Un nou cançoner barroc manuscrit en català

Add a comment

:: Maria TOLDRÀ ::

La Biblioteca de Catalunya ha adquirit recentment (2025) un manuscrit de poesia catalana del Barroc, que ara té la signatura ms. 10025, desglossada en 10025/1 i 10025/2 per a les dues unitats que el conformen. La primera, que és la més extensa, s’afegeix a la important col·lecció de cançoners barrocs catalans del fons de manuscrits de la Biblioteca. Es tracta d’un exemplar incomplet que es pot datar a la segona meitat del segle XVII; per tant, se situa entre els més antics que ens han arribat d’aquella tradició. La segona part consta d’alguns pocs folis solts amb poemes en castellà i no té relació en origen amb l’anterior.

Els cançoners barrocs catalans recullen obra sobretot de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona (1579-1623), el renovador de la tradició poètica catalana a cavall dels segles XVI i XVII, i el més important i influent dels poetes catalans entre Ausiàs March i Jacint Verdaguer. Progressivament incorporen l’obra poètica de Francesc Fontanella (1622-1681), recuperat i estudiat les últimes dècades com a gran representant de la poesia barroca de mitjan segle XVII. La producció d’aquests dos clàssics va córrer manuscrita fins a inicis del segle XIX i, en el cas de Garcia, també impresa a partir de l’edició promoguda per l’Acadèmia dels Desconfiats (L’armonia del Parnàs, Barcelona: Rafael Figueró, 1703). L’anònim compilador i copista del nostre manuscrit, que sol indicar l’autoria dels poemes, en el cas d’aquests dos autors tan coneguts pel públic es limita a fer-ho amb abreviatures: «G.» és Garcia i «Fon.», Fontanella.

Aquí em centraré en la primera unitat o part del manuscrit, que és incompleta (acèfala i àpoda) i presenta una llacuna entre els plecs sisè i setè. La pèrdua del primer plec impedeix conèixer-ne el títol. Pel contingut, però, s’inscriu en la citada tradició dels cançoners barrocs catalans i es relaciona amb la sèrie de manuscrits intitulats Recreo i jardí del Parnàs (a partir d’un recull de 1631) i amb el perdut cançoner del baró de Segur (Curiositat catalana), del qual ens ha arribat l’índex de primers versos.

Conté 142 poemes, amb alguna repetició. El poeta més ben representat és, amb diferència, Garcia, amb un total de 106 poesies, de les quals 69 són autèntiques —segons el darrer cens establert pel millor coneixedor de la seva obra, Albert Rossich— i 37, falses atribucions; hi dominen els poemes de caràcter burlesc i humorístic, però també n’hi ha d’amorosos, i fins i tot hi trobem un fragment líric de la Comèdia de santa Bàrbara. El segueix, a força distància, Fontanella, amb 20 peces. Entre els poetes menors de l’època hi ha autors poc coneguts i encara menys estudiats, com Pere Antoni Jofreu o Joan Terré (dos poemes cadascun), i, també amb dos (un dels quals, repetit), Antoni Maçaners, de forma anònima en un cas i amb l’atribució «del M.» en l’altre. Amb un únic poema hi apareixen els noms de Cervera i Peixó; dos textos més es poden atribuir, respectivament, a Pardines i a l’historiador Jeroni Pujades (1568-1635), cap dels dos citats pel compilador. Tampoc no es diu el nom de l’autor més jove que he identificat al recull, Joan Bonaventura de Gualbes (1643-1714), amb dues obres, de les quals una seria una falsa atribució, segons els seus editors, Kenneth Brown i Vicent Melchor (1995).

