Bon (i lul·lià) any 2016!

En les tradicions culturals sòlides, els grans autors dialoguen entre ells a través dels segles. La nostra, tot i les batzegades històriques, no n’és cap excepció. Dels dies que un Verdaguer en hores baixes passa, convidat per l’arxiduc Lluís Salvador, a Miramar –“on un vol d’ànimes belles / volen entre flors i estrelles, / entre cel i terra i mar”–, en torna carregat amb el Llibre d’amic e amat. Un cop a Vallcarca, una altra terra d’ermitans, enllesteix les Perles, la seva particular relectura dels versicles lul·lians. “Alguns estan com en l’original, fins amb les mateixes paraules, havent-hi afegits solament los consonants i la cadència; altres ne són com una glosa o comentari poètic, no sé si prou ensopegat”.

Al passatge següent, Verdaguer potser no ha entès (o no ha valorat) aquesta idea tan lul·liana de l’enteniment exalçat per l’amor en el coneixement de Déu, aquí com a clímax d’una sèrie d’imatges de lluminositat creixent que comença en la natura i segueix sense solució de continuïtat en les potències de l’ànima. Senzillament, omet la idea, però aporta una nova clau de lectura al versicle amb un “tu per tu” que situa en primer terme la intimitat de la relació entre Déu i l’home.

:: Ramon Llull, Llibre d’amic e amat, ed. Albert Soler, Barcelona: Barcino, 1995 (Els Nostres Clàssics, B 13), p. 106 ::

Enlumenà amor lo nuvolat qui·s mès enfre l’amich e l’amat, e féu-lo enaxí lugorós e resplandent con és la luna en la nit e l’estel en l’alba e lo sol en lo dia e l’enteniment en la volentat. E per aquel nuvolat tan lugurós se parlen l’amich e l’amat.

:: Jacint Verdaguer, Perles: L’amic i l’amat. Càntics de Ramon Llull posats en vers, ed. Enric Casasses, Barcelona: Edicions 62, 2007 (Nova Biblioteca Selecta, 7), p. 122 ::

Il·luminà l’amor lo nuvolat
que es posa entre l’amic i l’Estimat
i el deixà lluminós i resplendent
com en l’alba l’estrella,
la llum en la nit bella,
lo sol en l’orient,
i pel núvol aquell fulgorosíssim
parlaven tu per tu l’home i l’Altíssim.