Un camal o camall pertanyent a una celebració festiva no identificada

:: Pep VILA ::

Ja fa uns anys que vaig comprar a un antiquari de Girona un camal o camall del qual mostro, en aquestes fotografies, el davant i el darrere. La peça no té un context documental definit, per la poca informació que me’n va donar el venedor. Va sortir, això sí, d’una casa de la ciutat.

L’objectiu d’aquesta presentació és doble. D’una banda, donar-lo a conèixer perquè és una peça rara del nostre folklore musical; de l’altra, a veure si algun lector o lectora interessat en el tema hi pot dir la seva, fer-ne algun comentari, aportar-ne altres exemples.

Rubió i Lluch, en els seus Documents per l’historia de la cultura catalana migeval (IEC, 1921), ja en documenta l’ús a mitjan segle XIV: «Una retranga de cuyr e de sendat reials, ab sos picarols». Vegeu també: «Posar-se [els homes] al coll cadenes, cascabells, e esquelles e garroteres a les cames» (Metge, Somni, IV, citat pel DCVB, s. v. garrotera). Com deien abans a València: «Al gat vell, no li cal cascavell».

El que ens ocupa pesa 220 grams i fa 22,5 cm de llarg per 17, 5 cm d’ample. El senyor Rafel Mitjans Berga i la Teresa Soler Llobet, ambdós de Mataró, a qui agraeixo algunes precisions, em van dir que no forçosament havia de pertànyer a un ball de bastons, també ho podia ser d’un de cascavells o bé per a una altra festivitat. De camals o camalls, també se’n portaven en ocasions de festa, no sols en altres balls, sinó fins entre gent que no havia de ballar, com encara fan els Macips de Sant Roc d’Arenys. També se n’usaven durant el cant de les caramelles, en alguna cercavila per fer «esquellots», en una rua carnavalesca, etc.

El senyor Àngel Vallverdú, que és la màxima autoritat en matèria de ball de bastons, va comentar que la peça hauria de ser datada de cap a 1900, com els altres exemplars que coneix, a part el d’Esparreguera —que pesa un quilo i mig cada un! Per aquesta època lligaven els cascavells a la peça de tela amb l’ús del filferro.

Àngel Vallverdú el va trobar particularment ric: els altres exemplars que ha vist són folrats de domàs, mentre que aquest ho és d’un vellut molt bo, i el passamà és realment de luxe, això sí, deteriorat per l’ús. També les vetes per subjectar-lo estan mig trencades. Els cascavells o picarols lligats a les cames dels calçons tenen un so característic en les voltes i en els salts. Jo mateix me l’he lligat a la cama i he fet algunes evolucions innocents pel menjador de casa. Dec tenir el cap ple de picarols.