El manuscrit aporta materials nous per a l’estudi de la poesia catalana barroca. D’una banda, s’hi copien poemes l’existència dels quals només es coneixia a través de l’índex del manuscrit Curiositat catalana, per exemple els que comencen «Dos Martins y un Montaner» i «Estant brivant una certa vesprada»; el compilador els atribueix erròniament a Garcia, tot i que el primer fa referència a fets que van tenir lloc el 1644, més de vint anys després de la seva mort. D’altra banda, hi destaca, entre els poemes eròtics que s’hi inclouen, la presència d’alguns no inventariats als repertoris bibliogràfics de poesia catalana barroca, com ara el «Col·loqui entre lo ca. y lo co.» (inc.: «Digas-me, ca., de què ploras») i el sonet falsament atribuït a Garcia que comença «De un bon ca. la mida són nou polsadas». En els poemes d’aquesta tipologia, les al·lusions obscenes apareixen sempre abreujades. També resulta interessant, entre els escassos poemes de caràcter religiós que es llegeixen al cançoner, el caràcter popularitzant de la nadala anònima que comença «Per la montaña·s compta», que, segons la rúbrica, es cantava «al to de “Per Barcelona es compte”».

A continuació ofereixo una descripció del manuscrit. La fórmula «F. V. Garcia + número» indica el número del poema en l’edició d’Albert Rossich (Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, Poesia completa, I-II, Barcelona: Barcino, 2023-2024); les falses atribucions provenen de la mateixa font, completada amb les bases de dades MCEM-Manuscrits catalans de l’Edat Moderna i Poesia en cançoners (a la web Nise). La fórmula «Francesc Fontanella + número» indica provisionalment el número del poema en l’edició de M. Mercè Miró (La poesia de Francesc Fontanella, 2 vols., Barcelona: Curial, 1995), que cal contrastar amb l’edició electrònica de la web Nise.

Descripció del ms. 10025 de la Biblioteca de Catalunya

Segle XVII, 2a meitat. 82 f. sense numerar (= 6 plecs de 12 folis i un d’incomplet de 10 folis, acèfal i àpode)— (I) + 6 f. sense numerar (II). Paper, 23 cm (cobertes); 22 cm (I) i 20,5 cm (II) (text). Un copista per a cada bloc o part. A I, notes en llapis d’una mà del segle XX que assenyalen divergències amb l’edició prínceps de 1703 del Rector de Vallfogona (L’armonia del Parnàs). Restes de l’antic relligat. Protegit amb cobertes de cartró; teixell: «S.17. Poesías. Siglo XVII». A la contracoberta anterior, en llapis: «Manuscrito poético en catalán (siglo XVII) (incompleto)». Exlibris: «From the library of Joan Lluís Gili». I: acèfal i àpode, amb una llacuna entre els plecs sisè i setè (entre f. [72] i [73]); el primer full, mutilat. A la mateixa carpeta, exemplar d’El Correu del Dijous. Suplement de El Correo Catalán (11 setembre 1975), amb un article d’Antoni Ribas: «El Rector de Vallfogona 350 anys després». Català (I) i castellà (II).

[I. Cançoner barroc en català (f. [1-82v])]

