Donació de llibres de Ramon Llull a l’Escola lul·liana de Barcelona, feta per l’ermità Martí de Vilaragut (1434)

Data i lloc: 1434, desembre, 7. Barcelona.

Regest: Martí de Vilaragut, prevere, ermità de Sant Salvador de Caldes de Montbui, fa donació de 25 volums amb obres de Ramon Llull, “doctor de veritat e orgue del Sanct Spirit”, a l’Escola lul·liana de Barcelona, representada pel seu regent, Antoni Sedacer. Condicions de la donació: els llibres es destinen exclusivament als docents i alumnes de l’Escola; Vilaragut se’n reté sis per al seu ús personal i tindrà accés sempre que vulgui a la resta. Entre els testimonis del document hi ha tres estudiants de la institució: Gaspar Portes, Pere Ballell i Llorenç Frigola. Notari: Gabriel Canyelles.

Font: Arxiu de la Corona d’Aragó, Generalitat, Perg. 574.

Descripció: Pergamí, 330 x 595 mm. En bon estat. Al dors: “Donació feta a les escoles de la sciència de mestre Ramon Lull per ffrare Martí de Vilaragut de diversos libres de la dita sciència” (segle XV).

Bibliografia: Josep M. Madurell, “La escuela de Ramón Llull, de Barcelona: sus alumnos, lectores y protectores”, Estudios Lulianos, 8 (1964), p. 107-108 [transcripció de dues notes de l’Arxiu capitular de Barcelona, Gabriel Canyelles, vol. 292, on no hi ha, però, l’inventari de llibres.] || Josep Hernando, “Escoles i programes acadèmics a la Barcelona del segle XV. L’escola de mestre Ramon Llull i l’ensenyament de disciplines gramaticals i d’arts”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 20/21 (1999/2000), p. 648 [ídem]. || “Inventari: VIL – Vilaragut, Martí de – 1434”, Base de Dades Ramon Llull (Llull DB) [identificació dels textos de Llull genuïns i atribuïts esmentats a la donació, alguns dels quals consten als inventaris de 1466 i 1488 de l’Escola lul·liana de Barcelona.]

In Dei nomine. Noverint universi quod ego, ffrater Martinus de Villariacuto, prebiter heremita habitator in cellis nuncupatis de Sancto Salvatore de Calidis de Montebovino, gratis et ex certa sciencia, de mera liberalitate mea, salvis et expresse retentis modis et condicionibus in infrascripta cedula contentis, cum quibus et non sine illis presentem facio donacionem, dono donacione pura et irrevocabili ac inter vivos scolis nuncupatis vulgariter magistri Raymundi Lulli, sitis satis prope et coram monasterio Beate Marie de Carmelo Barchinone, et seu vobis, venerabili et discreto Anthonio Sedaçer, prebitero Barchinone, regenti dictas scolas, nomine earundem scolarum recipienti et acceptanti, et successoribus vestris in dicto regimine scolarum, perpetuo omnes et singulos libros descriptos et contentos in quadam papiri cedula quam manu mea scripta de presenti vobis, notario subscripto, trado continencie sic sequentis:

“Jo, ffra Martí de Vilaragut, prevere hermità habitant en les cel·les de Sent Salvador de Caldes de Montboý, fas donació dels libres següents e devall escrits a la scola de mestre Ramon Lull qui està<n> davant Sancta Maria del Carme en Barcelona: [1] primerament un volum de poca forma en pergamí de cabrits, lo test de la Art compendiosa de trobar veritat, tota complida, ab totes les figures, e la Lectura breu de les V figures de la Art compendiosa de trobar veritat, e la Lectura major de la Compendiosa e la Taula general, tots aquests quatre libres en un volum. [2] Ítem, un altre volum en paper e pergamí en lo qual és lo test de l’Art compendiosa de trobar veritat e lo Libre de les proposicions de la Art demostrativa e lo Coment major ho Compendi de la Art demostrativa. [3] Ítem, l’Art inventiva en pergamí en gran forma, ab tres capletras d’or, en lo qual volum ha un libre qui és Sobre la figura elemental de la Art demostrativa. [4] Ítem, una Art divina en gran forma, en paper, en lo qual volum ha un altre libre qui ha nom Ço que deu hom creure de Déu. [5] Ítem, l’Arbre de sciència o enperial, en pargamí e paper, ab tots los arbres, figuras, en gran volum. [6] Ítem, les Regles introductoris segons l’Ar demostrativa, en pargamí, ab les figures triangulars, en gran forma. [7] Ítem, l’Art demostrativa en paper, qui és en pla, en gran forma. [8] Ítem, la Filosophia de bona amor en pla, en pargamí e en paper, en lo qual volum és lo Libre de primera entenció e segona, en gran forma. [9] Ítem, lo Libre del gentil ab los cinch arbres en pargamí e en paper, en lo qual volum ha XIe libres: primerament lo Libre del gentil; lo segon, lo Libre del Sanct Spirit; lo terç, lo Libre de fi; lo quart, Libre de Quicunque vult; lo quint, Libre contra Averoiz; lo sisè, Libre contra Antecrist; lo setè, Libre dels sinch savis; lo vuytè, Libre de apost(r)ophe ad sumum pontificem; lo novè, Libre de clergues; lo deè, Libre de equiparancia; lo onzè, Libre de sustància e accident. [10] Ítem, lo Libre dels principis philosophia, en lo qual volum ha quatre libres: lo primer és dels Principis de philosophia; lo segon, lo Cahos elemental; lo terç és De la perfeta sciència de Déu; lo quart, Libre de natura divina. [11] Ítem, lo libre qui és Lectura de la primera part de la Inventiva, so és Sobre les quatre ffigures a solre e fer qüestions, lo qual libre és en pergamí e en paper, en latí. [12] Ítem, Libre de les sentències de mestre Ramon sobre lo libre del mestre de les sentències de mestre Lombart, en lo qual volum ha quatre libres: primerament lo Libre de les sentències de mestre Ramon Lull; lo segon, lo Libre de Ramon e Homer; lo terç, De mestre Atrabatensis; lo quar, Libre de probar los sancts articles de la sancta fe cathòlicha, tot en un volum de paper. [13] Ítem, Libre de assensu et dessensu intellectus, I volum de paper. [14] Ítem, dos libres en un volum de paper: lo primer libre és Dels principis de dret; lo segon, los Principis de tehologia. [15] Ítem, lo Libre de nostra Dona, en paper. [16] Ítem, los Principis de tehologia e philosophia per geomatria, en un volum de paper e pergamí, ab les ffigures, en latí. [17] Ítem, lo Libre de la Art de dret breu, en pergamí e en paper, e lo Libre de natura, tot en un volum de forma pocha. [18] Ítem, lo Libre de l’arbre de philosophia desiderat e los sis mília proverbis, tot en pla, en I volum de pergamí e paper, en forma pocha. [19] Ítem, lo Libre de vicesima fallacia e lo Libre de la lògica del dexeble del mestre, tot en un volum de paper e de pargamí, de quatre cartes lo full. [20] Ítem, lo Libre de la exposició de amich e Amat, en un volum de paper. [21] Ítem, lo Libre de doctrina pueril, en latí, en paper. [22] Ítem, lo Libre de la Art compendiosa de trobar veritat, en pla, en paper. [23] Ítem, lo Libre de l’arbre de philosophia desiderat, en pla, e la Lògica del Guazell, e lo Libre de natura, e lo Libre de substància e accident, e lo Libre de l’Art de dret, e(n) un volum. [24] Ítem, lo Libre de la Art breu, en paper, en forma pocha. [25] Ítem, lo Libre dels sis mília proverbis, en latí, e és en paper. Ítem, jo m’atur per a mon [ms. mom] studiar e legir, dels libres demunt dits, sis volums: lo primer, la Art compendiosa de trobar veritat, en pergamí; lo segon volum, lo Mestre de les sentències de mestre Ramon Lull; lo terç volum és lo Gentil; lo quart és lo volum de la Vicesima ffallacia; lo quint volum, los Sis mília proverbis en latí; lo sisè volum, los Proverbis en pla. Ítem, que los dits sis volums e altres que seran trobats ésser que sien de la art e [corregit de de] sciència del sanct maestre Ramon Lull -doctor de veritat e orgue del Sanct Spirit- do e sien de la scola del doctor demunt expressat. Ítem, tots los libres demunt nomenats fas donació ab les condicions devall e demunt scrites, ço és que·ls dits libres que no puxen ésser venuts ni donats ni transportats per neguna persona, ans stiguen en la escola del dit doctor e mestre per studiar e tralladar ad aquells qui studiar e tralladar ne volran, sí que sien privats o stranys. Ítem, que jo, dit ffra Martí, que pugue pendre dels demunt dits libres aquells que hauré mester per legir e studiar, emperò que los dits libres que seran luny o prop en ma vida e aprés ma mor tots són e vull que sien donats e sien de la dita scola”.

