Guia visual abreujada del retaule major de l’església de Santa Maria de Cadaqués

:: Pep VILA ::

Fitxa tècnica

Retaule d’estil barroc, a semblança d’una façana d’època, aixecat amb fustes del país pels escultors Joan Torras i Pau Costa (1723-1729), a més d’altres col·laboradors subsidiaris. Fou contractat per l’església i la universitat del poble (antic ajuntament). El daurat és posterior (1770-1788). A més de l’or, els colors diversos –tots ben estudiats– són distribuïts amb gran delicadesa. El retaule es va pagar, en part, amb la venda del producte i tributs de les penes del peix pels pescadors del poble. Fa 23 metres d’alt per 12 d’amplada. Les columnes cilíndriques (dues de majors i quatre de menors) són anellades i encoixinades. El retaule es corba fins arribar fins la volta. De baix a dalt distingim cinc pisos: sòcol, bancal amb escenes de la passió de Crist, primer cos (el més voluminós), segon cos i un àtic. Els mòduls foren col·locats superposats.

La vitalitat barroca

És un gran moble que encomana potència i moviment humanitzat, que ofereix una visió terrena i celestial, que omple tota la capçalera de l’església. És dedicat a Maria, la patrona del poble. El programa iconogràfic, amarat de simbolismes diversos, que recull majoritàriament les ensenyances sorgides del Concili de Trento, és marià amb la figura central de la Mare de Déu, amb escenes de la passió de Crist, la presència de sants, els quatre evangelistes –dos a cada banda– que amb els seus atributs dicten doctrina. Altres escenes impossibles de detallar aquí són els escuts de la vila als dos costats de l’altar, els motius de la pesca de l’encesa, el simbolisme dels emblemes: caritat, victòria, esperança i fe, grups d’àngels guardians, alguns músics, col·locats arreu estratègicament, etc. La majoria dels detalls són projeccions doctrinals de la fe del moment. És un dels millors exemplars de l’estil barroc que existeixen al nostre país. L’ordre de lectura del retaule és en sentit descendent segons l’eix longitudinal de l’obra: cos central, el més ample, l’esquerre (I i II), el dret (I i II).

El retaule que parla

Pelicà, amb les tres cries, símbol eucarístic. La seva figura protegeix i empara l’església.
Sant Tomàs d’Aquino (1225-1274), doctor angèlic, que defensava els fonaments de la fe contra els heretges i el mal.
Figures d’heretges.
Esperit Sant.
Àngels de la Coronació, alguns dels quals toquen instruments musicals.
Coronació de la Verge. És coronada pel Pare i pel Fill, honorada per l’Esperit Sant i uns àngels músics.
Verge de l’Esperança o de la O, esplendorosa. N’és la imatge principal. Ocupa una part del primer i segon cos. Duu un sol al ventre. A la fe s’hi arriba per l’esperança, reencarnada en la patrona del poble, les santes Rita i Bàrbara. Segons Roig Torrentó, el sol que duu al ventre amb una cara, una corona i un nimbe radiant de dotze estrelles s’ha relacionat amb un origen apocalíptic. Es conserven els Goigs, que a la sua patrona Maria Santísima de l’Esperança, canta la vila de Cadaqués (Girona, Franquet, segle XIX). Uns versos: «En la última agonia / no ens deixeu Reina graciosa: / siau mare piadosa / de Cadaqués, que en Vós fia».
Manifestador o ostensori cilíndric amb diversos colors. Moble on s’exposava el Santíssim.
Quatre grades. Centre del sagrari, que representa l’exaltació de l’eucaristia.
Taula de l’altar.
Anunciació a Maria amb l’arcàngel Sant Gabriel.
Naixement de la Verge amb la figura de santa Anna.
Àngel.
Escena de la passió de Crist: camí del Calvari.
Santa Rita, per la qual el poble sentia devoció, i que fou beatificada pel papa Urbà VIII el 1627. Duu una creu i medita.
Sant Mateu, evangelista
Sant Joan, evangelista.
Escut del poble de Cadaqués, que sostenen uns àngels.
Sant Pere.
Atlants (I i II) o macips que aguanten simbòlicament les columnes que sustenten tot l’altar. Situats a esquerra i dreta, van vestits com els pescadors de l’època. Són de figura naturalista, amb calça curta arremangada i camisa mig cordada.
Porta de la sagristia.
Naixement: Adoració dels pastors.
Presentació de la Verge.
Àngel.
Escena de la passió de Crist: Oració de l’hort.
Santa Bàrbara amb un calze i la palma del martiri. Patrona invocada pels mariners contra les tempestes.
Sant Pau.
Sant Marc, evangelista.
Sant Lluc, evangelista.
Escut del poble.
Porta de la sagristia.

Bibliografia essencial

Joaquim Guitert i Fontseré, Cadaqués, su iglesia y su altar mayor, La Selva del Camp, 1954.

Montserrat Moli Frigola, “Morir a Cadaqués fent retaules”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 47 (2006), p. 149-214.

Aurora Pérez Santamaría i Joan Vehí, El retaule de Cadaqués, Barcelona: Pòrtic, 2021.

Maria Assumpta Roig Torrentó, “Significació dels elements complementaris a la temàtica mariana del retaule major de Cadaqués”, Analecta Sacra Tarraconensia, 67 (1995), p. 793-809.

Narcís Sala, “El retaule barroc de Cadaqués”, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 15 (1981), p. 290-350.

L’autor agraeix a l’historiador Pere Roura i Sabà i al fotògraf Ramon Bautista Pibernat les seves col·laboracions desinteressades.