  1. [1-2v] [F. V. Garcia 61a]: «Lo engany y desengany del món. Dècimas. Tirsis a Filisart. G[arcia]». Inc.: «Musa, què pretens de mi».
  2. [2v-12] [F. V. Garcia 61b]: «Tirsis a Filizart». Inc.: «Ya de la casa encantada» [al marge d’alguns versos, la mateixa mà anota variants textuals amb un asterisc; per ex., v. 370: «la *esquadra luciferina — *enveja»].
  3. [12] [Antoni Maçaners]: «Epitafi a la sepultura del Rector de Vallfogona». Inc.: «Senyala esta pedra dura» [també al f. [12]].
  4. [12] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «Epitafi a una majordona del Rector de Vallfogona». Inc.: «En aquest sepulcre estret».
  5. [12v] [F. V. Garcia 85]: «Epitafi a l’escolà de Vallfogona sepultat prop la pica de la aygua beneyta». Inc.: «Assí jau un escolà».
  6. [12v] [F. V. Garcia 123]: «Epitafi a un gran cantor». Inc.: «Assí jahuen sepultats».
  7. [13-18] [F. V. Garcia 110]: «A la justa poètica celebrada en Gerona a sant Ignaci de Loyola. Romans». Inc.: «Una nimpha de Sagarra».
  8. [18] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «Soneto». Inc.: «Ubert ja lo vaxell, sens alte, antena».
  9. [18-18v] [F. V. Garcia 138]: «A una monja que portava la crossa devant la prelada». Inc.: «Vuy de la naturalesa».
  10. [18v] [Jeroni Pujades?]: «Dècimas a misser Pexó, que fonch provehit de cota en lloch de misser Aguiló. G[arcia]». Inc.: «Los governs tòrnan caduchs».
  11. [18v-19] [Gaspar Julià (?) Peixó]: «Resposta per dit misser Pexó». Inc.: «Un poeta mendicant».
  12. [19] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «Quintilla. G[arcia]». Inc.: «Ulls teniu de ratpenat».
  13. [19] [F. V. Garcia 35]: «Soneto». Inc.: «Tota apressada la señora Aurora».
  14. [19-19v] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «Cançó. G[arcia]». Inc.: «Tot só ja teu, bellíssima homicida».
  15. [20] [F. V. Garcia 9]: «A un frare cuyner enamorat de una monja. Soneto». Inc.: «Un mirador de monjes se mirava».
  16. [20-20v] [F. V. Garcia 150]: «Cançó». Inc.: «Ves a *posar espinachs — *plantar».
  17. [20v] [F. V. Garcia 11]: «A un frare y una monja. Soneto». Inc.: «Una amorosa junta, un desposori».
  18. [20v-21] [F. V. Garcia 146]: «A un amich picant a un cornut. Redondillas». Inc.: «Un servo Cèsar tenia».
  19. [21-22] [F. V. Garcia 120]: «A una segonada que una lletja li tirà. Redondillas». Inc.: «Una lletja segonada».
  20. [22-24] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «Fàbula de Europa. Romans. G[arcia]». Inc.: «Tingué Agenor, rey fenício».
  21. [24] [F. V. Garcia 66]: «Dècima. G[arcia]». Inc.: «Tecla que sonas ab manxa».
  22. [24-25v] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «Carta a una señora de molt bon humor per un galant. Romans. G[arcia]». Inc.: «Tartaríssima señora».
  23. [25v-26] [F. V. Garcia 115]: «Quintillas a una señora tercenària. G[arcia]». Inc.: «Terçanas teniu, y set?».
  24. [26-26v] [Francesc Fontanella 40]: «Quintillas. Fon[tanella]». Inc.: «Tant, Teresa, heu castigat».
  25. [26v-27v] [Francesc Fontanella 66]: «Romans. Fon[tanella]». Inc.: «Tan henorme és mon dolor».
  26. [27v] [Francesc Fontanella 41]: «Liras. Fon[tanella]». Inc.: «Teresa bella, singular y hermosa».
  27. [27v-28] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «Al marquès de Vilafranca. Soneto. G[arcia]». Inc.: «Trenta mil poch és, diu Vilafranca».
  28. [28-28v] [Joan Bonaventura de Gualbes]: «Sàtira a un jutje del Concell molt vell y atxacós y tocat del mal de gota, que se enamorà de una dama hermosa y poeta, y ella li feu estas dècimas». Inc.: «Tant venir, tant enviar».
  29. [28v-29] [F. V. Garcia 131]: «A una señora donzella molt desdeñosa nomenada Coloma, ab metàphora. G[arcia]». Inc.: «Si sou Coloma, señora».
