Bibliografia d’Eulàlia Duran i Grau

Add a comment

:: Maria TOLDRÀ ::

Última actualització: 13 de juny de 2025

Eulàlia Duran i Grau (Barcelona, 1934). Historiadora. Catedràtica de Literatura catalana moderna a la Universitat de Barcelona, on va fer classes entre 1977 i 2004, i des d’on ha format i dirigit la tesi doctoral de diversos historiadors i filòlegs modernistes. Membre de la Secció històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, entre d’altres institucions. Creu de Sant Jordi (2006).

Les seves investigacions s’han centrat especialment en la història de la cultura catalana al Renaixement, la propagandística política coetània, la història de la historiografia catalana, l’inventari del patrimoni bibliogràfic i l’edició de textos historiogràfics i epistolaris moderns i contemporanis. Ha estat redactora de la Gran Enciclopèdia Catalana i traductora de Pierre Vilar al català.

Bibliografia d’Eulàlia Duran i Grau (1958-)

  1. [Amb Max CAHNER], «Un molí de Montserrat a la Segarra», Germinabit (gener-febrer 1958), p. 4-6, 12. ☛ https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1512041
  2. [Amb Max CAHNER], «La Guerra Gran a través de la poesia de l’època (1793-1795)», Germinabit, 58 (gener 1959), p. 3-5. ☛ https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1512046
  3. [Amb Max CAHNER], «Una lletra privada en vers, del segle XVIII», Germinabit, 59 (febrer 1959), p. 8-9. ☛ https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1512047
  4. Traducció de Pierre VILAR, Catalunya dins l’Espanya moderna, 4 vol., Barcelona: Edicions 62, 1964-1968.
  5. Redacció d’uns dos-cents articles de la Gran Enciclopèdia Catalana, 1969-1977.
  6. «La vida i l’obra de Joan Baptista Anyes», introducció a l’edició facsímil de Joan Baptista Anyes, La vida de sant Julià abat y màrtyr y de santa Basilyssa verge […], Barcelona: Edicions 62, 1971, p. [3-7].
  7. «Les sèries documentals de l’Arxiu Històric de Mallorca referents a la repressió de la Germania», Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, XXXIII (1972), p. 550-557. ☛ https://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/bolletiSocietatLulliana/index/assoc/BSAL_Tom/_033pdf.dir/BSAL_Tom_033.pdf
  8. Traducció de Pierre VILAR, Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII, Barcelona: Curial, 1973.
  9. [Amb Max CAHNER], «La fi de l’Edat Mitjana i el Renaixement», dins Agustí DURAN I SANPERE (dir.), Història de Barcelona, I: De la Prehistòria al segle XVI, Barcelona: Aedos, 1975, p. 406-525.
  10. «La guerra de les Germanies i la seva interpretació», Randa, 1 (1975), p. 25-62.
  11. «Joanot Colom, heroi de la revolució mallorquina», L’Avenç, 5 (setembre 1977), p. 13-16.
  12. Redacció de quaranta-cinc articles del Diccionari de la literatura catalana, Barcelona: Edicions 62, 1979.
  13. «La crisi rural mallorquina els segles XV i XVI», Estudis d’Història Agrària, 3 (1979), p. 53-77. ☛ https://revistes.ub.edu/index.php/estudishistoriaagraria/article/view/33859
  14. Cristòfor DESPUIG, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, edició d’Eulàlia Duran, Barcelona: Universitat de Barcelona; Curial, 1981.
  15. «El segle XVI» i «El segle XVII», dins Albert BALCELLS (coord.), Història dels Països Catalans. Dels orígens a 1714, 2, Barcelona: EDHASA, 1981, p. 995-1152, 1203-1215.
  16. «Els orígens de la Universitat de Barcelona», dins L’aportació de la Universitat catalana a la ciència i a la cultura, Barcelona: L’Avenç, 1981, p. 11-17.
  17. «Joan Binimelis i la guerra de les Germanies a Mallorca», Randa, 12 (1981), p. 89-123.
  18. «Aspectes ideològics de les Germanies» (*), Pedralbes, 2 (1982), p. 53-67. ☛ https://raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/100397
  19. Les Germanies als Països Catalans, Barcelona: Curial, 1982.
  20. «Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Resposta a unes “notes a la nova edició”», Serra d’Or, 271 (abril 1982), p. 235-236.
  21. «Unes cartes amoroses del segle XVI en català» (*), L’Espill, 15 (1982), p. 25-51.
  22. Traducció de textos de J. N. HILLGARTH, dins Vida de Ramon Llull: les fonts escrites i la iconografia coetànies, presentades per Miquel Batllori i J. N. Hillgarth, Barcelona: Associació de Bibliòfils de Barcelona, 1982].