Hanc autem donacionem et titulo donacionis concessionem facio ego, dictus ffrater Martinus de Villariacuto, dictis scolis et vobis eciam, dicto discreto Anthonio Sedacer, nomine earundem acceptanti, et vestris in dictis scolis succedentibus perpetuo de predictis, sicut melius dici potest et intelligi, ad vestri dicto nomine vestrorumque in dicto regimine successorum salvamentum et bonum eciam intellectum, sub pactis tamen, forma et condicionibus in preinserta cedula manu mea scripta superiusque inserta contentis. Et ex causa, via, modo et forma quibus melius de jure valere poterit et tenere do, cedo et mando dictis scolis vobisque et vestris in eisdem succedentibus omnia jura omnesque acciones reales et personales, mixtas, utiles et directas, ordinarias et extraordinarias et alias eciam quascunque michi competencia et competentes et competere debencia et debentes in predictis libris quos dictis scolis et vobis, earundem nomine, dono et contra quascunque personas et in quibuscunque bonis racione et occasione earundem. Quibus juribus et accionibus supradictis possitis vos [ms. vobis], dicto nomine, et succedentes vestri in dicto regimine agere et experiri agendo scilicet respondendo, deffendendo, excipiendo, proponendo et replicando in judicio et extra judicium quecunque et quemadmodum ego poteram ante presentem donacionem et jurium et accionum cessionem et possem nunch et eciam postea quandocunque. Ego enim facio et constituo vos et vestros succedentes in dicto regimine in hiis dominos et procuratores in rem vestram propriam vosque in locum et jus meum pono et statuo ad faciendum inde vestre et eorum libitum voluntatis. Convenio et bona fide promitto eciam sub pactis, condicionibus et retencionibus supradictis et in dicta cedula contentis vobis, dicto discreto Anthonio Sadaçer, dictarum scolarum nomine, sub bonorum meorum aliorum omnium ypotheca, et notario infrascripto, tanquam publice persone predictis scolis et vobis earundem nomine et pro aliis eciam personis omnibus quarum intersit recipienti et paciscenti ac eciam legittime stipulanti, et eciam non vi nec dolo, metu, sed spontanea voluntate juro in animam meam per dominum Deum et eius sancta quatuor evangeli<n>a, manibus meis corporaliter tacta, quod presentem donacionem cum pactis, condicionibus et retencionibus in memorata cedula contentis semper rata, grata et firma ego et mei habebimus, tenebimus et observabimus, et contra ea vel aliquod predictorum non faciemus vel veniemus, nec predictam donacionem revocabimus racione ingratitudinis nec ex quacumque alia racione, jure, modo seu causa. Renuncians quantum ad hec legi sive juri dicenti donacionem posse revocari vel irritam fieri propter ingratitudinem vel eciam quamvis causam et omni alii juri, racioni et consuetudini contra hec repugnantibus. Ad hec ego, Anthonius Sadacer, predictus, regens, ut predicitur, dictas scolas magistri Raymundi Lulli, recipiens et acceptans predicto nomine a vobis, dicto venerabili et discreto ffratre Martino de Villariacuto, cum multimoda graciarum accione predictam donacionem cum pactis, condicionibus et retencionibus in predicta cedula manu, ut predicitur, vestri scripta, adiecta superiusque continuata, et predictis omnibus et singulis expresse consenciens prout melius et plenius superius in dicta cedula continetur, convenio et promito ea tenere et servare prout superius jam sunt descripta. Actum est hoc Barchinone, intus videlicet dictas scolas, septima die mensis decembris anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo tricesimo quarto. Signum ffratris Martini de Villariacuto, donatoris predicti, qui predicta laudo, concedo, firmo et juro. Signum Anthonii Cedaçer, acceptans predicti, qui hec jamdicto nomine accepto, laudo et firmo.

Testes huius rei sunt Gaspar Portes, Petrus Ballell et Laurencius Frigola, studentes in predictis scolis, ac Stephanus Mir, scriptor, habitatores Barchinone.

Sig[senyal]num Gabrielis Canyelles, auctoritate regia notarii publici Barchinone, qui hec scribi fecit et clausit cum raso in linea vicesima “sis”.