  30. [29-29v] [F. V. Garcia 145]: «A un mitg cos de santa Bàrbara ben pintat. Epigrama. G[arcia]». Inc.: «Si de Bàrbara divina».
  31. [29v] [F. V. Garcia 24]: «A una señora sabatera enujada. Soneto. G[arcia]». Inc.: «Si en exa perxa, hermosa sabatera».
  32. [29v] [F. V. Garcia (falsa atribució)?]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «Sias en hora bona tota mia».
  33. [30] [F. V. Garcia 71]: «Epitafi a la sepultura del profeta Espelt. G[arcia]». Inc.: «Si pot jaure un cos rodó».
  34. [30] [Antoni Maçaners]: «Epitafi a la sepultura del Rector de Vallfogona. Del M.». Inc.: «Señala esta pedra dura» [també al f. [30]].
  35. [30v] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «En nom de un cavaller a un altre. Quintillas. G[arcia]». Inc.: «Si per tractar de dolors».
  36. [30v] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «Dècimas. G[arcia]». Inc.: «Só jo per ditxa aquell tal».
  37. [30v-31] [F. V. Garcia 15]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «Sempre ha tingut lo món per cosa estraña».
  38. [31] [F. V. Garcia 53]: «Soneto a don Christòphol de Ivert [sic]. G[arcia]». Inc.: «Si dech als officials, si a ningú pach».
  39. [31-32] [F. V. Garcia 114a]: «Carta de Ocari a Benet». Inc.: «Reverent y amat doctor». Al final: «Dat en Santa Coloma de Queralt als 15 de juliol 1608».
  40. [32-35] [F. V. Garcia 114b]: «Resposta de Benet a Ocari. G[arcia]». Inc.: «Reverent señor y amat».
  41. [35] [F. V. Garcia 42]: «A una monja. G[arcia]». Inc.: «Reixa cruel, que la claror divina».
  42. [35v] [F. V. Garcia 47]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «Renech, com Déus és Déus, de un petit pler».
  43. [35v-36] [Francesc Fontanella 50]: «Romans. Fon[tanella]». Inc.: «Reverencia·t fa lo Sol».
  44. [36] [F. V. Garcia 86]: «Dècima a Icart. G[arcia]». Inc.: «Quéxan-se de Icart en va».
  45. [36-36v] [F. V. Garcia 55]: «A Roca Guinarda, gran bandoler. Soneto. G[arcia]». Inc.: «Quant baxas de Montseny, valerós Roca».
  46. [36v] [F. V. Garcia 16]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «Que puga tant la força de la usança».
  47. [36v] [F. V. Garcia 44]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «Quant los ulls de esmaralda, gràcia mia».
  48. [37] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «Soneto al Timbau de Cervera en las festas de la Concepció de Nostra Señora». Inc.: «Quant Cervera las festas de Maria».
  49. [37-37v] [F. V. Garcia 63]: «Dècimas a una monja que pasturava un asa». Inc.: «Bella com un serafí».
  50. [37v-38] [F. V. Garcia 119]: «A una dona casada ab un home petit». Inc.: «Tots en comú ans alegram».
  51. [38-39] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «A una monja. Romans. G[arcia]». Inc.: «O mal àjan las mudanças!».
  52. [39-40] [F. V. Garcia 130]: «A una señora nomenada Serra. G[arcia]». Inc.: «Dos mil voltas me ha tirat».
  53. [40-41] [F. V. Garcia 129]: «A una señ<ñ>ora donzella nomenada Cicília Florexats. G[arcia]». Inc.: «De tots los pans que ha parats».
  54. [41-43] [Pardines]: «A petició de una devota en alabança dels capons del any. Romans. G[arcia]». Inc.: «Jo, escriure? Gentil donayre».
  55. [43] [F. V. Garcia 133]: «A una moça anomenada Catharina Real que fehia cara a dos hòmens. Redondillas. G[arcia]». Inc.: «Moltas queixas tinch de vós».
  56. [43-44v] [F. V. Garcia 153]: «Al enterro de l’Interès. Romans. G[arcia]». Inc.: «Diu que s’és mort lo Interès».
  57. [44v-45] [Francesc Fontanella 54]: «Romans. Fontanella». Inc.: «Què importa, pastora hermosa».
  58. [45-46] [Francesc Fontanella 48]: «Romans». Inc.: «Quant del furibundo Marte».
  59. [46-46v] [Joan Terré?]: «A una estafa. R. Ter.». Inc.: «Qu·és possible que ha pogut».