  23. Traducció de Pierre VILAR, Estat, nació, socialisme. Estudis sobre el cas espanyol, Barcelona: Curial, 1982.
  24. «Entorn de la figura de l’Encobert» (*), Estudis de Llengua i Literatura Catalanes oferts a R. Aramon i Serra en el seu setantè aniversari, III [Estudis Universitaris Catalans, XXV], Barcelona: Curial, 1983, p. 147-167. ☛ https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/publicaciones/numeros_por_mes.do?idPublicacion=1321&anyo=1983
  25. «Les claus del Regne de Mallorca», Serra d’Or, 282 (març 1983), p. 141-144.
  26. «La Catalunya renaixentista», La Vanguardia (8 novembre 1983), p. 36.
  27. [Amb Agustí DURAN I SANPERE], La passió de Cervera. Misteri del segle XVI, Barcelona: Curial, 1984.
  28. Les cròniques valencianes sobre les Germanies de Guillem Ramon Català i de Miquel Garcia (segle XVI), València: Edicions Tres i Quatre, 1984.
  29. «Les Germanies», dins Ulisses: Enciclopèdia de la recerca i la descoberta, 11: Els Països Catalans, Barcelona: Ulisses, 1984, p. 248-251.
  30. Lluís Ponç d’Icard i el «Llibre de les grandeses de Tarragona», Barcelona: Curial, 1984.
  31. «Una figura ligada a Cataluña (Pierre Vilar)», La Vanguardia (28 novembre 1984), p. 37.
  32. Traducció de Pierre VILAR, Història d’Espanya, Barcelona: Crítica, 1984.
  33. «Idéologie et conscience sociale dans le mouvement révolutionnaire des Germanies», dins Mouvements populaires et conscience sociale, XVIe-XIXe siècle, París: Éditions du Centre National de la Recherche Scientifique: Université Paris VII, 1985, p. 87-99.
  34. «Corbera, Romeu», dins Lexikon des Mittelalters, III, Munic; Zuric: Artemis Verlag, 1986, col. 223-224.
  35. «L’erasmisme als Països Catalans», dins Erasme i l’erasmisme. Una col·laboració interdepartamental, Barcelona: Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona; Universitat de Barcelona, 1986, p. 41-65.
  36. «Sobre l’erasmisme als Països Catalans», Saó, 92 (octubre 1986), p. 16-17.
  37. Traducció de Pierre VILAR, La guerra civil espanyola, Barcelona: Crítica, 1986.
  38. «Dues novel·les desconegudes del canonge valencià Jordi Centelles (vers el 1500)» (*), Els Marges, 36 (1987), p. 21-37. ☛ https://raco.cat/index.php/Marges/article/view/108899
  39. Simbologia política catalana a l’inici dels temps moderns, discurs llegit el dia 10 de desembre de 1987 en l’acte de recepció pública d’Eulàlia Duran a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (*), Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 1987, p. 5-40. ☛ http://www.boneslletres.cat/publicacions/Discursos/b13799071.pdf
  40. «Antoni Agustí i els cercles humanístics catalans» (*), Jornades d’Història «Antoni Agustín i el seu temps (1517-1586)», Barcelona: Departament d’Història Moderna de Tarragona: Universitat de Barcelona; Promociones Publicaciones Universitarias, 1988, p. 261-274.
  41. «El comienzo de la modernidad», Cuenta y Razón, 36 (abril-maig 1988), p. 25-31. ☛ https://cuentayrazon.es/archivo/Num036_003.pdf
  42. «Història i cultura: la voluntat de l’home», Crònica d’Ensenyament, 10 (desembre 1988), p. 17-18.
  43. Ressenya d’Estefania DE REQUESENS, Cartes íntimes d’una dama catalana del s. XVI, edició de Maite Guisado, Barcelona: Edicions LaSal, 1987, dins Llengua & Literatura, 3 (1988-1989), p. 602-605.
  44. Antonio BECCADELLI, Dels fets e dits del gran rey Alfonso, versió catalana del segle XV de Jordi de Centelles, a cura d’Eulàlia Duran, establiment del text llatí a cura de Mariàngela Vilallonga, apèndix de Joan Ruiz Calonja, Barcelona: Editorial Barcino, 1990 (Els Nostres Clàssics, A,129).
  45. «La universitat i la societat barcelonines», dins Història de la Universitat de Barcelona. I Simposium, 1988, Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1990, p. 699-704.
  46. «Miquel Batllori, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes», Serra d’Or, 368 (setembre 1990), p. 631-633.
  47. «Defensa de la pròpia tradició davant d’Itàlia al segle XVI» (*), Miscel·lània Joan Fuster, III, estudis de llengua i literatura a cura d’Antoni Ferrando i d’Albert G. Hauf, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, etc., 1991, p. 241-265.
