Dues maneres de llegir sant Vicent Ferrer

:: Maria TOLDRÀ ::

En menys d’un any s’han publicat dues antologies basades en els sermons en català de sant Vicent Ferrer (c. 1350-1419), dominic valencià, predicador d’èxit a l’Europa del seu temps, conseller polític i autor de tractats teològics en llatí i de sermons en aquesta llengua i en català que li han acabat donant un lloc destacat en la història de la literatura catalana. Naturalment, la paraula literatura s’ha d’agafar aquí amb pinces: les seves prèdiques, recollides pels reportadors que l’acompanyaven durant les campanyes homilètiques, es van concebre com a eines destinades a adoctrinar i guiar l’auditori cap a un model de conducta social i moral cristiana. Si bé els estudis pioners de la generació de Roc Chabàs ja apuntaven cap a una valoració filològica dels sermons d’una figura de tanta projecció en la història europea coetània —resolució del Cisma d’Occident i compromís de Casp—, no serà fins al segle XX que se’l comença a estudiar des d’aquell punt de vista, principalment a partir de les edicions de Josep Sanchis Sivera, encara indispensables per accedir a la producció catalana de Ferrer.

Des de llavors, els sermons de sant Vicent retornen periòdicament en edicions acadèmiques i divulgatives. Les dues més recents que presento aquí proposen, encara, dues maneres ben diferents d’aproximar-se a la seva obra, aparentment antitètiques, però que fàcilment es poden convertir en complementàries: de fet, marquen un possible itinerari per endinsar-se en la producció vicentina.

De dalt a baix

:: Sant Vicent FERRER, Contes i narracions, edició i adaptació de Ferran Garcia-Oliver, València: Edicions 3i4; Institució Alfons el Magnànim, 2023 (Narratives 3i4 / 123), 419 p. ISBN 978-84-17469-73-3 i 978-84-1156-039-9. ::

La primera proposta arriba de les mans de l’historiador valencià Ferran Garcia-Oliver, i recorda una operació semblant que, fa gairebé cent anys, Marçal Olivar va dur a terme amb l’obra del frare menoret Francesc Eiximenis (Contes i faules, Barcelona, 1925), és a dir, apropar al públic general una obra complexa i de difícil assimilació per a un lector no especialitzat en la matèria, a través de la selecció dels elements narratius que s’hi individualitzen. En paraules de Garcia-Oliver, es tracta de seleccionar, entre els sermons de Ferrer, «els fragments més accessibles per al lector modern», és a dir, textos narratius breus que l’editor defineix com a contes i narracions, i descriu com a mostres de literatura oral en l’òrbita de la literatura popular, que «pagava la pena extraure […] de l’embolcall sencer del sermó», també del «vedat de l’erudit», per subratllar-ne la riquesa d’elements dramàtics i narratius davant d’un públic que no sol llegir textos medievals i encara menys si es presenten amb l’etiqueta de «sermó». En coherència amb aquest discurs, el text vicentí que troba el lector, basat en les edicions de Sanchis Sivera, s’acompanya d’una paràfrasi moderna acarada. A través d’aquesta proposta contemporanitzadora (re)descobrim un gran narrador de les lletres medievals catalanes. El perill de descontextualitzar l’obra respecte del seu creador s’evita amb unes pàgines preliminars que situen Ferrer en el seu marc històric i, la seva predicació, en un projecte (missió) de moralització de la societat cristiana coetània.

I de baix a dalt

:: «E açò deu saber tota persona»: Sermons de Vicent Ferrer, edició a cura de Tomàs Martínez Romero i Josep-Antoni Ysern Lagarda, Barcelona: Editorial Barcino, 2024 (Biblioteca Barcino, 19), 376 p. ISBN 978-84-16726-25-7. ::

Recuperar l’experiència total del sermó vicentí és, en canvi, l’objectiu de la segona proposta que es pot trobar a les llibreries, en aquest cas a càrrec dels filòlegs valencians Tomàs Martínez Romero i Josep-Antoni Ysern Lagarda, que compten amb una extensa bibliografia dedicada al tema.

No es tracta ja d’adaptar el sant als hàbits de lectura moderns, sinó d’acompanyar el lector perquè pugui tenir una visió completa i lliure de prejudicis del que implicava preparar, dir i oir un sermó a la baixa edat mitjana. Aquí, doncs, s’ofereix una mostra significativa de sermons vicentins en versió íntegra (deu prèdiques) i ortografia regularitzada segons la normativa actual, acompanyada de notes que aclareixen conceptes i passatges obscurs, i identifiquen les citacions extretes d’altres fonts (bíbliques, patrístiques, etc.). L’antologia va precedida d’un estudi introductori que constitueix una magnífica actualització del que sabem sobre el món de la predicació vicentina. L’objectiu és doble: «ajudar el lector a contextualitzar els textos» (biografia, marc social, polític i religiós de la figura i l’obra de Ferrer) i «mostrar, de manera succinta però efectiva, l’utillatge retòric que feia servir l’orador per a “teixir” les seves peces». Pel que fa a aquest segon aspecte, des de la introducció s’exposa la influència de les artes praedicandi i el recurs a manuals i repertoris que el predicador tenia al seu abast per confegir el sermó; els elements narratius que s’integren en aquest (els exemples i les semblances que vèiem singularitzats en el llibre anterior) i la seva funció; l’estructura formal del sermó a partir del desenvolupament analític i interpretatiu d’una frase o thema bíblic, amb la vertebració del discurs moral, teològic i escatològic que s’hi vehicula; i els elements “teatrals” propis d’un gènere de base oral però que s’ha transmès en còpies manuscrites, obra de reportadors que traduïen al llenguatge escrit, amb tècniques diverses, els recursos gestuals i sonors que reforçaven la declamació davant el seu auditori.