  60. [46v] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «A la mort de Clara Pujol. Dècima». Inc.: «Que t’estime per riquesa».
  61. [46v-47] [F. V. Garcia 20]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «Per a curar de rael, señora mia».
  62. [47] [F. V. Garcia 29]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «Pel cap de greus, miñona, que·t vull bé».
  63. [47] [F. V. Garcia 135]: «En porfia de alcansar una dama. Redondillas. G[arcia]». Inc.: «Pretén mon cor en amar».
  64. [47-47v] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «Per sa pròpria señora un majordom».
  65. [47v] [F. V. Garcia 30]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «Poch més de la primera passaria».
  66. [47v-48] [Francesc Fontanella 255]: «Al naxament de Christo. Fon[tanella]». Inc.: «Pastorets d’esta comarca».
  67. [48] [Anònim]: «Al naxament de Christo, al to de “Per Barcelona es compte”». Inc.: «Per la montaña·s compta».
  68. [48-48v] [F. V. Garcia 38]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «Per exos ulls te jur, gentil fragona».
  69. [48v] [F. V. Garcia 25]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «Petita és, jo u confés, la tacañona».
  70. [48v] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «A una vella ab una filla. Epigrama. G[arcia]». Inc.: «No·m fassas figuras, jàhia».
  71. [49-50] [F. V. Garcia 95]: «A la mulassa de Tortosa. G[arcia]». Inc.: «Per cert, madó Cucafera».
  72. [50] [F. V. Garcia 3]: «Soneto. G.». Inc.: «Plantant llorers junt a las cristal·linas».
  73. [50-50v] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «De repente ab consonants forsats». Inc.: «Pel llum de Judas, xica, que·l forat».
  74. [50v] [F. V. Garcia (falsa atribució)?]: «A un fadrí notari, poeta presumit. Soneto. G[arcia]». Inc.: «O vós, discret notari afadrinat».
  75. [50v-51] [F. V. Garcia 50]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «O Tyrsi, axí de l’hu a l’altre pol».
  76. [51] [Francesc Fontanella 38]: «Dècimas. Fon[tanella]». Inc.: «O he de morir o he de amar».
  77. [51v] [F. V. Garcia (falsa atribució)?]: «Fingex G[arcia] a Ter[rer]. Soneto». Inc.: «O tu, insigne poeta cathalà».
  78. [51v] [F. V. Garcia 58]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «No·m tir ni·m pach ab tu, vana quimera».
  79. [51v-52] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «Al duch de Montaleon, convalescent de una malaltia. G[arcia]». Inc.: «No tant lo curs Apol·lo apressurava».
  80. [52-54v] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «Dècimas. G[arcia]». Inc.: «No serà persona cuerda».
  81. [54v] [F. V. Garcia 56]: «Soneto en diálogo entre los cónsules de Tarragona y un criado del arçobispo. G[arcia]». Inc.: «Monseñor illustríssimo ha mandado».
  82. [54v] [F. V. Garcia 32]: «Soneto a una monja varolosa. G[arcia]». Inc.: «Mala Pasqua us do Déu, monja corcada».
  83. [54v-55] [F. V. Garcia 34]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «Maleta de convent, gruta de hostal».
  84. [55] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «Mir lo que fa, que·l posa massa baix».
  85. [55-55v] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «Estansa. G[arcia]». Inc.: «Ma dolsa llibertat y exempta vida».
  86. [55v] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «Venus a son marit Vulcano. G[arcia]». Inc.: «Marit impertinent, què preteneu».
  87. [55v] [F. V. Garcia 67]: «Dècima». Inc.: «Mirava’s na Catharina».
  88. [55v-56v] [F. V. Garcia 77]: «A una dama que firà a son galant ab un anell de vidre. Dècimas. G[arcia]». Inc.: «Molt estim, señora mia».
  89. [56v-57] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «Més espinosa sou que las castañas».