  48. «La divinització com a estratègia de poder a la Catalunya del segle XV» (*), dins L’època de Colom. Catalunya a la segona meitat del segle XV, nadala de la Fundació Jaume I, Barcelona: Fundació Jaume I, 1991, p. 74-79. ☛ https://fundaciocarulla.cat/wp-content/uploads/2020/01/Nadala_1991_L%C2%B4%C3%A8poca-de-colom-catalunya-a-la-segona-meitat-del-segle-xv.pdf
  49. Sobre la mitificació dels orígens nacionals catalans (*), discurs llegit en la sessió inaugural del curs 1991-1992 de l’Institut d’Estudis Catalans, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1991, p. 7-19. ☛ https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000492/00000029.pdf
  50. «La difusió de l’obra de Pere Tomic: edicions i manuscrits» (*), L’Avenç, 165 (desembre 1992), 32-34 i 51-53.
  51. «Pensament, art i cultura», dins Jaume SOBREQUÉS (dir.), Història de Barcelona, 4: Barcelona dins la Catalunya moderna (segles XVI i XVII), Barcelona: Enciclopèdia Catalana; Ajuntament de Barcelona, 1992, p. 307-358.
  52. «Sobre l’erasmisme als Països Catalans», Butlletí del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres de Catalunya, 79 (1992), p. 52-55.
  53. Miquel BATLLORI, Obra completa, 20 vol., direcció d’Eulàlia Duran i coordinació de Josep Solervicens, València: Tres i Quatre, 1993 seg. I: De l’Edat Mitjana, 1993; II: Ramon Llull i el lul·lisme, 1993; III: Arnau de Vilanova i l’arnaldisme, 1994; IV: La família Borja, 1994; V: De l’Humanisme i del Renaixement, 1995; VI: Les reformes religioses al segle XVI, 1996; VII: Baltasar Gracián i el Barroc, 1996; VIII: Cultura i finances a l’Edat Moderna, 1997; IX: La Il·lustració, 1997; X: Els catalans en la cultura hispanoitaliana, 1998; XI: Història, classicisme i filosofia al segle XVIII: Gustà, Pou i els Masdéu, 1998; XII: Estètica i musicologia neoclàssiques: Esteban de Arteaga, 1999; XIII: Lingüística i etnologia al segle XVIII: Lorenzo Hervás, 1999; XIV: Iberoamèrica. Del descobriment a la independència, 1999; XV: Història i mite de la intervenció dels jesuïtes en la independència d’Hispanoamèrica: Juan Pablo Viscardo, 2001; XVI: Del Vuit-cents al Nou-cents: Balmes, Ehrle, Costa i Llobera, Casanovas, 2002; XVII: Galeria de personatges, 2001; XVIII: L’Església i la II República espanyola: el cardenal Vidal i Barraquer, 2002; XIX: Records personals i últims escrits, 2003; XX: Josep Solervicens, Bibliografia de Miquel Batllori.
  54. «Antonio Agustín y su entorno familiar», dins M. H. CRAWFORD (ed.), Antonio Agustín between Renaissance and Counter-Reform, Londres: The Warburg Institute; University of London, 1993, p. 5-19. [Trad. catalana: «Antoni Agustí i el seu entorn familiar» (*), dins Estudis (2004)]
  55. [Amb Josep SOLERVICENS], Orientacions bibliogràfiques sobre literatura catalana moderna (1474-1833), Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1993.
  56. «Joan Binimelis i la seva història de Mallorca» (*), Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, XLIX (1993), p. 485-496. [Reproduït dins Joan Binimelis, historiador de Mallorca (1539-1616), IV Centenari de la redacció de la Història del present Regne de Mallorca (1593-1993), Palma de Mallorca: Societat Arqueològica Lul·liana; Museu de Mallorca, 1994 (Monografies, 4)]. ☛ https://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/bolletiSocietatLulliana/index/assoc/BSAL_199/3v49p485.dir/BSAL_1993v49p485.pdf
  57. «La cort reial com a centre de propaganda monàrquica: la participació morisca en l’exaltació messiànica dels Reis Catòlics» (*), Pedralbes, 13/II [Les institucions catalanes (segles XV-XVII). Tercer Congrés d’Història Moderna de Catalunya] (1993), p. 505-514. ☛ https://raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/103416
  58. «La Passió cerverina del segle XVI», dins Guia Històrica de Cervera: dels orígens als nostres dies, dirigida per Teresa Salat i Blanca Cuñé, Cervera: Centre Municipal de Cultura de Cervera: Diputació de Lleida, 1993, p. 108-109.
  59. «Pròleg» a Ramon PLANES I ALBETS, La descripció dels arxius municipals catalans fins a la fi del segle XIX: l’Arxiu de la Ciutat de Solsona, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1993, p. 9-10.
