Costums sobre termenals, camins i aigües

:: Costums sobre termenals, camins i aigües, estudi introductori a cura de Jesús Burgueño, Barcelona: Societat Catalana de Geografia: Institut d’Estudis Catalans, 2013, xxvii + 134 p. ISBN 978-84-9965-188-0. [Edició facsímil de Costumari català, II: Costums sobre termenals, camins i aigües, en terres de pagès, recollits per l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, Barcelona: Impremta Casa de Caritat, 1921] ::

L’Oficina d’Estudis Jurídics -organisme de la Mancomunitat de Catalunya que va estar en actiu entre 1918 i 1924-, va publicar el 1921 el segon volum del Costumari català. Al preàmbul del primer lliurament, dedicat als Usos i costums de bon pagès sobre boscos i arbredes (Barcelona, 1920, posteriorment reeditat i ara consultable en versió digital des del Fons antic de la UPC), s’afirmava que l’objectiu del Costumari era “concretar i metoditzar els costums jurídics catalans en forma que esdevinguin fàcilment consultables”. Per “costums” s’entenien “no […] els històrics, sinó […] els costums vius”, que, en el cas del segon volum, se centraven en “tres servituds rústiques cabdals”: les pràctiques consuetudinàries que regien la construcció, la gestió i el dret de fites, camins i aigües.

Els compiladors del segon volum del Costumari van reunir la informació proporcionada per “propietaris, comparets, terratinents, masovers, parcers, arrendataris, minaires, pastors i altres experts” de Catalunya i les Illes a través d’enquestes i entrevistes. En va sortir una primera versió, que va ser sotmesa a la revisió de col·laboradors. D’aquest estadi inicial del projecte es conserven alguns exemplars anotats, entre els quals destaca l’actual ms. 1632 de la Biblioteca de Catalunya, una primera versió impresa provisional amb anotacions manuscrites que recullen les esmenes i els suggeriments recollits durant la fase de revisió i que passarien, més o menys refoses, a la versió definitiva, que el lector pot consultar ara en facsímil gràcies a la iniciativa de la Societat Catalana de Geografia.

La recuperació d’aquest text eminentment pràctic, que era al·legat com a prova de costum davant d’un tribunal, escrit amb un llenguatge que evita l’especialització jurídica per tal de ser entès pel públic a qui s’adreça, i que es completa amb un llarg glossari final, interessa des de diversos punts de vista, sobretot jurídic, geogràfic i lingüístic -és una de les fonts del DCVB. La seva lectura també despertarà una certa nostàlgia en les generacions per qui aquests costums van ser vigents durant anys i donarà contingut a les fites i termes que encara veiem quan caminem per boscos i camps.

Els costums que aplega són d’alt interès per a tothom que tingui terra de pagès o que, encara que no en tingui, hi hagi d’intervenir; perquè les qüestions a les quals fan referència atanyen fins i tot a aquell que es limiti a travessar-les fent via enllà.