  90. [57] [F. V. Garcia 143]: «A una figura de un sant mal pintada. Epigrama. G[arcia]». Inc.: «Las mans que m’atormentaren».
  91. [57-60] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «Fàbula de Venus y Vulcano. Romans. G[arcia]». Inc.: «Lo pare de las desgràcias».
  92. [60] [F. V. Garcia 5]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «Los raitgs de l’Orient desembaynava».
  93. [60-60v] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «Jo no sé, Amor, en què havem de parar».
  94. [60v] [Antoni Maçaners]: «A las obras de Vallfogona. G[arcia]». Inc.: «Ingeni soberà, trassa divina».
  95. [60v] [F. V. Garcia 70]: «Epitafi a un gran bevador de aigua ardent, lo qual morí de gota. Dècima. G[arcia]». Inc.: «Hic jacet lo qui cregué».
  96. [61-61v] [Francesc Fontanella 51]: «Romans. Fon[tanella]». Inc.: «Fulmínan mos ulls incendis».
  97. [61v] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «En lo cor de la iglésia de Vallbona».
  98. [61v] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «Octavas. G[arcia]». Inc.: «Estant brivant en una certa vesprada».
  99. [62-62v] [Francesc Fontanella 39]: «Dècimas. Fon[tanella]». Inc.: «En estas dos flors, señora».
  100. [62v-63] [Francesc Fontanella 56]: «Romans a una monja. Fon[tanella]». Inc.: «En la més nova ventura».
  101. [63v] [F. V. Garcia 23]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «En poder del doctor Tuturutut».
  102. [63v-64] [F. V. Garcia 141]: «A una señora nomenada Campana. Redondillas. G[arcia]». Inc.: «En la nit de mos pesars».
  103. [64] [Francesc Fontanella 254]: «Al naxament de Christo. Fon[tanella]». Inc.: «Entre funestas ruïnas».
  104. [64-64v] [F. V. Garcia 54]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «En las faldas del somni descansava».
  105. [64v] [F. V. Garcia 51]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «Estich per a llansar-me dins un foch».
  106. [64v] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «Entrant un cert capó, que no deuria».
  107. [64v-65] [F. V. Garcia 52]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «Estafeta de musas regaladas».
  108. [65-65v] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «Romans. G[arcia]». Inc.: «Estava’s gloriant lo amor».
  109. [65v-66v] [Francesc Fontanella 47]: «Romans. Fon[tanella]». Inc.: «En felicitat tant nova».
  110. [66v-67] [Francesc Fontanella 55]: «Romans. Fon[tanella]». Inc.: «És ora ja que l’amor».
  111. [67-67v] [F. V. Garcia 18]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «De l’arca ahont se embarcà naturalesa».
  112. [67v] [F. V. Garcia 26]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «Dexe’s de axò, señora Isabeleta».
  113. [67v] [F. V. Garcia 31]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «Desitjós una nit de calar brotxa».
  114. [67v-68] [F. V. Garcia 8]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «De las exalacions que l’ayre cria».
  115. [68-68v] [Pere Antoni Jofreu]: «Lletrilla de misser Jofreu». Inc.: «De aquell, de aquell all tendre».
  116. [68v] [Pere Antoni Jofreu]: «Dècima d’en Grau y Eulària». Inc.: «De una molt reñida guerra».
  117. [68v-69] [F. V. Garcia 74]: «Dècima a una dama a qui daren un gerro de aygua. G[arcia]». Inc.: «De la caritat vinguí».
  118. [69] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «Epitafi. G[arcia]». Inc.: «Detràs de aquesta paret» [variació de «En aquest sepulcre estret»].
  119. [69] [F. V. Garcia 14]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «De exos cabells tant pentinats debades».
  120. [69-69v] [F. V. Garcia 48]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «De ma estela fatal la eretja cara».