  60. «L’aportació dels notaris a la historiografia catalana» (*), Actes del I Congrés d’història del notariat català, Barcelona: Fundació Noguera, 1994, p. 321-331.
  61. «L’obra completa del pare Miquel Batllori», Serra d’Or, 411 (març 1994), p. 47-48.
  62. «La historiografia catalana en el pas del Renaixement al Barroc: el poema èpic de Joan Pujol (1573)» (*), dins La cultura catalana tra l’Umanesimo e il Barocco, a cura de Carlos Romero i Rossend Arqués, Pàdua: Programma, 1994, p. 271-280.
  63. «Pròleg» a Antoni Ignasi ALOMAR, Les armes mítiques de Jaume I procedents de Mallorca, Palma de Mallorca: Edicions Documenta Balear, 1994, p. 9-13.
  64. «Pròleg» a Armand DE FLUVIÀ, Els quatre pals. L’escut dels comtes de Barcelona, Barcelona: Rafael Dalmau, 1994, p. 5-8.
  65. Lluís NICOLAU D’OLWER, Cartes a Hermínia Grau i Aymà, a cura d’Eulàlia Duran i Montserrat Albet, Barcelona: Curial; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995.
  66. [Amb Montserrat ALBET], «Epistolari entre Josep Carner i Lluís Nicolau d’Olwer», dins Epistolari de Josep Carner**, a cura d’Albert Manent i Jaume Medina, Barcelona: Curial, 1995, p. 393-432.
  67. «Aspectes mil·lenaristes en les Germanies valencianes», El Contemporani, 5 (1995), p. 21-29.
  68. «El “Don Joan” de Ferran Soldevila», Serra d’Or, 425 (maig 1995), p. 53-54.
  69. «L’obra (de Pierre Vilar) i la seva traducció», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, VI (1995), p. 101-104. ☛ https://revistes.iec.cat/index.php/BSCEH/article/view/20015.001
  70. «Narcís Feliu de la Penya, historiador i polític», Afers, 20 (1995), p. 73-86.
  71. «Patriotisme i mil·lenarisme al segle XVI» (*), Recerques, 32 (1995), p. 7-18. ☛ https://raco.cat/index.php/Recerques/article/view/137739
  72. «Renaixement: l’inici de les nacionalitats», dins Georges DUBY (ed.), Els ideals de la Mediterrània dins la cultura europea, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995, p. 243-255.
  73. Ressenya d’Arnaldi DE VILLANOVA, Regimen sanitatis ad Regem Aragonum. (Un tractat de dietètica de l’any 1305), edició crítica, comentaris i notes a cura d’Anna Trias Teixidor, Barcelona: ETD, 1994, dins Arxiu de Textos Catalans Antics, 14 (1995), p. 331-333. ☛ https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7433836
  74. «Pròleg» a Miquel BATLLORI, De l’Humanisme i del Renaixement, València: Tres i Quatre, 1995 (Obra completa, V), p. VII-XI.
  75. «Realitat i ficció en la novel·la castellana Qüestión de amor (València 1513)» (*), Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XLV (1995-1996), p. 389-407. ☛ https://raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/view/195359
  76. [Amb Josep SOLERVICENS], Renaixement a la carta, Barcelona: Universitat de Barcelona; Vic: Eumo, 1996.
  77. «Profecia i revolta social al regne de València a l’inici del segle XVI», dins Storia e figure dell’Apocalisse fra ‘500 e ‘600. Atti del 4º Congresso internazionale di studi gioachimiti San Giovanni in Fiore – 14-17 settembre 1994, edició de Roberto Rusconi, Roma: Viella, 1996, p. 175-194.
  78. [Amb Joan REQUESENS], Profecia i poder al Renaixement. Texts profètics catalans favorables a Ferran el Catòlic, València: Eliseu Climent editor, 1997.
  79. «Del Renaixement al Barroc», dins Borja DE RIQUER (dir.), Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, IV: Crisi institucional i canvi social: segles XVI i XVII, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997, p. 220-235.
  80. «El mite dels agermanats», dins Borja DE RIQUER (dir.), Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, IV: Crisi institucional i canvi social: segles XVI i XVII, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997, p. 320-321.
  81. «La profecia política: rat-penats i encoberts», dins Borja DE RIQUER (dir.), Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, IV: Crisi institucional i canvi social: segles XVI i XVII, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997, p. 301.
  82. «Renaixement i Barroc: la il·lusió de la modernitat» (*), dins Pere GABRIEL (dir.), Història de la cultura catalana, II: Renaixement i Barroc. Segles XVI-XVII, Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 119-144.
