABATÉ, Estudi i edició del Compendi historial de Jaume Domènec, O.P.: el regnat de Constantí (ms. 11.518 de la Biblioteca Nacional de Madrid, folis 309v-339v), Universitat de Barcelona, [1993]. [Tesi de llicenciatura] ::

El lector trobarà aquí una versió digital de la tesi de llicenciatura (tesina) que vaig presentar a la Universitat de Barcelona (Departament de Filologia Catalana) el març de 1993.

El treball, dirigit per la Dra. Lola Badia Pàmies, es va centrar en una de les primeres cròniques universals escrites en català, el Compendi historial del rei en Pere, una obra encarregada per Pere III el Cerimoniós a Perpinyà el 1363 al dominic Jaume Domènec, que la va deixar interrompuda en morir el 1384. S’hi narra, en quatre parts, el període que va des de la Creació del món fins a l’any 626. El meu treball ofereix l’edició crítica i anotada d’un fragment de 30 folis de la quarta part, corresponents al regnat de l’emperador Constantí, a partir del ms. 11.518 de la Biblioteca Nacional d’Espanya, ara consultable a la Biblioteca Digital Hispànica.

La introducció recull les notícies conegudes fins a aquell moment sobre l’autor i els entorns —dominicà i reial— en què es forma, completa el seu cursus honorum i duu a terme projectes historiogràfics per a l’orde, el rei Pere i l’infant Joan. A banda de la informació proporcionada pels antics bibliògrafs i les col·leccions documentals, s’hi destaquen els treballs de dos autors que s’havien aproximat al Compendi en les seves recerques sobre la recepció catalana medieval d’Ovidi i Frontí (Lola Badia) i Flavi Josep (Jaume Riera i Sans). La part central l’ocupen, d’una banda, els apartats sobre les cròniques universals medievals, a partir de bibliografia específica sobre el gènere (Anna-Dorothee von den Brincken, Gert Melville, K. H. Krüger) i una de les seves mostres tardomedievals més importants, l’Speculum historiale de Vicenç de Beauvais (Monique Paulmier-Foucart), i, d’altra banda, el discurs sobre la compilació com a mètode de treball i les innovacions en el format del manuscrit per facilitar l’accés als continguts (Alastair J. Minnis, M. B. Parkes, Richard i Mary Rouse). El Compendi s’hi llegeix a la llum de les aportacions dels ordes mendicants al gènere de la crònica universal, especialment la integració de continguts no històrics que obeeix a l’interès d’un públic laic que vol accedir al saber escolar. Aquesta integració no està exempta de conflicte en el cas del Compendi, com ho demostren les reflexions del mateix autor, l’estructuració dels materials i les tècniques de traducció a l’hora d’enfrontar-se a les seves dues fonts més importants: el citat Speculum historiale i el Chronicon de Guillem de Nangis, que proporciona un model annalístic més tradicional, al qual Domènec supedita les novetats tant de gust del seu públic, el rei en primer lloc.

La tesina es va poder beneficiar de la consulta dels dos manuscrits de 1454-1455, avui en mans privades (Gallardo), que contenen la primera i la segona part de l’obra, gràcies als quals podem llegir un interessant pròleg en què l’autor informa sobre l’origen, les fonts i el format del Compendi.

En la conversió dels antics arxius informàtics a la versió digital que presento s’ha perdut la numeració en línies del text editat, que no he restituït. He unificat en un únic document els dos volums de la versió en paper. Pel que fa al contingut, el text és essencialment el mateix, només hi he introduït algunes esmenes i les correccions —que agraeixo— dels membres del tribunal de la tesina: Lola Badia, Albert Soler i Josep Moran, així com la referència a un article (Junyent 1943) que em va passar per alt al seu moment i que conté una notícia de 1470 sobre un exemplar del Compendi. Posteriorment he reprès alguns aspectes del Compendi historial en dos treballs:

• Maria TOLDRÀ, «La prosa històrica» i «Historiadors del segle XV», dins Àlex BROCH (dir.), Història de la literatura catalana, III: Lola BADIA (dir.), Literatura medieval (III). Segle XV, Barcelona: Enciclopèdia Catalana; Barcino; Ajuntament de Barcelona, 2015, p. 163-190. [Presentació de les cròniques universals catalanes i de les compilacions historiogràfiques coetànies.]
• Maria TOLDRÀ, «Vincent of Beauvais (OP)», dins Lluís CABRÉ; Alejandro COROLEU; Montserrat FERRER; Albert LLORET; Josep PUJOL, The Classical Tradition in Medieval Catalan, 1300-1500: Translation, Imitation, and Literacy, Woodbridge: Boydell & Brewer, 2018, p. 202-207. [Refosa ampliada de la notícia sobre el Compendi que vaig redactar per al Cens de traduccions catalanes medievals fins a 1500, ed. Lluís Cabré i Montserrat Ferrer, 2012, núm. 123.1, especialment pel que fa al projecte de traducció del Vicent historial encarregat a Miquel Rauric o Rouric.]

Les cròniques universals medievals en català continuen sent un gènere poc estudiat per se, tot i que Coll i Alentorn en va establir un cens, discutible però útil, i que cada vegada són més consultades en relació amb temes diversos. Els últims temps, Jacob Mompó Navarro ha dedicat la seva tesi doctoral i alguns articles a l’edició i estudi de la tradicionalment anomenada Crònica universal de 1427, una crònica valenciana que s’interromp, però, amb el relat de fets corresponents al 1430.