  121. [69v] [F. V. Garcia 10]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «De unas horas romanas, sor Maria».
  122. [69v-70] [Francesc Fontanella 74]: «Romans. Fon[tanella]». Inc.: «Divina bellesa».
  123. [70-71] [Francesc Fontanella 53]: «Romans. Fon[tanella]». Inc.: «Del vall profundo de olvit».
  124. [71] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «De un bon ca. la mida són nou polsadas».
  125. [71-71v] [Cervera]: «Col·loqui en un f. del Remey y en Pere de na Lleona con mon. de Cervera. Soneto. G[arcia]». Inc.: «F.: Digau-me, Pere, qui és un cert mussol».
  126. [71v] [Joan Bonaventura de Gualbes (falsa atribució) o F. V. Garcia (falsa atribució)]: «A don Joseph Gamis. Dècima. G[arcia]». Inc.: «Don Gamis, farcit de borras».
  127. [71v] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «Dècima al privilegi de misser Montaner, conseller en cap lo any 1644, en què pretenia ser conceller altre any. G[arcia]». Inc.: «Dos Martins y un Montaner».
  128. [72] [Anònim]: «Col·loqui entre lo ca. y lo co.». Inc.: «Digas-me, ca., de què ploras».
  129. [72-72v] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «Cruel Joana, glòria de las mossas».
  130. [72v] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «Lyra. G[arcia]». Inc.: «Callada nit, que miras».
  131. [72v] [F. V. Garcia 10]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «Amo una pedra que segons és dura».
  132. [73-73v] [F. V. Garcia (falsa atribució), «En un bosc de Guadarrama» (acèfal)]. Inc.: «[…] o mar ditxós y sagrat / èmulo de ma ventura».
  133. [73v-74v] [F. V. Garcia (fragment de la Comèdia de santa Bàrbara)]: «De un desditxat amant enamorat. G[arcia]». Inc.: «Ja temps seria, amor, que en ta audiència».
  134. [74v-75] [F. V. Garcia 139]: «Redondillas a una Jacinta. G[arcia]». Inc.: «Ya amor contra mi·s provoca».
  135. [75v] [F. V. Garcia 22]: «Soneto. G[arcia]». Inc.: «Ya per a dar un tom mon seny estava».
  136. [75v-76v] [Francesc Fontanella 45]: «Romans. Fon[tanella]». Inc.: «Ya que lo rigor fatal».
  137. [77] [Francesc Fontanella 60]: «Romans. Fon[tanella]». Inc.: «Ja cessaran los rigors».
  138. [77-78] [Francesc Fontanella 46]: «Romans. Fon[tanella]». Inc.: «Ya que no saps los rigors».
  139. [78-81v] [Joan Terré]: «Romans de don Joan Terré al sagristà dels Àngels, que li havia enviat un romans». Inc.: «Il·lustríssim sagristà».
  140. [81v] [F. V. Garcia (falsa atribució)]: «A la llengua castellana. Soneto. G[arcia]». Inc.: «Gaste qui de las flors de la poesia».
  141. [81v-82] [Francesc Fontanella 57]: «Romans a las musas. Fon[tanella]». Inc.: «Favor, soberanas musas».
  142. [82-82v] [F. V. Garcia 89]: «Al canonge Ferrer, acerca de la composició de un llibre espiritual. G[arcia]». Inc.: «Ferrer, ab modos tant vells» [s’interromp al vers «o trassa rara y engeniosa»].

[II. Fulls solts amb poemes en castellà (f. [1-6v])]

  1. [1] [Poema acèfal]. Inc.: «[…] e los jardines de Chipre».
  2. [1-1v] [Poema àpode]. «Otra con pintura». Inc.: «Al cherubín más discreto que oý».
  3. [2] [Poema acèfal]. Inc.: «[…] es un afecto covarde».
  4. [2-2v]: «Otra». Inc.: «De un risco guarnecido».
  5. [2v-3]: «Otra a una beldat». Inc.: «Si de unos ojos hermosos».
  6. [3-3v]: «Otra». Inc.: «Por esclavo de Cupido».
  7. [3v-4]: «Otra». Inc.: «Resibe, adorado ausente».
  8. [4v]: «Otra». Inc.: «Escucha, hermosa Amarilis».
  9. [4v] [Sense text]. «Otra».
  10. [5]: «Varias cansiones». Inc.: «Un corazón desdichado».
  11. [5-6]: «Otra en que se difine el amor. Estribillo». Inc.: «Qu[i]én es amor? Es un lleal [sic] traidor». «Coblas». Inc.: «Divina, hermosa Casandra».
  12. [6-6v]: «Otra a un amor penando». Inc.: «Desde un ramo de asmeralda».

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.