  83. «El silenci eloqüent. Barcelona en la novel·la Los diez libros de fortuna d’amor d’Antonio Lofrasso (1573)» (*), Llengua & Literatura, 8 (1997), p. 77-100. ☛ https://revistes.iec.cat/index.php/LLiL/article/view/21981.001
  84. «La valoració renaixentista d’Ausiàs Marc» (*), Homenatge a Arthur Terry, 1 [Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 35], Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997, p. 93-108.
  85. «Presentació» a Eulàlia MIRALLES i Maria TOLDRÀ, «La tradició manuscrita de l’obra de Francesc Tarafa: biblioteques de Barcelona», Anuari de Filologia, XX, C, 8 (1997), p. 43-44.
  86. [Amb M. del Mar BATLLE, Eulàlia MIRALLES, Maria TOLDRÀ i Joan TRES], Repertori de manuscrits catalans (1474-1620), I, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1998.
  87. «Els estudis sobre el Renaixement», Jornades sobre l’obra de Miquel Batllori, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1998 (Jornades científiques, 3), p. 45-50. ☛ https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000351/00000089.pdf
  88. «Les perplexitats de Joan Fuster», Caplletra, 24 (1998), p. 117-124. ☛ https://turia.uv.es//index.php/caplletra/article/view/7308
  89. «Una refutació valenciana de l’Islam (segle XV)» (*), Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, LXXIV [Cultura i humanisme en les lletres hispàniques (s. XV-XVI)] (1998), p. 141-160. ☛ https://www.castellonenca.com/wp-content/uploads/2022/07/1998-boletin-1998.pdf
  90. «Una singular narració coetània del procés d’unió de les corones de Castella i d’Aragó sota els Reis Catòlics en clau de faula d’animals», Miscel·lània Joan Ainaud de Lasarte, I, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat et alii, 1998, p. 459-468.
  91. «Presentació» d’Anna GUDAYOL, «Inventaris de biblioteques en el món hispànic a l’època tardomedieval i moderna. Balanç bibliogràfic (1980-1997)», Anuari de Filologia, XXI, C, 9 (1998-1999), p. 29-30. ☛ https://www.academia.edu/3392366/
  92. Redacció d’articles per al Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya, 3 vol., Barcelona: Generalitat de Catalunya; Editorial Claret, 1998-2001.
  93. [Amb Eulàlia MIRALLES i Maria TOLDRÀ], Repertori de manuscrits catalans (1474-1620), II.1, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2000.
  94. Agustí Duran i Sanpere, semblança biogràfica, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2000. ☛ https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000040%5C00000094.pdf
  95. «Els conceptes d’Espanya en el segle XVI», L’Avenç, 244 (febrer 2000), p. 27-34.
  96. «L’escatologia com a arma de poder de la monarquia», Simposi Internacional Literatura, Història i/o Propaganda?, València, 24-28 d’octubre 2000, Premis Octubre 2000 [conferència inèdita].
  97. «La imatge del rei Alfons» (*), La Corona d’Aragona ai tempi di Alfonso il Magnanimo, XVI Congresso Internazionale di Storia della Corona d’Aragona, II, Nàpols: Paparo Edizioni, 2000, p. 1401-1418.
  98. [Amb Josep SOLERVICENS], «La poesia del Renaixement», dins Josep Solervicens (coord.), Literatura Catalana Moderna I: el Renaixement, Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2000, p. 11-20, 26-30.
  99. «Les plataformes de difusió del cànon renaixentista», dins Josep SOLERVICENS (coord.), Literatura Catalana Moderna I: el Renaixement, Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2000, p. 1-35.
  100. «Literatura i mecenatge» (*), Actes del I, II i III Col·loquis sobre art i cultura a l’època del Renaixement a la Corona d’Aragó, Tortosa: Ajuntament de Tortosa, 2000, p. 135-145.
  101. Ressenya d’Antoni M. BADIA I MARGARIT, Les Regles d’esquivar vocables i la «Qüestió de la llengua», Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1999, dins Arxiu de Textos Catalans Antics, 19 (2000), p. 715-719. ☛ https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7406834
  102. Ressenya de Paolo MANINCHEDDA (ed.), La Sardegna e la presenza catalana nel Mediterraneo. Atti del VI Congresso (III Internazionale) dell’Associazione Italiana di Studi Catalani, 2 vol., Càller: Cooperativa Universitaria Editrice Cagliaritana, 1998, dins Estudis Romànics, XXII (2000), p. 293-301. ☛ https://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/view/8295.001
  103. «Historiografia del Renaixement», Recerques, 40 (2000), p. 5-14. ☛ https://raco.cat/index.php/Recerques/article/view/137776
  104. «Nota preliminar» a l’edició facsimilar de Vicent GARCIA, RECTOR DE VALLFOGONA, L’harmonia del Parnàs, Barcelona: Publicacions de la Universitat de València; Edicions Universitat de Barcelona, 2000, p. 7-8.
