Breus: Eiximenis & Testament de Bernat Serradell

:: Maria TOLDRÀ ::

Un parell de notícies interessants vistes a la xarxa i a les xarxes durant les últimes setmanes, sobre nous testimonis manuscrits de textos medievals en català.

1. Francesc Eiximenis, Terç del Crestià

A l’últim catàleg de Soler y Llach sobre Libros antiguos, manuscritos y mapas s’anuncia la propera subhasta (Barcelona, 27 de maig de 2025) d’un fragment manuscrit en català del segle XV (lot 616). Són dos folis en pergamí, a dues columnes, amb rúbriques, inicials, calderons i subratllats en vermell.

El catàleg no identifica l’obra, però és un fragment del Terç del Crestià, de Francesc Eiximenis. A les imatges, parcials, proporcionades a la web de Soler y Llach, es poden llegir les rúbriques dels capítols 124 i 126 de la primera part (123 i 125 de l’ed. de Martí de Barcelona i Norbert d’Ordal, Barcelona: Barcino, 1929-1932):

Capítol CXXIIII: Posa que a hom scelerat criminós no deu perdonar, mas deu hom molt suportar aquell qui ha peccat sens deliberació.

Capítol CXXVI: Per què hom scelerat per tu deliurat de mort contra justícia null temps no serà ton amich.

2. Testament de Bernat Serradell

Al perfil @AlbertBB94 de la xarxa antigament dita Twitter, amb data 4 d’abril, es publica una imatge amb el detall d’un protocol notarial, on una mà del segle XV ha copiat uns versos en un català amb occitanismes. Es tracta d’un fragment d’un popular poema narratiu en codolades, el Testament de Bernat Serradell, de Vic (c. 1422-1424), en què el protagonista, malalt, parla amb l’escrivà que ha fet cridar perquè vol fer testament. Correspon als versos 101-110 de l’edició d’Arseni Pacheco (Barcelona: Barcino, 1971, p. 70-71). El transcric a continuació:

[…] heu, sényer, m’ay ha guardar

[… al]guna gent

he jur-vos, Déu homnipotent,

que si no fos

hun plaer que entany rebí de vós,

qui m’és benbrat [i.e. menbrat],

heu no me’n fora pas levat

de mon dormir.

Heu responguí: —Bé us deg grasir,

sí Déus me hagut […]

Segons la font citada, el text es llegiria en un registre notarial d’una parròquia tarragonina, no identificada. Si algú s’hi anima, a la web de l’AHAT ja es pot consultar digitalitzada bona part de la documentació de les parròquies de l’arquebisbat.