  105. «Pròleg» a Joana RIPOLLÈS-PONSI ORTIZ i Maria-Pau TRAYNER VILANOVA, Emma de Barcelona. Una dona a l’inici de la història de Catalunya (segles IX-X), Barcelona: Editorial Mediterrània, 2000, p. 99-100.
  106. Joan Baptista ANYÉS, Obra profana. Apologies, València 1545, introducció d’Eulàlia Duran, edició del text llatí i traducció catalana de Martí Duran, Barcelona: Universidad Nacional de Educación a Distancia; Reial Acadèmia de Bones Lletres, 2001.
  107. [Amb Eulàlia MIRALLES i Maria TOLDRÀ], Repertori de manuscrits catalans (1474-1620), II.2, Barcelona: Universitat de Barcelona; Institut d’Estudis Catalans, 2001.
  108. [Amb Josep SOLERVICENS], «L’obra completa de Miquel Batllori», dins La saviesa de Batllori, València: Editorial Saó, 2001, p. 175-185.
  109. «Literatura catalana moderna», Reports de la recerca a Catalunya. Literatura catalana, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2001, p. 21-26, 51-52.
  110. «Breus notes biogràfiques», dins Clarianes de la memòria. Catàleg de l’exposició Any Duran i Sanpere, guió d’Eulàlia Duran i M. Teresa Salat, Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2001, p. 19-27.
  111. «El mil·lenarisme al servei del poder i del contrapoder», dins Congreso internacional De la unión de coronas al imperio de Carlos V, II, coordinació d’Ernest Belenguer, Madrid: Sociedad Estatal para la conmemoración de los centenarios de Felipe II y Carlos V, 2001, p. 293-308.
  112. «L’humanisme català i la cort de Nàpols» (*), dins M. Àngels ROQUE (ed.), Estètica i valors mediterranis a Catalunya, Barcelona: Institut Català de la Mediterrània d’Estudis i Cooperació, 2001, p. 51-60.
  113. «La consolidació d’un museu comarcal», dins Tresors secrets. La formació d’un museu, Cervera: Museu Comarcal de Cervera, 2001, p. 5-11.
  114. «Patriotisme i historiografia humanística», Manuscrits, 19 (2001), p. 43-58. ☛ https://raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/23399
  115. Ressenya de Pablo PÉREZ GARCÍA i Jorge Antonio CATALÁ SANZ, Epígonos del encubertismo. Proceso contra los agermanados de 1541, València: Generalitat de València, 2000, dins Recerques, 41 (2001), p. 210-216. ☛ https://raco.cat/index.php/Recerques/article/view/389257
  116. Ressenya de Vicent VALLÈS BORRÀS, La Germanía, València: Institució Alfons el Magnànim, 2000, dins L’Avenç, 259 (juny 2001), p. 87-88.
  117. «El salvament del patrimoni històric a Cervera durant la guerra del 1936-1939 a partir de l’epistolari entre Agustí Duran i Sanpere i Frederic Gómez Gavernet», dins Jaume Magre en el record, edició d’Àngels Santa, Lleida: La Paeria, Ajuntament de Lleida, 2002, p. 301-315.
  118. Ressenya de Correspondència entre Lluís Nicolau d’Olwer i Jaume Bofill i Mates, edició a cura de Montserrat Vilà i Bayerri i Joan Molar i Navarra, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999, dins Estudis Romànics, XXIV (2002), p. 367-370. ☛ https://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/view/8751.001
  119. «Presentació» i «La ciutat ideal. Cloenda», dins La Barcelona ideal i la Barcelona real en la cultura literària de l’edat moderna, Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Institut de Cultura: Seminari d’Història de Barcelona, 2002-2003. ☛ https://raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/105565 i ☛ https://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/105551
  120. Lluís NICOLAU D’OLWER i Ferran CUITO I CANALS, Epistolari de l’exili francès (1941-1946), edició a cura d’Eulàlia Duran i de Mireia Campabadal, Barcelona: Curial; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003.
  121. [Amb Maria TOLDRÀ, Eulàlia MIRALLES i Antoni Lluís MOLL], Repertori de manuscrits catalans (1474-1620), III, Barcelona: Institut Joan Lluís Vives; Institut d’Estudis Catalans, 2003.
  122. «El pare Miquel Batllori. In memoriam», Revista de Catalunya, 182 (març 2003), p. 3-6.
  123. «El pensament polític catalano-aragonès en la historiografia del cinc-cents», dins Filippo II e il Mediterraneo, a cura de Luigi Lotti i Rosario Villari, Roma; Bari: Laterza, 2003, p. 675-693.
  124. [Amb Josep SOLERVICENS], «La gestació de l’Obra completa de Miquel Batllori», Serra d’Or, 522 (juny 2003), p. 447-449.
  125. «Un col·loqui satíric valencià de Joan Baptista Anyés (1543)» (*), dins Professor Joaquim Molas. Memòria, escriptura, història, I, Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2003, p. 371-387.
  126. «Historiografia humanística», dins Antoni SIMON I TARRÉS (dir.), Diccionari d’historiografia catalana, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 662-664.
  127. Estudis sobre cultura catalana al Renaixement, edició de Maria Toldrà, pròleg de Josep Solervicens, València: Tres i Quatre, 2004. [Conté 27 articles publicats entre 1982 i 2003, i dos inèdits, assenyalats amb (*) en aquesta bibliografia.]
  128. «Espanya i Aragó en la historiografia catalanoaragonesa del segle XVI» (*), dins Estudis (2004), p. 127-156.
  129. «L’historiador de la cultura», dins A propòsit de Joan Fuster, Quaderns d’Orientació Valencianista, Universitat de València, 2004, p. 29-47.
  130. «La funció de les llegendes en la historiografia», Estudi General, 23-24 (Girona, 2004) (Actes del IV Col·loqui Internacional. Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga), p. 63-79. ☛ https://raco.cat/index.php/EstudiGral/article/view/43819
  131. «Pòrtic» a Mireia CAMPABADAL, El pensament i l’activitat literària del Setcents català, I: Ideologia il·lustrada i renovació cultural, Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2004, p. 17-20.
  132. «Un viatge a Mallorca (1913) d’Agustí Duran i Sanpere», dins La cultura catalana en projecció de futur. Homenatge a Josep Massot i Muntaner, Castelló, 2004, p. 171-185. ☛ https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8365928
  133. «La Catalunya de Pierre Vilar. Un homenatge. Taula rodona. Fer història d’un país amb simpatia», L’Avenç, 297 (desembre 2004), p. 47-48.
  134. «Historiografia dels temps de l’Humanisme», dins Història de la historiografia catalana, Barcelona: IEC, 2005, p. 77-92. ☛ https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000372/00000028.pdf
  135. «Historiografia catalana del segle XVI. Els antiquaris» (*), dins Les lletres hispàniques als segles XVI, XVII i XVIII, Tomás Martínez Romero (ed.), Castelló: Publicacions de la Universitat Jaume I, 2005, p. 153-173.
  136. «Sobre la temàtica de les Profecies atribuïdes a Bernat de Mogoda», Randa, 54 (Homenatge a Miquel Batllori, 7), Curial, 2005.
  137. «Pierre Vilar (1906-2003)», Estudis Romànics, 27 (2005), p. 602-603. ☛ https://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/view/9142.003
  138. [Amb Maria TOLDRÀ, i la col·laboració d’Anna GUDAYOL], Repertori de manuscrits catalans (1620-1714), I, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2006.
  139. «Semblança biogràfica», dins Joaquim ALBAREDA et alii, Pierre Vilar i la història de Catalunya, Barcelona: Base, 2006, p. 13-22.
  140. «Quatre Àngeles Borja coetànies, entreparentes i conspícues», Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, 1 (2006-2007), p. 121-137. ☛ https://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/view/67570.001
  141. «Pròleg» a Antoni VILADAMOR, Història general de Catalunya, edició a cura d’Eulàlia Miralles, Barcelona: Fundació Noguera, 2007. ☛ https://www.fundacionoguera.com/publicacio/historia-general-de-catalunya-volum-i/
  142. Pròleg a Ferdinand GREGOROVIUS, Lucrècia Borja a partir de documents i epistolaris del seu temps, edició de Maria Toldrà, traducció de Sebastià Moranta, València: Tres i Quatre, 2007.
  143. «Literatura memorialística sobre les Germanies», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, LVII (Miscel·lània Joaquim Molas, 2), Abadia de Montserrat, 2008, p. 49-65.
  144. «La família Borja: historiografia, llegenda, tema literari», Catalan Historical Review, 1 (2008), p. 211-222 (versió anglesa: «The Borja Family: Historiography, Legend and Literature», ibídem, p. 63-79). ☛ https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5305380
  145. Ressenya de Joan Fuster, Heretgies, revoltes i sermons. Tres assaigs d’història cultural (Catarroja: Afers, 2008), L’Espill, 29 (2008), p. 162-166.
  146. [Amb Maria TOLDRÀ et alii], Repertori de manuscrits catalans (1474-1620), IV, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2008.
  147. «Els Borja i els escriptors valencians coetanis», Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, 2 (2008-2009), p. 21-38. ☛ https://elsborja.cat/revista-borja/els-borja-i-els-escriptors-valencians-coetanis/
  148. «Historiografia humanística», dins Antoni Simon i Tarrés (coord.), Tendències de la historiografia catalana, València: Universitat de València, 2009, p. 317-324.
  149. «En el 500 aniversari del naixement de Cristòfor Despuig, humanista del Renaixement», Revista de Catalunya, 262 (2010), p. 11-21.
  150. «L’Institut Internacional d’Estudis Borgians (IIEB)», Estudis Romànics, XXXIII (2011), p. 341-346. ☛ https://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/view/67570.001
  151. MCEM – Base de dades Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna, Eulàlia Duran (dir.) i Maria Toldrà (coord.), Institut d’Estudis Catalans, 2011-. ☛ https://mcem.iec.cat/
  152. «Jeroni Pujades i el seu temps. Cloenda», Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 53 (2011-2012), p. 405-409. ☛ https://raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/view/288844
  153. Diccionari biogràfic de l’Acadèmia de Bones Lletres, Eulàlia Duran, Pere Molas i Josep Massot (dir.), Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres; Fundació Noguera, 2012.
  154. «Francesc de Borja segons la societat barcelonina coetània», dins Francesc de Borja (1510-1572), home del Renaixement, sant del Barroc / Francisco de Borja (1510-1572), hombre del Renacimiento, santo del Barroco. Actes del Simposi Internacional (Gandia, 25-27 d’octubre – València, 4-5 de novembre de 2010), Santiago La Parra i Maria Toldrà (ed.), Gandia: CEIC Alfons el Vell; Institut Internacional d’Estudis Borgians; AC/E, 2012, p. 463-482. ☛ https://elsborja.cat/revista-borja/francesc-de-borja-segons-la-societat-barcelonina-coetania/
  155. «L’Anticrist en el context de la Reforma (protestant) i de la Contrareforma», dins Eulàlia Duran; Maria Toldrà (ed.), Nou estudis sobre cultura al Renaixement, València: Tres i Quatre, 2012, p. 137-155.
  156. Joan Fuster, semblança biogràfica, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2013. ☛ https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000194/00000006.pdf
  157. «Agustí Duran i Sanpere (1887-1975): història urbana», Barcelona Quaderns d’Història, 20 (2014), p. 247-260. ☛ https://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/277946
  158. Joan REQUESENS, El poder i la profecia: de la teoria a la pràctica borgiana, pòrtic d’Eulàlia Duran i Maria Toldrà, València: Edicions Tres i Quatre; Institut Internacional d’Estudis Borgians, 2016.
  159. «Les Germanies. De la legalitat a la rebel·lió fallida», Economia i Pensament, 1 (desembre 2019), p. 163-172.
  160. «L’inici de la modernitat i el concepte d’Espanya», Afers, 96/97 (2020), p. 613-621.
  161. El moviment revolucionari de les Germanies: Ideologia i consciència social, Mallorca: Lleonard Muntaner, Editor, 2021.

Bibliografia sobre Eulàlia Duran (selecció)

  1. «1492: jueus, moros i indis. Entrevista amb la catedràtica Eulàlia Duran», El Temps, 395 (1992), p. 42-45. ☛ https://www.eltemps.cat/documents/el-temps_1992_01_0395_0042_0045.pdf
  2. «Entre la crònica i la història: a propòsit de Rafael Martí de Viciana (1502-1582)», Saó, 32 (maig 2002), p. 26-30. [Entrevista]
  3. «Cal inserir la literatura catalana dins de la universal», El Temps (juny de 2004). [Entrevista] ☛ https://www.eltemps.cat/documents/el-temps_2004_06_1045_0090_0093.pdf
  4. El (re)descobriment de l’edat moderna: Estudis en homenatge a Eulàlia Duran, edició d’Eulàlia Miralles et alii, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona, 2007.
  5. Jordi VIADER, «Eulàlia Duran, historiadora. UB», dins Un passeig pel Campus, Barcelona: Publicacions UB, 2008. [Entrevista]
  6. Josep M. MUÑOZ LLORET, «Eulàlia Duran. La història i els perdedors», L’Avenç, 376 (febrer 2012), p. 12-23. [Entrevista]
  7. «Eulàlia Duran Grau», dins El banc de la memòria (2013) ☛ http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28460%29
  8. Laia DE AHUMADA, Eulàlia Duran i Grau: converses íntimes, presentació de Carme Bergés, introducció de Maria Toldrà, Cervera: Museu Comarcal de Cervera, 2017. ☛ https://museudecervera.cat/ca/p/monografies/eulalia-duran-i-grau-converses-intimes-15-53
  9. Maria TOLDRÀ, «Eulàlia Duran i Grau: la renovació dels estudis sobre la història de la cultura catalana a l’edat moderna», Revista de Catalunya, 301 (gener-març 2018), p. 53-63. ☛ https://www.academia.edu/36544537/
  10. Agustí ALCOBERRO, «Els primers noranta anys d’Eulàlia Duran», Estudis Romànics, 47 (2025), p. 261-265. ☛ https://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/view/154480

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.